Es necessita una transició energètica per aturar el canvi climàtic

El sector fotovoltaic es troba en plena revolució. La transició energètica és un dels pilars principals de la lluita contra el canvi climàtic i adoptar models d’energia renovable és una necessitat cada vegada evident. Per això, el 26 de maig passat, la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics industrials de Barcelona va acollir l’esdeveniment ‘Present i futur de la fotovoltaica a Catalunya’, una sèrie de conferències organitzada per l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (Anpier) destinada a tractar les realitats, els desafiaments i els objectius de l’energia solar a la comunitat autònoma.

L’acte va comptar amb les ponències de diversos experts en la matèria i va posar a disposició dels assistents els testimonis de Miguel Ángel Martínez-Aroca, president d’Anpier; Albert Mases Pelegrí, delegat d’Anpier a Catalunya; Ángel Escribano, advocat especialitzat en energia fotovoltaica a Anpier; José María Torres, president de Conpymes; Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables; Javier García Breva, consultor expert en política energètiques; Joan Vila, president de la Comissió d’energia de PIMEC, i Assumpta Farran, directora general d’Energia del Departament d’Acció Climática, Alimentació i Agenda Rural. Un plafó multidisciplinari que va permetre abordar la situació de la indústria fotovoltaica a Catalunya des de totes les seves perspectives.

Un objectiu comú

Un objectiu comúL’esdeveniment va donar inici amb el testimoni d’Albert Mases qui, com a delegat a Catalunya, va introduir els assistents a la missió d’Anpier, entitat organitzadora de l’acte. Aquesta té com a objectiu representar i defensar els interessos dels petits i mitjans productors d’energia solar fotovoltaica a Espanya i és per això, tal com va indicar Mases, que Anpier porta a terme nombroses campanyes d’«informació, formació i assistència per a tots aquells membres que la necessitin».

‘Present i futur de la fotovoltaica a Catalunya’ se suma d’aquesta manera a la iniciativa ‘Camí del Sol’, una mobilització social iniciada per Anpier l’any 2015 amb l’objectiu d’exigir al govern un compromís amb les energies renovables. I és que aquesta entitat no es limita a actuar a petita escala, sinó que «té una gran presència mediàtica i té contacte amb tots els grups parlamentaris» per fer arribar el seu missatge de forma efectiva, va assegurar Mases.

En aquesta mateixa línia, Ángel Escribano, el segon potent, va continuar aprofundint en el treball d’Anpier, prestant una atenció especial als seus objectius en l’àmbit de l’autoconsum i les comunitats energètiques. Tal com va exposar, «l’autoconsum col·lectiu era impensable fa uns anys, però la legislació ho ha anat fent possible i és que, tot i que avui dia segueix existint molt desconeixement i moltes barreres respecte a això, ja és una realitat».

Cada vegada són més els usuaris que desitgen passar a un sistema elèctric més sostenible, però la centralització de les centrals fotovoltaiques d’alta capacitat limita molt la seva accessibilitat. Per això, segons el testimoni d’Escribano, Anpier «està alineat amb els desenvolupaments de generació distribuïda» on es reivindica el foment d’instal·lacions fotovoltaiques de fins a 5 MW, aquelles que representen un «consum de proximitat, tenen un menor impacte mediambiental i redueixen la despesa del transport energètic». Un objectiu conforme amb l’establert en el marc legislatiu del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC).

Una situació insostenible

Una situació insostenibleA continuació, Fernando Ferrando va prendre la paraula i va posar sobre la taula la nota més reivindicativa de la sessió: «No es pot tractar la ciutadania de tontos. L’energia no és un negoci, sinó un bé de primera necessitat».

La llei de canvi climàtic i transició energètica encara està en fase de projecte, però el canvi que promou ja comença a ser tangible en la nostra societat. «Aquest país aposta per l’electricitat sostenible i hem passat d’una demanda d’un 33% a un 45%», va declarar Ferrando. I no obstant, les mesures del Govern es mostren insuficients davant aquesta situació. «A mi el que em preocupa és que continuem vivint en una emergència climàtica i a Espanya encara actuem amb doble moral. L’eficiència energètica i el nostre compromís ha de ser per sempre i no només quan ens interessa vendre una mica de forma política», va criticar.

Joan Vila, quart ponent de l’acte, també va compartir amb els assistents la seva preocupació per «la greu situació a nivell ambiental i econòmic» que estem vivint a Espanya a conseqüència de la ineficient gestió de les energies renovables. En les seves pròpies paraules: «hi ha un enorme malbaratament de recursos i només un 9% de les matèries utilitzades arriben a reciclar-se. A més, amb el sistema actual a Catalunya ens trobem ara amb unes 5,6 tones d’emissions de CO₂/càpita i hem d’arribar a màxim d’1,7, cosa que suposa fer un salt del 70%».

