MEDI AMBIENT

El delta de l’Ebre s’alça contra el «pla de regressió» del Govern

El territori dona per fet que l’Executiu pretén cedir al Mediterrani més de 800 hectàrees

El delta de l’Ebre s’alça contra el «pla de regressió» del Govern
2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ja s’ho ensumaven al novembre i aquesta setmana asseguren haver sortit de dubtes. El Govern ha fet públic el pla per a la protecció del delta de l’Ebre, que inicia els dos mesos d’exposició pública a què obliga la llei, i sembla que es confirma el principal temor del territori: la pèrdua de terra davant l’avanç del mar. Mentre a la desembocadura demanen lluitar pels sediments i la sorra, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic té altres plans. Comença la guerra contra la regressió.

El domini públic marítim terrestre. O el que és el mateix, la morfologia present i futura del Delta. La Taula de Consens del Delta de l’Ebre, on hi ha representats tots els que viuen a la regió o d’aquesta, denuncia que el Govern dona per feta la pèrdua de 832 hectàrees, és a dir, la tan temuda regressió o pèrdua de terra per efecte de l’erosió del mar. La seva recepta és de sobres coneguda –sorra i sediments–, i és, a més, la que s’aplica en altres zones d’Europa també castigades pels mars i oceans, com la costa d’Holanda. «Amb la superfície que desapareixerà sota el mar també perdrem paratges naturals d’incalculable valor ecològic, com Buda, Sant Antoni o la Punta de la Banya», diuen els afectats, que també donen per perduda la Barra del Trabucador si se segueixen les directrius del pla estatal.

Tal com ja van anunciar setmanes enrere, els ‘brencs volen portar el cas a Europa perquè Espanya hagi de pagar per la seva «inacció davant un paratge natural». L’oenagé WWF va aconseguir que Brussel·les iniciés una causa contra el Govern per la seva gestió a Doñana. Lamenten, en aquest sentit, que l’Executiu de Pedro Sánchez no destini part dels fons de recuperació derivats de la pandèmia per abordar la recuperació del delta de l’Ebre. Per tot això, la taula de consens ja ha anunciat que treballarà de manera intensa en aquest període de dos mesos d’al·legacions al pla, al qual, en un futur no gaire llunyà, l’ha de seguir un nou pla hidrològic, que també marcarà molt el destí de la zona, ja que en bona mesura depèn del cabal i dels sediments que l’Ebre arrossegui fins a lla seva fi al Mediterrani.

«Traspassar una línia vermella»

Notícies relacionades

L’opinió del ministeri està als antípodes. A través d’un comunicat, després de fer públic el pla, el Govern afirma que totes les mesures plantejades pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) tenen com a objecte «garantir la permanència i sostenibilitat del Delta en el temps». Per fer-ho, indica l’Executiu a través d’un comunicat, resulta necessari «assegurar la integritat i l’adequada conservació del litoral, la seva recuperació ambiental i tenir en compte les previsions per fer front als efectes de la pujada del nivell mitjà del mar».

L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ja va dir en aquest diari setmanes enrere que la regressió suposava traspassar una línia vermella. Se li uneix l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, que a través del seu compte de Twitter denuncia que el Govern «sentencia de mort» el Delta amb el seu pla. «És inacceptable que no donin per bona cap proposta del territori i que l’única solució que donen sigui el retrocés davant el mar». «Hem de treballar junts i coordinats», sol·licita l’alcalde.