Adeu a les barreres

Catalunya s’acomiada (gairebé del tot) dels peatges a les autopistes

Els conductors acomiaden bona part de les vies de pagament amb continguda il·lusió, amb la seguretat que tard o d’hora deixaran de ser gratuïtes

Aquest és el moment en que s’han aixecat les barreres dels peatges a l’AP-7 i la C-33.

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les autopistes són petits ecosistemes on passen coses exclusives. A les àrees de servei, a les zones de descans, fins i tot dins del vehicle, on s’instal·la una mentalitat de llarg trajecte que té les seves pròpies litúrgies, sobretot si hi ha nens pel mig. El peatge és un dels elements comuns més reconeixibles d’aquest hàbitat, sobretot a Catalunya, però no només a Catalunya, com molts pensen. Les barreres han començat a desaparèixer ja abans de la mitjanit de dimarts a dimecres en prop de 480 quilòmetres d’autopistes i ramals a aquest costat de l’Ebre. A l’AP-2, a l’AP-7, a la C-32 i a la C-33, s’han anat obrint progressivament les tanques abans de l’hora prevista. Un respir per a molts; una notícia llargament esperada. Però un parèntesi, al cap i a la fi. Perquè ningú es fia dels duros a quatre pessetes; perquè no és habitual que la cosa pública deixi de cobrar un impost, i menys un de vinculat al trànsit motoritzat, amb Europa bufant el clatell dels membres en nom del respecte al medi ambient. La lògica convidava a pensar que en l’asfalt, el dia del comiat, no es parlaria de cap altra cosa. Doncs no. Així han viscut la jornada els últims del peatge.

A la gasolinera de la Selva, a escassos 500 metres de la sortida de Maçanet que dona accés a part de la Costa Brava, el Juan Antonio s’ha aturat camí del sud de França. Viu a Valladolid tot i que va néixer a Ponferrada, i és camioner des de fa 37 anys encara que no ho tornaria a ser. Té el seu propi vehicle, un mastodont que li va costar més de 100.000 euros i que avui va carregat de plàstic després de dues parades a l’entorn de Barcelona. S’ha assabentat de la notícia a través de la ràdio i li han alegrat el dia. «El 50% de les nostres despeses és combustible, i els peatges s’emporten entre el 10% i el 15%, així que serà un plaer deixar de pagar-los quan creuï Catalunya». Aquest veterà de la carretera explica que el transport «desgasta molt», que aquesta és casa seva (assenyala la cabina) i la casa de Valladolid és «la de la família»; que ha tingut sort, i que espera poder penjar el tràiler en 10 anys. Sembla content per no pagar peatge, però brandeix una vida amb molts sots per esquivar.

Els treballadors de l’àrea de servei de Tordera, a la C-32, només tenen paraules per als prop de 340 treballadors dels peatges que comencen el setembre a l’atur, sense alternativa de recol·locació i amb sortides laborals, segons expliquen els mateixos afectats, completament disperses. «Nosaltres estem bé perquè se suposa que passarà més gent per l’autopista, però ningú es fia que això duri molt. ¿Els veïns de per aquí? Els més feliços. Però ja ho veurem...». La dona que atén esquiva l’optimisme i diu que el final dels peatges no és tema de conversa amb els clients. «Per alguna cosa serà...». A la gasolinera del Montseny, a l’AP-7, comparteixen aquesta mateixa sensació de menysteniment de l’assumpte. En el seu cas, s’excusen, perquè molts dels passants són turistes o transportistes amb destinació a l’altre costat del Pirineu. «Tants anys reclamant que els treguin i ara que per fi passarà, sembla que ningú comenta res. Crec que no s’ho acaben de creure», diagnostica un treballador.

Bocata i pipí

Tot passa segons el previst. Visites al bany, bocata ràpid, passeig per la botiga en la qual et pots emportar un coixí o una navalla d’un pam, parada per omplir el dipòsit, breu consulta al mòbil. Estirar les cames. El Juanjo posa gasolina al seu monovolum. Torna de les vacances amb el cotxe ple fins a la bandera. A l’interior s’intueixen un parell de criatures. «Demà començo a treballar i per un dia no m’he deslliurat de pagar. Ja era hora que els traguessin, tot i que diuen que després serà pitjor. No sé quan... Però si esperen massa, potser s’embolica una mica perquè la gent s’acostumarà a no pagar». La mesura suposarà un estalvi de 750 milions d’euros per als conductors.

La Sandra és una de les beneficiàries. Viu a Barcelona i es desplaça diàriament per feina a Mataró i Arenys de Mar. «Gasto uns 250 euros al mes en peatges. No és una fortuna, però benvinguts siguin». Entén que les infraestructures «necessiten manteniment i això implica finançament públic», per això es fa la pregunta del milió de dòlars: «¿Fins quan seran gratis?». No hi ha resposta clara, tot i que la versió més o menys oficial afirma que el Govern i la Generalitat s’haurien de posar d’acord per a un nou model d’explotació de vies de pagament abans del 2024. S’estudien diferents opcions: que pagui l’Administració via pressupostos (Europa pot ser que aixequi una cella amb aquesta idea), un nou peatge tecnològicament diferent o, l’alternativa que fins ara estudiava el Govern, la vinyeta (pagament anual d’un cànon per ús).

El que requerirà inversió immediata és l’eliminació de les barreres físiques, aquestes estructures taronges en les quals primer atenia una persona i, més tard, una mena de màquina escurabutxaques. Les obres es prolongaran durant sis mesos i serà necessari un dispendi pròxim als 8,5 milions d’euros que inclourà el manteniment de les vies fins al març del 2022. Durant el procés de desmuntatge, la velocitat estarà limitada a 30 quilòmetres per hora. Quedaran enrere el que no arriba i ha d’obrir la porta, el que li cauen les monedes sota el cotxe, el que no li funciona el ‘teletac’, el que enllustra amb els dits la banda magnètica o el que tatua el lateral del xassís en l’estretor del passadís.

Alternativa més bonica

La Sandra sol utilitzar també l’N-II per anar d’Arenys a Mataró. «Més bonica que l’autopista», diu. Preveu, i els experts ho avalen, que el final del peatge de la C-32 redueixi el trànsit en aquesta llengua d’asfalt situada entre el tren i la primera línia de mar. No dubtin que tornarà a posar-se sobre la taula el projecte per instal·lar (que no pintar) un carril bici que al Maresme fa dècades que esperen. No és cosa menor, ja que aquesta artèria és lloc habitual d’entrenament de legions de ciclistes de carretera que cada vegada que surten a la Nacional deixen les seves parelles a casa amb el cor encongit.

Notícies relacionades

Catalunya manté quatre vies amb peatge: tres trams de la C-16 (túnels de Vallvidrera, Montserrat i del Cadí) i el tros de la C-32 que va de Castelldefels a el Vendrell, és a dir, el túnel que porta a Sitges i que esquiva les corbes del Garraf. Les quatre autopistes són de titularitat de la Generalitat i tenen concessions fins dins de 16 i 18 anys. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha criticat aquest dimarts que els catalans «hagin hagut de pagar molts diners durant molt temps quan a la resta d’Espanya no passa». Sobre les artèries que continuaran sent de pagament, ha avançat que seguiran així perquè tenen contractes en vigor. Després ja es veurà.