La primera granja de pops del món divideix la ciència i el Govern

Per als defensors de la cria en captivitat d’aquest animal (els especialistes que l’han fet possible, l’empresa i l’Executiu de les Canàries, que ultima els permisos necessaris per iniciar l’obra), els avantatges són evidents. El consum s’ha disparat en els últims anys. El negoci del pop va passar de moure en tot el planeta uns 1.200 milions d’euros el 2010 a 2.500 milions el 2019, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Cada any es capturen 350.000 tones d’aquest animal, deu vegades més que el 1950. El preu a Espanya s’ha quadruplicat durant l’última dècada i la població salvatge escasseja.

«L’aqüicultura és la solució per protegir les reserves naturals i atendre la demanda d’aliments saludables d’una població creixent», assenyala Roberto Romero, director d’Aqüicultura de Nueva Pescanova. La multinacional espanyola, que ha avançat en aquest camp empreses del Japó i de Mèxic, sol·licitarà finançament dels fons europeus, preveu invertir en el projecte prop de 45 milions d’euros i generar 300 llocs de treball. La planta, que té una versió experimental a O Grove (Pontevedra), es començarà a construir quan obtingui les llicències necessàries i en un any estarà acabada. A ple rendiment, distribuirà fins a 3.000 tones de pop a l’any: prop d’un milió d’exemplars. 

Els contraris a aquesta infraestructura (científics, organitzacions ecologistes i animalistes) dibuixen un panorama molt diferent. El pop, expliquen, és una criatura complexa i estranya: sensible, solitària i territorial, capaç d’amagar-se en pots i closques de coco, escapar-se d’aquaris, resoldre problemes senzills i fins i tot somiar mentre dorm. No està preparada per conviure amb altres congèneres. «Això no té res a veure amb la seguretat alimentària. Es tracta d’un negoci sobre un producte de luxe», argumenta Elena Lara, biòloga de Compassion in World Farming, una oenagé que s’ha estat mobilitzant contra el projecte des de 2019.

Bretxa en la coalició

I després hi ha el Govern central. La investigació de l’Institut Espanyol d’Oceanografia que va fer possible la reproducció de pops en captivitat (Nueva Pescanova té la prioritat de la patent) va ser finançada amb diners públics, però les opinions dins de l’Executiu són molt diferents segons on es pregunti i posrn de manifest una nova bretxa en la coalició entre el PSOE i Unides Podem.

En el Ministeri de Transició Ecològica mostren cautela. La competència és bàsicament autonòmica, expliquen, i ells només han d’avaluar si l’activitat és «compatible amb els usos portuaris». El d’Agricultura i Pesca va més enllà. Fonts del departament defensen «l’aqüicultura com a productora d’aliments segurs, sans i sostenibles», tot i que reconeixen que «la inexistència d’experiència en la cria de pops és una limitació a l’hora d’estudiar els requisits de benestar a la granja».

La valoració canvia per complet en el Ministeri de Drets Socials, del qual depèn la Direcció General de Drets dels Animals. «Ens genera molts dubtes –assenyalen fonts del departament que dirigeix Ione Belarra, secretària general d’Unides Podem. No existeix una legislació específica per al seu manteniment i cria en captivitat i els estudis científics sobre aquests animals són eloqüents: tenen una gran capacitat cognitiva. No coneixem encara l’impacte ambiental d’aquest projecte. Davant aquest escenari, ha d’imperar la prudència». És a dir, la granja de pops ha d’esperar.  

El porc: similituds i diferències

Però el futur del projecte depèn sobretot del Govern de les Canàries, liderat pel PSOE, i allà l’actitud és de clara defensa. «Si compleix els requisits i genera ocupació, hi estem a favor. I sembla que compleix els requisits», diu Carmelo Dorta, director general de Pesca de l’Executiu autonòmic, que també posa en dubte que el pop sigui una criatura tan excepcional. «No és diferent d’altres animals. No podem exigir-li al porc el que no li exigim al pop», argumenta. 

