Crònica d’un Nadal confinat

El Nadal més distòpic de l’era moderna s’ha desenvolupat en una mena de tauler d’escacs en què la covid ha anat engolint peces sense massa criteri. Si abans eren coneguts llunyans, en aquesta sisena onada de la pandèmia, un autèntic tsunami de contagis, els positius i confinats són molt més a prop. Germans, cosins, amics, el veí de dalt. O a casa mateix. Ha tocat improvisar, anul·lar, adaptar o tornar al feliç ‘zoom’ per emmascarar la distància. Així han començat les festes els escollits pel coronavirus que, per fortuna, no són en un hospital.

El Josep té 11 anys i els seus pares, no sense un llarg debat, van decidir que anés al col·le els tres últims dies del trimestre. Fins que va passar l’inevitable: un positiu a classe i 10 dies de confinament. La PCR del xaval va donar negatiu i els tests d’antígens de dies posteriors van seguir el mateix camí. Després de tres dies a l’habitació, la nit del 24 la va passar amb la família, a una certa distància, amb mascareta. Van fer cagar el tió i el matí de Nadal ha obert els regals amb els seus germans. Sempre portant la mascareta. «Deixar-lo tancat ens semblava pitjor que córrer el risc», assenyala la mare.

Refugi infantil

Pitjor ho han tingut el Miguel i la Marta amb els seus dos fills d’11 i 9 anys, els dos positius des del 24 al matí. Més enllà d’haver d’aparcar tots els plans previstos, els pocs que encara tenien, han hagut de convertir l’habitació d’un dels dos en un refugi antiaeri, amb tot l’imprescindible perquè només haguessin de sortir per anar al lavabo. Ni nit de Nadal ni Nadal. Els pares, com en l’època de solters, van sopar sols, amb algun brindis improvisat amb els fills a l’altra banda de la porta entreoberta. Per més desgràcia, el Guillem, el més gran, va donar positiu quan ja acabava els 10 dies de tancada per un contagiat a la seva classe. Tornar a començar, però ara amb la germaneta.

La mala sort s’ha acarnissat amb el Toni i l’Ana, que viuen a Holanda i han vingut a Barcelona per passar les festes amb la família d’ell. El 24 van sopar amb els pares i una germana. En total, 12 persones. Tot bé, però el 25 pel matí el matrimoni de cunyats ha donat positiu en el test d’antígens i tot ha saltat pels aires. L’aleteig de la papallona en versió covid: ells es queden sense volar a Andalusia el dia 27, on viu la família de l’Ana; els avis han d’anul·lar el viatge als Estats Units, on viu el tercer fill, que no veuen des d’abans de la pandèmia, i els infectats es queden sense tots els plans previstos. Tot malament. «I de bastant mal humor», admet el Toni, que explica que no van fer un test d’antígensel dia del sopar perquè no hi va haver manera de trobar-ne a la dotzena de farmàcies que van visitar.

El pla b

Notícies relacionades

Mor als 44 anys l’activista contra la pobresa energètica Maria Campuzano

Un estudi alerta de la "degradació nocturna" del parc de la Massana de Salt

El Jordi, pare de tres fills i marit de la Maria, va donar positiu el 22 de desembre, acabat d’aterrar d’un viatge de feina. Van decidir actuar amb rapidesa amb la premissa que els nens no es podien perdre aquests dies tan especials. Al no haver estat en contacte amb la canalla, hi havia una alternativa una mica dolorosa: el pare va fer les maletes el mateix dia i se’n va anar a una casa que la família té al Montseny. La mare sí que va estar amb ell un parell d’hores però ha donat negatiu en la PCR i els tests d’antígens posteriors, així que ella i els tres fills han pogut mantenir el sopar previst amb els avis, oncles i cosins. Mentre el Jordi viu una mena de recés espiritual, amb la xemeneia, lectura pendent i bona música. «No t’enganyaré, tot i que preferiria estar amb la meva família, tampoc s’està tan malament», afirma, amb lleus símptomes com una mica de febre i un lleuger mal d’esquena.

Però no tothom s’ho pren amb la mateixa esportivitat. A les xarxes socials, per exemple, és fàcil trobar perfils de gent que comparteix la tristesa per haver de viure aquests dies sense la companyia dels seus. Persones que han donat positiu, que no requereixen hospitalització, i s’han hagut de tancar a casa fins que passin els 10 dies de rigor. Com l’Andrés, que treballa a Barcelona però tota la seva família és a Madrid. «Va ser molt dur parlar amb els meus pares i germans durant la nit de Nadal, és la primera vegada en 35 anys que no passem aquest dia junts». Va plorar i es va trobar malament, sense cap raó ni culpa, perquè sempre ha seguit les normes sanitàries i està vacunat. «No sé on em vaig contagiar i prefereixo no fer-hi voltes. La veritat és que tinc ganes que s’acabin les festes».