Notes excel·lents

Així són els nous estudiants universitaris ‘cum laude’

Els millors de la selectivitat estudien per vocació i entren a la UB per estudiar informàtica, medicina i arqueologia

Somien amb grans feines però mantenen «els peus a terra» quant al futur i destaquen la importància de la salut mental

Així són els nous estudiants universitaris ‘cum laude’
4
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva
Anna Rocasalva

Periodista.

ver +

¿Què tenen en comú una jove apassionada per la programació, un noi interessat en la prevenció de la demència i un altre d’atret per les societats humanes antigues? Són Ana Santamaría, Imad Benhessou i Roger Umbert, respectivament, i han tret notes superiors al 13 en la selectivitat –el màxim és 14. I els tres són alguns dels alumnes excel·lents de la Universitat de Barcelona (UB) d’aquest any.

Ana, Imad i Roger arriben trepitjant fort a la facultat, on començaran a estudiar els seus corresponents graus o dobles graus. Ho fan «per vocació» i ja apuntaven maneres en el Batxillerat. EL PERIÓDICO ha parlat amb ells per saber com és l’experiència d’un alumne ‘cum laude’ en temps de pandèmia.

A Ana Santamaría i a la seva germana bessona Clara la preparació de la selectivitat les va agafar confinades. Al principi els va costar concentrar-se perquè «cada una té la seva manera d’estudiar», explica l’Ana, però després li van agafar el gust. «Com que totes dues fèiem el Batxillerat Científic, ens posàvem exàmens amb un temps límit i després ens els corregíem l’una a l’altra. Va ser divertit», descriu.

Gràcies a això, l’Ana s’ha convertit en l’alumna amb la tercera millor nota que aquest any entrarà a la UB (ha tret un 13,56). La jove de Sant Feliu de Llobregat estudiarà un doble grau d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques perquè li encanten «els desafiaments», admet. «M’agrada utilitzar la ment per resoldre problemes i plantejar possibles solucions», expressa.

Imad Benhessou va sortir de la ‘sele’ amb un sentiment «agredolç», confessa. El jove de les Franqueses del Vallès temia que en els exàmens no es reflectís «tot l’esforç dels últims anys». «A l’institut tenia un bon expedient acadèmic i hi havia molta expectació en el meu entorn, tot i que em vaig sentir sempre molt avalat pels meus companys», comenta. Finalment va treure notassa: un 13,76.

La constància de l’Imad va tenir els seus resultats i ara cursarà Medicina al Campus Clínic, una carrera amb la quarta nota de tall més alta de tot Catalunya. Des de petit ho va tenir clar: «sempre m’ha interessat el cos humà i volia estudiar una disciplina que m’expliqués com funcionem quan emmalaltim», diu. La pandèmia, amb les seves greus conseqüències per al sistema de salut i el personal sanitari no li ha fet perdre les ganes, «al contrari», afirma, «ha sigut un incentiu».

A diferència de l’Ana i l’Imad, el Roger Umbert va sortir «relaxat» de la selectivitat, recorda. El jove de Santa Perpètua de Mogoda no necessitava una nota gaire alta per accedir a la seva carrera desitjada: un doble grau d’Arqueologia i Història. La seva reacció va ser de sorpresa quan va veure el seu 13,43. «Però la meva família es va posar súper contenta», expressa. 

El Roger ja treia bones notes en el Batxillerat Humanístic. ¿El seu secret? Estar molt atent a classe i prendre’s seriosament els deures i exercicis per després «només» haver de «repassar» les matèries. El jove explica que des de petit va saber el que volia estudiar perquè «li apassionaven els dinosaures», una predilecció que, amb el temps, va anar virant cap a les societats humanes antigues, com la grega o la romana.

‘Cracs’ des del batxillerat

Aquests tres alumnes ‘cum laude’ de la UB ja apuntaven maneres des del batxillerat. El Roger, per exemple, va fer un treball d’investigació sobre la ‘damnatio memoriae’, és a dir la injusta condemna a l’oblit de determinats personatges històrics (en el seu cas, la reina-faraó Hatshepsut i la política i actriu argentina Eva Perón). Ara el jove somia dedicar-se al treball de camp, en excavacions arqueològiques a Egipte o Sud-amèrica. 

A l’Ana sempre li havia interessat què es feia amb les dades que s’obtenen dels nostres dispositius mòbils. Per al seu treball d’investigació del Batxillerat va agafar les xifres públiques de la Generalitat (‘open data’) i «les va ordenar» per desxifrar tota mena d’informació. Per exemple, va seleccionar les dades dels accidents de cotxe «per saber quin temps feia quan succeïen o quin dia de la setmana es produïen, i treia conclusions», explica. 

Per a això la jove va aprendre llenguatge de programació. I ara li agradaria dedicar-se a una cosa relacionada amb la Intel·ligència Artificial o el Big Data. Tot i així, admet sentir-se «una mica incòmoda» quan la descriuen com a «alumna excel·lent». «Aquesta reputació em pressiona una mica», comenta.

Notícies relacionades

«Fins que no vius la pressió de la selectivitat no t’adones de com és d’important cuidar la salut mental. Estaria bé que els instituts se centressin una mica a millorar aquest aspecte», comenta l’Imad, en el que ja podria descriure’s com a deformació professional d’un futur doctor.

Per al seu treball d’investigació, el jove va voler estudiar com els factors ambientals i la rutina de vida afecten el procés de progressió de la demència. «Per descomptat que m’encantaria poder trobar la cura de l’Alzheimer, però els meus objectius van pas a pas. Amb poder ser metge ja hauré complert el meu somni», conclou.