Mobilitat sostenible

Espanya aspira a desplegar 150 zones de baixes emissions en un any i mig

L’Àrea Metropolitana de Barcelona elabora una guia perquè totes les ciutats de més de 50.000 habitants copiïn el seu model d’expulsió de vehicles contaminants

Espanya aspira a desplegar 150 zones de baixes emissions en un any i mig

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha fet carn aquest dijous a Madrid per exercir de doctor Livingstone de la mobilitat sostenible. Obrir camí sempre és complicat. Bé ho saben els responsables de la zona de baixes emissions (ZBE) de la capital catalana, que va haver d’esquivar un oceà d’obstacles administratius i jurídics, a més dels socials, per posar en marxa una mesura que persegueix el doble objectiu de reduir l’ús del vehicle privat (ampliant l’oferta de transport públic) i disminuir els nivells de contaminació (eliminant de la circulació els cotxes més bruts). Ara el projecte salta a l’àmbit estatal i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha demanat a l’AMB que exerceixi de far, en forma de guia pràctica que els consistoris podran utilitzar per adaptar-se a les exigències de la llei espanyola de canvi climàtic i a les demandes europees en matèria d’emissions.

Les 149 urbs de més de 50.000 habitants, en què viuen el 53% de la població total de l’Estat (25,3 milions de persones), tenen un any i mig, fins al 2023, per implementar una ZBE. La primera notícia la donarà precisament el termini, ja que serà molt complicat, per no dir impossible, que compleixin amb aquest requisit de la normativa espanyola. «Anem molt justos de temps», ha admès Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat de l’AMB i alcalde de Sant Joan Despí.

No és que Barcelona i el seu entorn hagin inventat res, ja que altres ciutats del planeta, unes 200, ja tenen mesures similars destinades a desterrar els vehicles que més pol·lueixen. Però sí que és l’exemple més pròxim, en el qual, a més, la DGT va col·laborar en la tria a través de les etiquetes que serveixen per marcar el calendari de restriccions. A l’adhesiu cal afegir-li un sistema de control automàtic de lectors de matrícules, senyalització comuna i comunicació i acceptació ciutadana. I les posteriors sancions, és clar.

Les alternatives

La guia, d’alguna cosa més de 100 pàgines, desgrana tots els passos a seguir per implementar una ZBE, des dels instruments jurídics fins a la participació ciutadana, passant per la senyalització, els criteris tècnics o les campanyes de sensibilització. Sorprèn, no obstant, que només es dediquin tres pàgines a les «mesures complementàries per a una alternativa sostenible de mobilitat». És, segurament, el punt més important, el que més empatia generarà i el que més convencerà els milions d’interessats. Perquè si se’ls obliga a deixar el cotxe a casa perquè no disposa de l’etiqueta corresponent, el primer que es preguntaran és una cosa semblant a això: D’acord, ¿però com em moc a partir d’ara?

Existeixen una sèrie de línies generals, com la gratuïtat del transport públic per als que desballestin els seus cotxes o la subvenció per a la compra de vehicles sostenibles, però cada ciutat haurà primer, com va fer i continua fent l’AMB, d’analitzar quina oferta de bus, metro, park&rides, tramvia, carrils bici o estacions multimodals tenen per seduir els seus ciutadans.

A més de convèncer socialment, hi ha l’assumpte de l’economia. Tal com ha recordat Susana Gómez, subdirectora adjunta de la DGT, en aquests 149 municipis es concentra «el 60% de l’activitat econòmica, l’ocupació i els serveis públics». «Si ho fem bé, aconseguirem ciutats amb millor qualitat de l’aire i més segures, però també més competitives», ha dit, potser instant a desplegar les ZBE amb calma i exempcions, com les que es contemplen en el cas de Barcelona, per temps limitat, a furgonetes, autobusos, autocars i camions. Sobre el calendari, i malgrat que s’ha especulat que els vehicles amb etiqueta B ja no podran entrar en el perímetre que marquen les rondes de Dalt i Litoral (Barcelona, l’Hospitalet i una zona de Cornellà, Sant Adrià i Esplugues), l’AMB assenyala que no hi ha «res previst, ni planificat ni aprovat» respecte als cotxes amb el distintiu groc. Per ara.

Notícies relacionades

El que sí que està sobre la taula és el creixement de l’àrea d’influència de la ZBE de l’entorn metropolità de Barcelona. La idea, ha aportat Poveda, mentre Sant Cugat i Sant Joan Despí ja treballen en propostes concretes, és que en uns anys s’acabin implicant els 36 municipis que formen part de l’AMB, cosa que afectaria la vida diària de 3,2 milions d’habitants i prop de 600 quilòmetres quadrats de superfície, amb la qual cosa es col·locaria a l’altura del que Madrid pretén implementar el 2024 amb el projecte Madrid 360. En el cas de la capital espanyola, s’arribaria als 604 km2, la més extensa d’Europa. Si acaba cristal·litzant, clar. La mesura inclou zones d’especial protecció –més restrictives– al districte Centro i plaça Elíptica, dos dels punts amb més concentració de contaminació.

Per quan estigui tot implementat, potser hi haurà qui es pregunti si no era millor establir una norma estatal, això és, un país de baixes emissions que permetria estalviar tant senyal, tant tràmit i tant mal de cap per a tothom. Se suposa que tot arribarà.