Dia Mundial contra la Violència de Gènere

Susana, maltractada per la seva parella als 20 anys: «Em preocupa que després de mi hi hagi més víctimes»

Susana, maltractada per la seva parella als 20 anys: «Em preocupa que després de mi hi hagi més víctimes»

ZOWY VOETEN

Susana Gómez, que ara té 25 anys, relata tres anys de maltractament en una relació de parella iniciada als 17. «Vull explicar-ho perquè les adolescents en aquesta situació se n’adonin i no arribin fins al punt on jo vaig acabar», assegura la noia

6
Es llegeix en minuts

«Sempre he tingut molta empenta», assegura amb un mig somriure Susana Gómez quan explica que amb només 18 anys se’n va anar a viure a un poble de la comarca de la Selva, a Girona, amb el seu primer nòvio. La seva cara canvia radicalment al parlar del control, els insults, el menyspreu i les humiliacions a què la sotmetia aquest. I es posa a plorar quan recorda com suportava els cops i les pallisses. Ella va aconseguir sortir d’aquesta relació i fins i tot denunciar-lo, però admet l’enorme dificultat d’adonar-se del maltractament a una edat tan primerenca. «Vull trencar el silenci perquè les adolescents i les noies joves que estan en aquesta situació s’adonin que hi ha sortida, que l’amor no és això», assegura. Com ella, segons la macroenquesta del Ministeri d’Igualtat, més del 43% de les dones entre 16 i 24 anys que han tingut parella han patit violència psicològica i control, el doble que les més grans.

La història de la Susana es remunta a fa set anys. El 2014 va conèixer el que després seria el seu agressor. «Tot va començar a Facebook», admet. Un amic seu va penjar una foto d’un noi que li va agradar. Durant diversos mesos el seu únic contacte era a través de les xarxes socials. «Després va venir a casa meva, quedàvem i vam començar oficialment la relació», explica. Tot anava bé. Tan bé, que quan va acabar el batxillerat, aquesta noia de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) va decidir mudar-se fins al municipi de la Selva on vivia el seu nòvio. «Els seus pares tenien una immobiliària i ens van oferir un pis a cost zero», explica.

La decisió va ser poc entesa pels pares i les amigues d’institut. «Però no podien dir res, tenia 18 anys i era el que jo volia», assegura. Durant els primers dos anys de relació parla d’una vida bonica, plàcida. Ella treballava en un control de qualitat d’una fàbrica i estudiava un grau a la Universitat de Barcelona que va acabar deixant. Ell, un any més gran que ella, treballava en l’empresa familiar dels seus pares. «El que passa que ell amb prou feines tenia amics i jo vaig aconseguir un grupet de les companyes de feina que també vivien al poble, penso que no el suportava», explica ella.

Xantatges i control

Després d’aquells primers dos anys, les coses van anar canviant. «Ara ho puc explicar perquè m’adono que allò no era normal, que això era maltractament. Però quan comença tot no pots adonar-te’n. Jo no ho volia veure, havia invertit tant, ho havia deixat tot per ell i havia de valer la pena», assegura. Al seu nòvio no li agradava que els caps de setmana baixés a Santa Coloma per veure els seus pares i la seva germana petita. «A poc a poc vaig anar perdent el contacte amb les meves amigues del col·le i la meva família, no em deia que no anés a veure’ls, però em feia xantatge que llavors no podríem fer plans de parella als caps de setmana», explica.

«Jo crec que ell era bastant insegur i es posava gelós per qualsevol cosa», explica. Primer va ser el control amb la roba. «Hi ha peces noves que van ser a l’armari i que mai vaig poder estrenar perquè a ell no li agradaven». Després, es va interposar en les trobades amb les seves amigues. Nerviós per si sortia amb elles, si anava de festa, li imposava una hora límit per tornar a casa. «Com si fos el meu pare», insisteix.