És un argument que repeteixen tots els defensors de la granja. Francisco Javier Rocha és professor de Biologia a la Universitat de Vigo i un dels artífexs de la tecnologia que ha permès la cria de pop en captivitat. L’animal, assegura, pot viure «sense cap problema» envoltat d’altres com ell, malgrat que mai ho ha fet durant els seus milions d’anys d’existència i sol reaccionar de manera agressiva, incorrent en pràctiques caníbals, quan comparteix espai. «Hi ha tècniques per reduir la seva territorialitat», explica, traçant el paral·lelisme no amb el porc, sinó amb una persona que s’instal·la en «l’edifici d’una gran ciutat» després d’haver passat tota la seva vida en una «casa rural». 

Nueva Pescanova coincideix amb aquest enfocament. «Els pops s’adapten amb normalitat als entorns de vida en grup. Cada detall, llum, aigua, alimentació, densitat, creixement, desplaçaments... Tot es mesura i monitoritza per garantir el benestar de l’animal», insisteix Romero, el director d’Aqüicultura a Espanya de la multinacional, que tampoc té clar que el pop pugui tenir sentiments. «Una de les línies d’investigació del projecte vol cobrir el buit actual de dades empíriques sobre els mecanismes cognitius i neurofisiològics del pop. No existeix coneixement validat ni consens científic suficient sobre la sensibilitat dels animals ni específicament sobre la del pop», explica.

Hi ha, no obstant, nombrosos informes que volen omplir aquest presumpte «buit de dades». L’any passat, un equip de la London School of Economics va revisar més de 300 estudis científics i va concloure que els pops senten plaer, alegria, angoixa i dolor. «La cria de pops en condicions de benestar resulta impossible», advertia el treball. 

Preguntes sense contestar

«M’ho pregunten sovint quan parlo d’aquest tema. ¿Per què els porcs sí que poden estar en granges i els pops no?», explica Lara, la biòloga de Compassion in World Farming i autora d’un altre informe contrari a la granja de cefalòpodes. La seva resposta sol ser que la intel·ligència dels porcs no era coneguda quan es van desenvolupar els sistemes de ramaderia intensiva i que els errors del passat no s’haurien de repetir. 

La biòloga dubta que el projecte serveixi per millorar les reserves naturals de l’animal. Una idea molt estesa assegura que l’aqüicultura ajuda els animals marins perquè tru pressió a la pesca, però un estudi publicat el 2019 a la revista ‘Conservation Biology’ mostrava just el contrari. Els autors del treball van analitzar xifres del Banc Mundial i de la FAO per concloure que l’aqüicultura acaba augmentant la demanda de peix salvatge.   

L’obscurantisme en el qual es mou Nueva Pescanova tampoc ajuda a apaivagar els seus temors. «Caldria saber quines densitats estudien, quants pops posaran en cada tanc, quines tècniques utilitzaran i quina mortalitat esperen. Si en moren un 30%, potser els continua sortint rendible, però ¿de quants animals estem parlant?», es pregunta Lara. 

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

La multinacional evita aclarir-ho. ¿En quines condicions viuran els pops? «En condicions òptimes», contesta Romero. ¿Quants viuran en la mateixa gàbia? «Depèn de la fase en la qual es trobin, viuran en diferents tipus de piscines». ¿Què menjaran? «L’alimentació seguirà criteris de màxima sostenibilitat amb un model de dieta que consisteix a utilitzar les parts del peix ja capturat i no destinades a consum humà. També s’estan investigant substitucions de matèries primeres d’origen animal per d’altres d’origen vegetal, com les microalgues.» ¿Quin mètode utilitzaran per sacrificar-los? «S’evitarà qualsevol dolor o sofriment de l’animal».

Els «avenços», conclou el director d’Aqüicultura de Nueva Pescanova, es coneixeran «en el moment oportú».