Més d’un milió d’espanyols s’han passat a la bici i el patinet durant la pandèmia

Resulta curiós comprovar com segons la pandèmia va perdent força, i malgrat que la Covid continua segant vides i ingressant gent a les ucis, cada vegada són més freqüentes les notícies que treuen la poca cosa bona que haurà deixat aquesta era de coronavirus. La mobilitat sostenible, per exemple. Segons la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, durant aquest any llarg 700.000 persones s’han passat a la bicicleta. I 371.000 han fet el mateix amb el patinet. Són xifres a escala estatal extretes d’una enquesta realitzada pel GESOP en la qual també es posa en relleu que, lluny d’estancar-se, aquesta marea fa pinta de continuar creixent. Sobretot a Madrid, i sobretot les dones.

Això d’anar amb bici és un peix que es mossega la cua. Segons les ciutats i els pobles van creant infraestructura segura, la ciutadania perd la por de pedalar. Perquè gairebé tothom sap anar amb bicicleta, però la sensació de vulnerabilitat continua sent de les primeres raons per no fer el salt. A més de l’esforç dels municipis, s’hi ha de sumar la caiguda de la mobilitat amb cotxe i moto, cosa que ha buidat els carrers i ha generat usos insòlits a la via pública des de feia dècades. El 31,2% dels nous ciclistes provenen del vehicle privat, mentre que el 28,1% ha deixat d’utilitzar el transport públic, segurament, per desconfiança. Potser el que demostra el canvi físic a les ciutats és que el 41,5% solia anar a peu, i potser ara, amb més vials reservats, amb la velocitat cada vegada més acotada a les concentracions urbanes, s’han decidit a apostar per un mitjà més àgil.

Els que es quedaran

L’enquesta, de fet, revela un grau de satisfacció més gran entre els debutants que entre els veterans de la bici. Un 62% dels nous estan molt o bastant satisfets amb la infraestructura ciclista, per un 54,2% dels que ja pedalaven abans de la pandèmia. Sobre si continuaran amb la bicicleta quan el virus estigui controlat, el 79,5% afirma que sí, per un 17,5% que ho deixa en un optimista «probablement». Bona notícia per a la consolidació de la mobilitat sostenible, no tant per al bus o el metro, que haurà de multiplicar els esforços per esgarrapar usuaris entre els qui continuen apostant, sobretot, per la mobilitat privada. Això, no obstant, haurà d’anar acompanyat, d’una eficiència més gran del servei, sobretot en les connexions metropolitanes i a l’autobús urbà, molt perjudicat per una velocitat mitjana massa curta.

L’estudi també revela que aquestes 700.000 persones que s’han incorporat a la bicicleta han contribuït a disminuir la bretxa de gènere, ja que s’ha passat d’un 63% a un 60,1% d’homes i d’un 37% a gairebé un 40% de dones. Aquesta diferència, en canvi, amb prou feines és perceptible entre els usuaris del patinet, repartits meitat i meitat entre sexes. Per comunitats, Andalusia, Madrid i Catalunya són les que més ciclistes aglutinen, a molta distància del País Valencià o de les Canàries. Si es pren com a referència només la pandèmia, Madrid és la que més ha augmentat.

Patinadors

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

L’anàlisi presentada per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, entitat presidida per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també demostra que Catalunya és per ara la regió amb més usuaris de patinet (26,5% del total d’1,13 milions a tot Espanya), tot i que Madrid ha sigut la comunitat que més ha crescut en aquest sentit durant la pandèmia (32,5% dels debutants, uns 371.000). El 31,6% utilitzava abans el transport públic i el 29,6%, el vehicle privat. El grau de satisfacció amb les infraestructures és molt diferent de l’esgrimit pels ciclistes, ja que el 57% n’està poc o gens satisfet. Segurament, perquè en el seu cas té prohibit circular per molts carrers de grans ciutats.

L’enquesta revela que prop de dos milions de persones s’estan plantejant passar-se a la bici i que un altre milió estudien apostar pel patinet. Això serien tres milions més per afegir al gruix de ciutadans que ja són dins del paquet de la mobilitat sostenible. Tot, sense gairebé ajudes públiques per a la compra de vehicles no contaminants que no siguin un cotxe.