PERFIL

Addictes al joc: mentides i pèrdua de control

La ludopatia altera la personalitat i és l’entorn familiar qui sol recórrer a un especialista a la recerca d’ajuda

  • Recuperar els diners perduts deriva en un cercle viciós que condueix a l’obsessió, la irritació i l’aïllament

  • Les apostes esportives, més acceptades socialment, han enganxat gent jove, fins i tot menors d’edat

Es llegeix en minuts

No hi ha dues reaccions iguals, però sí símptomes que es repeteixen, actituds que no són normals. Les persones que passen per algun tipus d’addicció pateixen un trastorn que ho canvia tot. Cap a pitjor. La ludopatia, per exemple. La família comença a notar actituds estranyes, més silencis, mentides, soledat. Així canvia la vida dels que cauen en les urpes del joc.

Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge, ajuda a traçar aquest perfil. I comença amb una nota positiva, el fet que cada vegada són més els que demanen ajuda per iniciativa pròpia. «Abans era només la família la que feia el primer contacte, i ara són molts els que ens escriuen per demanar assistència davant una situació que veuen que se’ls ha escapat de les mans. Afortunadament, ara s’admet més l’existència d’un problema greu, i això ajuda molt de cara a la recuperació».

Els maleïts diners

Tot gira entorn dels diners. Fins i tot en els casos més lleus, apunta aquesta experta, hi ha subjacent una preocupació creixent per la recuperació de la inversió que s’acaba convertint en una obsessió. Aquí és on, amb l’objectiu d’amagar el deute, comencen a mentir, o fins i tot robar, per no admetre la veritat i amagar una realitat que els engoleix dia a dia i que, en el fons, els inunda de vergonya. Viuen convençuts que aconseguiran revertir la situació, però el que sol passar, perquè la banca sempre guanya, és que continuen perdent. Irritables, nerviosos, desconfiats, abatuts pel sentiment de culpa; la conducta canvia per complet.

«Ara hi ha menys estigma i més informació. Abans era un vici però ara es parla de trastorn»

En el millor dels casos, l’entorn nota que alguna cosa no va bé. O el mateix afectat pren consciència i s’adona que ha tocat fons. I llavors es fa el pas. «Ara hi ha més informació i menys estigma. Abans es parlava de vici i aquesta és una paraula que et fa recular, però ara ens referim a un trastorn que, com tal, és tractable», assenyala Jiménez. Quant a l’origen, prevalen els homes amb estudis inferiors i d’un nivell socioeconòmic baix o mitjà-baix, i d’entorn urbà. Però ull, perquè amb la irrupció de les apostes esportives ha brotat un jugador insòlit, de menys edat i amb estudis universitaris (el 16,4% quan anys enrere no arribava al 4%). Passa, es queixa la responsable de Bellvitge, que el joc ‘online’ associat a l’esport «és socialment més acceptat», per això n’hi ha molts que fins i tot comencen quan encara no han complert els 18.

Abans dels 18

El 35% dels addictes a aquest tipus de jocs d’atzar van començar abans de l’edat legal, assenyala Jiménez. A la seva unitat, el 12% dels tractats en el dia d’avui admeten que ja apostaven abans de ser majors d’edat. «És un percentatge molt preocupant que ens ha de fer reflexionar sobre el control que hi ha sobre aquest tipus d’apostes», recepta. De la mateixa manera que s’envia a l’amic major d’edat a buscar les cerveses al supermercat, obren un compte a nom d’algú que tingui ja els 18 i operen des d’allà malgrat tenir-ne 15 o 17. Això, o a través de les sales de joc, l’accés de les quals és ara més restringit, per llei, però en el passat no era complicat entrar-hi malgrat no tenir l’edat reglamentària, es queixa Jiménez.

Notícies relacionades

El tractament psicològic busca una «orientació cognitiva conductual amb l’objectiu d’aconseguir l’abstinència de joc». Una primera fase d’un mínim de 16 sessions, una per setmana, mira de reordenar l’estructura vital de la persona afectada. A partir d’aquí, un seguiment ininterromput que es pot allargar, per acabar tot el procés, dos anys i mig.