Accessibilitat
Cunit i l’esperit de ‘Cocoon’
La platja d’aquest municipi del Baix Penedès acaba d’estrenar una plataforma perquè les persones amb mobilitat reduïda es puguin banyar. Els usuaris estan encantats de la vida
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Algú podria pensar que aquesta actitud eixerida és una impostura obligada per la presència del periodista. «Són una meravella, són sempre així, sort que les tenim a elles». Sense preguntar-li, una de les dones que hi ha assegudes davant el mar, en una cadira de plàstic que li permet tenir els peus a l’aigua, s’emociona al parlar d’elles, les seves cuidadores, treballadores socials, psicòlogues i fisioterapeutes. Han vingut a la platja de Cunit (Baix Penedès) des de la pròxima Residència Novallar cap a les deu del matí i s’hi quedaran fins a la una del migdia. El molest vent de l’est no apaivaga ni la música ni les seves ganes de ser a l’aire lliure després d’un any de males sensacions. Per si no n’hi hagués prou, es banyen en un sorral que acaba d’instal·lar una plataforma dins del mar per a persones amb mobilitat reduïda. Es poden asseure sota un tendal i banyar-se com tothom. La pel·lícula ‘Cocoon’ en la vida real i sense trampa.
La plataforma es va instal·lar a principis de juny al costat d’un dels espigons que protegeixen la zona de les inclemències del Mediterrani. No es pot parlar de novetat planetària perquè Torrevieja (Alacant), el municipi que la gent de certa edat deu relacionar amb els premis del concurs ‘Un, dos, tres’, en té una igual des d’agost de 2013. Altres costes, com Santa Pola des de 2017 i Fuengirola i Dénia des de 2018, també disposen d’aquest invent. Totes tenen en comú amb Cunit que, quan s’entra a l’aigua, es pot caminar una bona estona abans d’enfonsar-se. És una de les condicions indispensables per poder ancorar aquesta estructura, de tindria difícil aplicació en moltes cales de la Costa Brava.
El grup de la Novallar el formen una quinzena de persones grans i una desena de personal de suport. Als seients aquàtics hi ha la Rosalía, el Tomeu i la María del Mar. «Això és una meravella, fixa’t quina ombra més formidable. Ens hauran de treure per força». Sense adonar-se’n, mentre xerren i fan broma, fan gimnàstica amb les cames, removent-les amb l’aigua, i després treballaran l’equilibri en els quatre metres movedissos que tenen fins a les cadires. La María del Mar va viure durant 40 anys «en aquelles cases taronges que es veuen allà a primera línia». Bora Bora es diu el complex, no gaire lluny, és clar, del bar Waikiki. Explica, mentre xipolleja, que tot això eren camps de carxofes, que quan van arribar de l’Hospitalet de Llobregat la platja estava igual i que amb el seu marit van regentar durant anys la cafeteria de l’estació de tren, que queda a prop. «Bàsicament treballava jo», aclareix.
Vermut i ball
No gaire lluny de les 24 cadires hi ha un parell de baranes metàl·liques que es fiquen al mar i que que són formidables tant per entrar i sortir de l’aigua com per realitzar exercicis i millorar l’equilibri. Semblen l’accés a la plataforma, però no: són estructures independents i complementàries. Explica l’alcalde, Jaume Casañas (PDeCAT), que el regidor encarregat de les platges, José Manuel Cabada (PSC), va veure el muntatge al litoral d’Andalusia i va pensar que allò li vindria la mar de bé a Cunit. Ho va plantejar al consistori i dit i fet. El projecte ha tingut un cost de 15.000 euros i el primer regidor avança que per a l’any que ve, vist l’èxit d’aquestes primeres setmanes, es plantegen contractar una segona instal·lació. És la primera que es col·loca a Catalunya i s’ha convertit en l’atracció per a residents en pobles veïns, que veuen en aquesta platja una oportunitat per ficar-se a l’aigua, un terreny que l’edat o una lesió els havia negat. «Esperàvem que anés bé, però la demanda i l’ús ha superat qualsevol previsió», afirma Casañas.
El socorrista, situat a pocs metres del lloc per si fos necessari fer un cop de mà, confirma l’èxit de la iniciativa. «Ve molta gent i només cal veure les seves cares quan entren i surten de l’aigua». Diu que en els primers dies es van adonar que la gent en cadira de rodes ho tenia molt difícil per arribar a la vora amb tant tram de sorra des del passeig. Ho van notificar al consistori i van col·locar una passarel·la rígida que acaba a pocs metres de l’aigua. Així han arribat molts dels banyistes d’aquest dimarts 22 de juny, que al migdia tenen cadascú el seu ‘tupper’ reciclable amb el vermut: patates, formatge i fuet. «I beguda al gust», afegeix una de les que reparteixen els ‘kits’ de menjar. Els que eren a l’aigua tornen a la sorra. La Victoria té greus problemes de mobilitat, així que les noies de la residència improvisen un transport: l’unicorn Marcelino, un enorme inflable on la dona jeu com si fos Deborah Kerr esperant el petó de Burt Lancaster a ‘D’aquí a l’eternitat’. Un cop a la sorra, demana que la deixin prenent el sol sobre el matalàs. I allà es queda, fresca i formidable.
Beatriz, educadora social, elogia la iniciativa municipal, però defensa fervorosament les persones que treballen amb la tercera edat. «Això ens facilita les coses, és cert, però si no hi fos, faríem com sempre: buscar-nos la vida i aconseguir que es banyin sigui com sigui». Mentre explica que van tenir sort durant la pandèmia pel que fa als contagis, una de les acompanyantes treu un altaveu i posa música. Comença el ball i van aixecant un per un els residents perquè moguin una mica l’esquelet en la mesura de les seves possibilitats. Porten en braços un resident sense cames, una escena que sorprèn el neòfit, però que l’alegra molt. Ball i platja, quin estiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
