Nous hàbits

El Govern renova el seu compromís d’abraçar la reforma horària el 2025

Aragonès i Colau firmaran una declaració divendres en favor d’un ús més racional del temps per aconseguir «una societat més sana, igualitària i productiva»

Barcelona 14 09 2020 Sociedad  Extraescolares deportes federados vuelta al cole  LUGAR  puente de marina  ninos jugando a baloncesto  basquet  deporte  extraescolares  AUTOR  MANU MITRU

Barcelona 14 09 2020 Sociedad Extraescolares deportes federados vuelta al cole LUGAR puente de marina ninos jugando a baloncesto basquet deporte extraescolares AUTOR MANU MITRU / Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 2014, un grup de persones es van posar a reflexionar sobre com la societat havia de canviar per poder aplicar un ús més racional dels horaris a Catalunya. Reforma horària, ho van anomenar, i Fabián Mohedano n’era el rostre més visible. I no només era una qüestió de dinar abans o dormir més, era també un assumpte transversal, vinculat amb la salut, la igualtat i la productivitat. El 2017, la Generalitat va firmar un pacte amb més d’un centenar d’entitats, patronals, sindicats i associacions en el qual s’assumia la necessitat de modificar els hàbits ciutadans. Es posava el 2025 com a any en què tot començaria a canviar. Es va crear un departament específic, però les coses s’han mogut més aviat poc en el terreny de les coses mentre que el terreny de les idees ha seguit en ebullició. Fins aquest dilluns, quan la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha fet seva aquesta data en nom del Govern de Pere Aragonès. Amb l’objectiu, ha detallat, que el temps deixi de ser «un luxe del qual s’aprofiten només uns quants».

El compromís treu la pols a un debat que, com molts d’altres, havia quedat aparcat per la pandèmia. Tot i que, curiosament, en aquest any i mig han passat coses que musculen el projecte de la reforma horària, com el teletreball o el fet d’haver dormit més, sobretot en els primers mesos de confinament. Aquest dilluns ha començat a Barcelona una nova edició de la Time Use Week, unes jornades en què es reflexiona precisament sobre la necessitat de donar un ús més racional als nostres horaris. Aquí és on la consellera Verge ha pres el ceptre que el juny del 2017 va posar en moviment Neus Munté. La llavors consellera de Presidència anunciava la intenció del Govern que tot canviés a partir del 2025. Ja llavors va parlar de «flexibilitat laboral», d’«avançar les extraescolars», d’«eliminar programes infantils en la franja nocturna». Faltaven vuit anys per a la transformació. Ara ja en són només quatre.

L’octubre del 2020, la Generalitat va aprovar el pla Viure Millor, amb la idea de promoure millors polítiques del temps. Va néixer amb la idea de convertir-se en un «full de ruta interdepartamental del Govern en relació amb els compromisos adquirits en el pacte per la reforma horària», firmat tres anys abans. El document inclou una llista de 88 mesures orientades a complir tres objectius: viure amb uns models de «gestió del temps més eficients» que incrementin el rendiment tant acadèmic com a les empreses, facilitar un «canvi de rutines» que permeti més i millor conciliació, sobretot a les dones, i establir «hàbits saludables» que millorin la qualitat de vida i el benestar de les persones. Moltes d’aquestes propostes, no obstant, no tenen contundència, és a dir, el document utilitza molt paraules com ‘promoure’, ‘analitzar’ o ‘fomentar’. No per falta de ganes, sinó perquè moltes de les coses que es volen canviar transcendeixen l’Administració.

Més pedagogia

Tot el que té a veure amb l’àmbit laboral privat, per exemple. Per molt que patronals i sindicats firmessin el pacte per la reforma horària, mentre les empreses no reflexionin sobre nous models productius que puguin beneficiar els treballadors, la cosa tindrà poc recorregut. El mateix passa amb els horaris dels comerços. O amb el ‘prime time’ de les televisions. O les extraescolars que et deixen el nen a les nou a casa baldat.

Notícies relacionades

Es pot intervenir directament en els funcionaris i en els mitjans de comunicació públics, però en el sector privat, poc més que pedagogia i buscar empatia. El teletreball és una oportunitat, però els experts coincideixen que se n’està fent un mal ús i un abús. «Tots ja hem après que no és una mesura de conciliació», ha denunciat la consellera Verge, que ha insistit molt en la qüestió de gènere. «La feina que tenim per davant és ingent si volem arribar al 2025 amb actuacions concretes, tal com se’ns exigeix», ha concedit.

La setmana tindrà el seu colofó divendres amb la Declaració Barcelona en Usos del Temps, que s’espera que firmin el president Pere Aragonès i l’alcaldessa Ada Colau. Serà una eina política més en aquesta carrera ja menys de fons que acaba en menys de quatre anys, quan se suposa que tot hauria de començar a ser diferent perquè la gent visqui millor. Amb la mirada posada, tal com ha definit Marta Junqué, coordinadora de la Time Use Week, a «començar a parlar del dret al temps com un dret de la ciutadania».