«Hi va haver roba nova que va ser a l’armari i que mai vaig poder estrenar perquè a ell no li agradava»

Maltractament de viatge

Però també va exercir el maltractament psicològic en els viatges que feien en parella. «Vam anar una setmana a Madrid i només arribar em va deixar sola al tren perquè creia que estava mirant un noi en comptes de mirar-lo a ell», recorda, entre llàgrimes. Episodis com aquests es van repetir a diverses ciutats d’Europa. Berlín, Lisboa, són llocs negres i foscos en els seus records. La seva germana, sis anys menor, va ser la que va donar la primera veu d’alarma. «Havíem d’anar un cap de setmana a la reserva africana de Sigean (França) i ell es va posar furiós a casa, cridant i donant cops, perquè la meva germana va trencar sense voler la cadena del vàter. No suportava que fos allà».

La primera pallissa

La germana i les amigues que va fer al municipi de Girona van anar lligant caps. «Però jo no volia ni podia veure-ho», insisteix una vegada i una altra. Recorda un sopar a casa d’uns amics del seu nòvio a Blanes. «Em va dir que anava provocant i de camí a casa em va deixar tirada al mig de la carretera. A l’hivern i plena nit», recorda. «Després va tornar i vam fer com si res». Ella tenia 21 anys. Una altra nit, ell es va inventar que ella havia fet un petò a un amic seu. Ocorria el setembre del 2017. «Va ser la primera vegada que em va pegar. Primer va donar cops a les parets i després em va empènyer i em va posar la mà a sobre amb plantofades i cops de puny. Fins i tot em va marcar el 061 rient-se de mi...». Després li va demanar perdó i ella va accedir. «Jo sempre havia pensat que les dones que no denuncien és que són tontes... I ara ho entenc, és que és molt difícil acceptar que la persona que tu estimes és dolent per a tu».

El perdó va durar dues setmanes. Després van tornar el control i els insults. Fins que la Susana va patir per la seva pròpia vida. Va ser la nit del 28 d’agost del 2018. «Estava tan furiós que anés de festa amb les meves amigues que es va presentar a la discoteca per espiar-me. A casa ja es va posar a insultar-me i a cridar-me. Primer va pegar el conill que era la nostra mascota. Jo li vaig demanar que parés. Ell em va empènyer contra una porta de vidre que es va trencar i després em va agafar del coll per intentar escanyar-me. Recordo el moment de netejar-me la sang dels vidres i a ell quiet, sense dir res». Aquella nit van dormir a la mateixa casa. «L’endemà els ho vaig explicar a les meves amigues del poble i em van portar amb cotxe fins a la comissaria dels Mossos. No sé d’on vaig treure les forces per denunciar, jo no volia... però a la fi ho vaig fer i ho vaig explicar tot des del principi», assumeix.

Perfils falsos a Instagram

Notícies relacionades

Perfils falsos a InstagramA les poques hores de presentar la denúncia, ell va ser detingut. «Amb els meus pares i els meus oncles vaig anar a recollir les meves coses del pis». A ell li van imposar una multa, i una ordre d’allunyament. «Al principi vaig tenir por que es presentés a Santa Coloma, però no ho va fer. Es va crear perfils falsos d’Instagram i m’escrivia per veure’m. Va ser bastant dur», assegura. «Em va costar tornar a veure les amigues de l’institut i a confiar en els homes. Però crec que estic aconseguint refer-me de tot això». Ara, la Susana ja té el carnet de conduir, i estudia per ser advocada

¿Creus que has malgastat la teva joventut? «Crec que he après moltíssim què és l’amor i què no. I sé que no em tornarà a passar mai. Estic orgullosa d’haver sortit de tot això». Ella sap que ara ell torna a tenir parella. «No crec que hagi d’anar jo a dir-li que el seu nòvio és un maltractador. Però em preocupa pensar que no ha canviat i després de mi hi pugui haver més víctimes».