Educació postobligatòria

L’embolic de l’FP a Catalunya acaba amb «només» 1.323 alumnes sense plaça

El Govern promet cobertura total de la demanda de formació professional i l’oposició al Parlament denuncia falta de planificació «davant una situació que era previsible»

L’embolic de l’FP a Catalunya acaba amb «només» 1.323 alumnes sense plaça

Simone Boccacio

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El conseller d’Educació, Josep González Cambray, és un home amb la lliçó molt ben apresa. Difícilment se surt del guió, destil·la el to didàctic, sovint repetitiu, propi dels professionals de l’ensenyament i no esborra el mig somriure malgrat estar en ple llançament d’arguments dialèctics poc amables. Aquest dilluns ha comparegut a petició pròpia en la comissió d’Educació del Parlament, on ha donat compte de l’inici de curs però sobretot ha donat explicacions, o ho ha intentat, sobre el que ha passat amb l’allau de demanda en la formació professional. Avançant-se a la pluja de crítiques per part de l’oposició, que li criticat la «falta de planificació», ha anunciat que cap aspirant a l’FP es quedarà sense plaça i que «només» 618 alumnes no podran cursar el que havien sol·licitat. «Hem donat una resposta excepcional a una demanda excepcional», s’ha escudat.

Quatre hores ha durat la compareixença i posterior interrogatori del conseller; 240 minuts en què hi ha hagut una pluja de dades, utilitzades en uns casos per justificar l’acció de govern i en d’altres per posar en evidència les carències del sistema. González Cambray, que s’ho ensumava, s’ha intentat defensar del que sabia que li cauria a sobre d’acord amb el que ha passat amb la formació professional, aquests 12.611 estudiants que s’han quedat sense plaça en el grau mitjà d’FP en el qual aspiraven a entrar. El Departament d’Educació ja va anunciar que amliaria 6.152 places disponibles per fer front a aquest creixement del 23% de la demanda i, segons les xifres de la conselleria, finalment seran només 618 els joves que no podran accedir al curs sol·licitat. Sí que tenen opció, no obstant, de quedar-se amb les 1.902 places vacants, això sí, en altres famílies formatives de formació professional. Quant al grau superior, hi ha 705 alumnes que no podran seguir el camí que volien. En total, 1.323 s’han quedat fora, per ara.

Situació previsible

Una vegada escoltats els seus arguments, l’oposició ha escombrat cap a casa en menor o major grau, però hi ha hagut certa coincidència que aquesta situació era previsible però que el Govern no s’ha preparat com devia. La manera d’expressar-ho, no obstant, ha anat molt per barris. La socialista Esther Niubó, per exemple, s’ha queixat de la «manca de transparència» i ha lamentat que aquesta situació de falta d’oferta es produeixi en un país amb una taxa d’abandonament escolar de les més altes d’Europa. «Tot això deixa clar que el sistema no ha funcionat», ha resumit. Des de Vox, Manuel Acosta ha fet esmena a la totalitat. Tot malament, a més d’insistir en el «ferotge adoctrinament a les aules que duen a terme els directors d’escola i professors que actuen com a comissaris polítics amb impunitat», ha lamentat «la falta de llibertat» a l’hora de triar model educatiu, ha demanat més mitjans contra l’assetjament escolar i ha denunciat l’«abandonament de les llars d’infants».

Notícies relacionades

Des dels antípodes ideològics, però a poc més de quatre metres de distància, Carles Riera (CUP) ha ironitzat sobre la capacitat de «convertir carències en relats d’èxit» i ha constatat el «fracàs rotund de la planificació de l’FP que deixa gent pel camí». La falta d’autocrítica ha sigut un altre dels punts en comú per part de l’oposició. El conseller ha anunciat, en aquest sentit, que el curs que ve s’avançarà la matriculació de l’FP, que començarà al març, igual que l’oferta d’educació obligatòria. Això permetrà conèixer abans la demanda i intentar adaptar l’oferta, tant al sector públic com als centres concertats de formació professional. També està previst, segons ha avançat, una «orientació a mida» per a tots els que aquest any s’han quedat fora. Serà una trucada per informar sobre les vacants que puguin interessar als afectats.

Una altra tasca pendent, ha admès, és la d’adaptar els cursos d’FP al que el mercat laboral realment necessita. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona va alçar la veu la setmana passada per reclamar més col·laboració a Educació per poder incidir més i millor en la formació dels joves, tant per combatre l’abandonament com per afinar més i millor en els graus de formació professional que requereix cada municipi en funció de la demanda laboral local.