Sens dubte, es tracta d’un context en què el model de producció i consum energètic imperant resulta insostenible i ara més que mai és necessari un canvi de paradigma. Per això, tal com va apuntar Vila, és vital coordinar un pla d’acció a tots els nivells. «Hi ha accions difícils, com desenvolupar un nou tipus de mobilitat sostenible, però n’hi ha d’altres que són molt senzilles i urgents com la recuperació de matèries o la generació d’energies renovables», va precisar.

Un canvi d’acció

Un canvi d’accióPartint d’aquesta premissa, Javier García Breva va arrencar la seva ponència presentant la resposta més immediata al marc presentat pels seus companys: la necessitat d’aconseguir una transició energètica efectiva. Aquesta solució va vertebrar totes les intervencions de l’acte, però va ser García qui finalment va formular una definició per a ella: «en la llei de canvi climàtic de Catalunya, la transició energètica es defineix com la transformació energètica d’una societat descarbonitzada a través de renovables de proximitat».

Per aconseguir aquest objectiu, resulta imprescindible aconseguir un canvi estructural en la concepció de l’energia elèctrica fotovoltaica. El model centralitzat dels combustibles fòssils és antiquat i ara és necessari aconseguir un sistema «on el consumidor actiu sigui el centre», va indicar García. Europa ja està canviant i cada més són més els centres de consum que s’estan convertint en centres de producció energètica i, no obstant, al Govern d’Espanya encara li queda molt camí per recórrer en aquesta transformació.

Per això mateix, l’acció social i la lluita d’Anpier i altres entitats afins amb aquest propòsit són tan importants. Així ho va exposar José María Torres, president de Conpymes, que va participar en la sessió per presentar la situació actual de les pimes que, malgrat ser el 99,8% del teixit empresarial, encara no estan representades en el diàleg social.

Per a Torres, el seu principal propòsit és aconseguir «que el president del Govern tingui cada setmana el problema d’Anpier a sobre la taula i aconseguir que en el que queda de legislatura les 65.000 famílies espanyoles que van apostar per les fotovoltaiques trobin respostes i solucions». Una lluita «perquè les pimes i els autònoms tinguem llum pròpia i perquè Anpier sigui a la fi escoltada», va concretar.

I és que, tal com va indicar a continuació Miguel Ángel Martínez, actual president d’Anpier en el seu tercer mandat consecutiu, el cas espanyol és únic al món, ja que «el Govern ha portat a terme nou canvis normatius que gairebé ens porten [als inversors en energies renovables] a l’extinció». Una inestabilitat legislativa que manifesta una trista realitat: encara no hi ha un full de ruta clar per al futur de l’energia solar fotovoltaica a Espanya.

«És legal que el govern canviï les normes», va indicar Martínez, «però compensant els danys causats». I no obstant, el sector de l’energia fotovoltaica ja acumula 35.000 milions d’euros de retallades. Una situació que va fer que al president d’Anpier proclamés que s’ha de continuar insistint al Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic, ja que arribats a aquest punt «ja no n’hi ha prou amb evitar retallades, sinó que és necessari avançar i millorar la situació». 

Un recolzament institucional

Un recolzament institucionalAssumpta Farran va tenir l’honor de tancar aquesta sèrie de ponències i en el seu discurs va recuperar alguns dels principals punts d’interès tractats al llarg de l’esdeveniment, aportant el seu testimoni com a directora general d’Energia del Departament d’Acció Climática, Alimentació i Agenda Rural. En primer lloc, partint en un to positivista, Farran va indicar que Catalunya ha sigut en els últims anys un exemple legislatiu en el marc de les energies renovables, destacant que el primer pla de la comunitat autònoma va ser elaborat fa tan sols un lustre sense comptar amb gaires bases i des d’aleshores s’ha recorregut un llarg camí.

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

No obstant, encara queda molt més per aconseguir. «Anem molt malament en autoconsum, els projectes queden bloquejats administrativament, no tenim prou enginyers industrials, ni prou instal·ladors...», va llistar entre molts altres problemes que encara queden per solucionar a nivell administratiu. Catalunya és un territori amb ganes d’evolucionar i de dirigir-se cap a un futur més sostenible, però aquesta transformació no serà possible sense un canvi de mentalitat.

Tal com va indicar Farran, «per aconseguir una transició energètica necessitem estar tots connectats i començar a donar visibilitat a tot el que està passant». Un compromís que els professionals cada vegada plantegen en un termini de temps menor: «en 30 anys (i aquesta xifra continua baixant) ja hem d’haver fet el salt d’una civilització d’energies fòssils a una de renovables. La situació actual és insostenible i, com ja sabem, un país que no pot pagar l’energia és un país que no pot pagar les seves polítiques de benestar». Una final de sessió que ens recorda que les energies renovables com la fotovoltaica són la resposta que el nostre futur està esperant.