«La ‘llei trans’ s’ha d’aprovar sí o sí en aquesta legislatura»

Però aquesta llei encara ha d’obtenir la llum verda del Consell de Ministres, que la debatrà entorn del dia 15 de febrer, i és motiu d’enfrontament entre el PSOE i Podem, els dos socis de Govern, perquè els primers defensen els «postulats pròxims a la segona onada del feminisme» i els segons es posicionen en el «feminisme de la diversitat», que inclou l’activisme trans. «Aquesta llei ha de sortir sí o sí perquè és necessària per assegurar els drets fonamentals d’una part de la població. I ha d’aconseguir-se aquest dret en aquesta legislatura», assenyala aquesta científica al Sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès.

Per a Juanhuix, «dimarts hauria d’haver estat un dia de celebració» perquè l’esborrany fet públic reflecteix la consecució d’un «dret fonamental». «El fet que les persones trans puguem ser més lliures per autodeterminar-nos en el gènere hauria de ser un motiu d’alegria per a tothom i, especialment, per al feminisme. Aquesta llei intenta que el gènere no marqui tant el recorregut vital de les persones. I l’única manera per a això és que la identitat de gènere sigui un dret de cada persona, i no un permís com ara», explica. La llei, encara per aprovar, permet que les persones d’entre 12 i 16 anys puguin registrar-se amb el nom desitjat amb consentiment de pares o tutors.

El contingut

Quant al contingut, Juanhuix creu que es pot mirar des del «vas mig ple o mig buit». «Mig ple: representa un pas de gegant des del que hi havia ara perquè reconeix l’autodeterminació de gènere, tot i que no ho diu així, sinó que es refereix a la lliure determinació de gènere», explica aquesta activista, que no obstant també troba «absències molt importants» a l’esborrany. «Per exemple, elimina les persones no binàries [aquelles que no es defineixen com a home ni com a dona]. També hi és absent la paraula ‘vivenda’, quan aquest és un dels problemes més importants de les dones trans». Segons Juanhuix, les persones trans (i, en especial, les dones) viuen no només la transfòbia laboral, sinó també el rebuig a què els lloguin una vivenda.

Notícies relacionades

Un solsoní de 80 anys, a la metge reconeguda pels Mossos que li va salvar la vida al carrer: "Gràcies a la Queralt, vaig tornar a néixer"

El retard del lecanemab empeny a buscar el fàrmac de l’Alzheimer a l’estranger

Ella també troba a faltar que hi hagi referències a les presons. A Catalunya, diu, hi ha una llei on la persona trans pot escollir anar a una presó d’homes o de dones. «Existeix des de fa diversos anys i no ha passat mai res. I ara resulta que aquest esborrany només permet l’elecció de la presó sota el permís del centre. És un retrocés per una por que és falsa», es queixa.

Finalment, Juanhuix remarca que les reivindicacions del col·lectiu trans són molt més que un simple «debat teòric». «Són lleis necessàries per protegir-nos de les violències que patim les persones trans i molt particularment les dones trans. La majoria de nosaltres es dedica al treball sexual, a l’estètica i a la perruqueria. No és normal. Hi ha una discriminació absoluta», denuncia. I per últim, fa una crida també a acabar, més enllà d’amb la transfòbia, amb el cis-sexisme (una persona cis és aquella que s’identifica amb el gènere que li és assignat al néixer). «També les persones cisgènere han d’aprendre a viure amb les persones trans», conclou.