Un convidat inesperat a la batalla territorial a Àsia

Un vell mapa al Senat atia el conflicte entre Corea del Sud i el Japó

  • El president sud-coreà, Moon Jae-in, fa servir un atles que se li va mostrar en la seva visita a Madrid per reivindicar la sobirania del seu país sobre les disputades Roques de Liancourt

  • La Cambra alta intenta mantenir-se aliena a la polèmica i remarca que la il·lustració, del segle XVIII, és de domini públic

5
Es llegeix en minuts

Els bibliotecaris no solen tenir cap paper en les crisis diplomàtiques. Menys si el seu lloc de treball, normalment aliè a qualsevol soroll extern, es troba a més de 10.000 quilòmetres de distància del conflicte. I encara menys si la biblioteca pertany al Senat, un lloc que en l’imaginari col·lectiu serveix més aviat per a poc, un òrgan parlamentari de segona lectura que en la major part dels casos es limita a validar el que ha sigut abans aprovat pel Congrés, un espai en el qual acaben les seves carreres els polítics de voluminosa trajectòria i escàs futur. I no obstant, la Cambra alta espanyola es troba ara en el centre d’una agra batalla territorial entre Corea del Sud i el Japó, que amenaça fins i tot d’ennuvolar els Jocs Olímpics, amb el president del primer país, Moon Jae-in, agafant-se amb força al que allà es guarda per reivindicar la seva sobirania sobre uns illots poc coneguts i gairebé inhabitables: les Roques de Liancourt. El protagonisme del Senat, de fet, és gairebé més gran aquests dies a Corea del Sud que a Espanya. Els treballadors de la institució no acaben d’explicar-se què ha passat. 

Dimecres de la setmana passada, com a part de la seva visita a Madrid, Jae-in va acudir a la Cambra alta. Primer va donar un breu i anodí discurs. Després va visitar-ne la biblioteca, un recinte d’estil neogòtic atapeït d’obres antigues en prestatgeries de ferro, amb estretes escales de cargol, pel qual es filtra una tènue llum a través de les vidrieres del sostre. Al president sud-coreà li van mostrar dos llibres. Unes il·lustracions de Rubens. Amb prou feines es va parar a mirar-les. Un atles amb un mapa del Regne de Corea al segle XVIII, elaborat pel geògraf i cartògraf Jean-Baptiste Bourguignon d’Anville. Aquí la cosa va canviar.

«Crec que això pot ser molt interessant per als coreans», li va dir a Jae-in un dels responsables de la biblioteca, Ángel González Lara. Tenia raó.

Jae-in es va treure les ulleres i va examinar el mapa. Allà apareixia una petita illa: Tchian-chan-tau, nom en xinès, i mal escrit, les Roques de Liancourt. Estava dibuixada molt més a prop del continent del que es troba en realitat. Però això va ser el menys important. El president coreà va anunciar que el mapa del Senat demostrava, sense cap mena de dubtes, que Liancourt sempre havia sigut part de Corea. 

Proves de descàrrec

El bibliotecari González Lara, que ha passat de tenir una presència gairebé clandestina a internet a sortir citada pels mitjans sud-coreans, no vol parlar. «Els funcionaris no parlen amb la premsa», expliquen fonts del Senat, que, tot i així, accepten donar explicacions sobre el succeït. En un despatx de la Cambra alta presenten les proves de descàrrec. El missatge que transmeten és que el Senat s’ha de mantenir aliè a la disputa asiàtica, que van mostrar el mapa perquè en aquestes visites oficials sempre treuen de l’arxiu exemplars que puguin resultar «atractius o curiosos» al dignatari de torn, però que mai van pensar que s’utilitzaria com a part de la baralla entre el Japó i Corea. Perquè el mapa, al cap i a la fi, és de domini públic. Llavors fan entrega de tres fulls grapats i impresos que reflecteixen (amb enllaços inclosos) que l’obra de Bourguignon d’Anville està traduïda a l’anglès i a l’alemany, que es pot consultar en format digital a través de la biblioteca de Harvard i la Nacional de França i que fins i tot és possible adquirir-la per internet: costa 28 euros. «No és un document secret, ni únic. És només un llibre», assenyalen. 

Però tot el que té a veure amb les Roques de Liancourt (conegudes com a Dokdo en coreà i Takeshima en japonès) és material sensible. Són només dues illes de terra volcànic amb una superfície de 0,19 quilòmetres quadrats, habitades per un matrimoni, 37 policies sud-coreans i cap arbre. El mar que les envolta és abundant en peixos i es creu que al subsol també hi ha rics jaciments de gas natural. El Japó i Corea se les disputen des de fa més de tres segles, ja que totes dues reclamen que històricament sempre han sigut seves. D’allà la suposada importància del mapa del Senat. 

Notícies relacionades

El conflicte ha patit alts i baixos en les últimes dècades: Corea del Sud, que té el domini de les Roques, ha organitzat exercicis militars i excursions en les quals centenars de turistes es limiten a fer onejar la bandera nacional i cridar «Daehanminguk manse» (‘Visca la República de Corea’), perquè tampoc hi ha gaire més a fer allà. Ara, coincidint amb la visita de Jae-in a Espanya, la batalla territorial passa per un moment especialment tens després que el Japó col·loqués les Liancourt en un mapa dels Jocs Olímpics com a part del seu territori. Davant aquest afront, diversos polítics de Corea del Sud defensen boicotejar la cita esportiva, que en principi, si el coronavirus ho permet, se celebrarà a finals de juliol a Tòquio. La dràstica resposta rep el suport, segons un recent sondeig, del 53% de la població del país. 

Les illes tenen una enorme importància per als sud-coreans. Molt més, per exemple, que Perejil per als espanyols. El 2018, durant un sopar de Jae-in i el líder suprem de Corea del Nord, Kim Jong-un, es va servir de postres una mousse de mango amb un mapa de xocolata de la península, adornat amb un petit detall amb la forma de les Roques de Liancourt. Potser en la pròxima cimera d’aquesta classe també apareix el Senat. Qui sap. A la Cambra alta, mentrestant, esperen que la polèmica es dissipi aviat i que serveixi almenys perquè es conegui més la seva biblioteca. No només a Corea del Sud.