La Fundació Bofill implora un forat per a l’educació en les pròximes eleccions

Ningú pot negar a la Fundació Bofill el voluntarisme a l’hora d’intentar que la política reculli el guant de les urgències en matèria educativa. A les portes d’unes eleccions, aquest ’think tank’ privat s’ha reunit amb tots els partits polítics per fer-los arribar el seu diagnòstic sobre el camí que cal seguir en la següent legislatura. És un pla de 650 milions d’euros amb mesures destinades a acostar-se el màxim possible a l’equitat, evitar la segregació escolar, l’abandonament prematur i les desigualtats, i a fomentar la formació de qualitat. Tot, en un context de catàstrofe sanitària que, pel que s’està veient, està derivant en una crisi educativa.

Si alguna cosa té la Bofill és bona educació, maneres correctes i paraules ben posades. I això, que sens dubte és una cosa positiva, pot ser una fulla de doble tall quan l’interlocutor és algú que es dedica a la política. Ismael Palacín, director de la fundació, ha detallat aquest dijous els detalls d’aquest document, que reuneix sis reptes i 15 mesures concretes. Si bé és cert, assegura, que el debat amb els càrrecs públics ha pujat substancialment de nivell els últims anys, el problema és que per molt que recullin les seves recomanacions en els programes electorals i els donin la raó en tot, res del que allà es redacta és vinculant. Com ja van aprenent que en la política hi ha molt gat per llebre, en aquesta ocasió tenen previst fiscalitzar les promeses dels partits en matèria educativa. Es farà a través d’un «comparador electoral», una mena de prova del cotó fluix, que, com a mínim, i en cas d’incompliment, permetrà assenyalar l’infractor amb llums i taquígrafs.

Per als més vulnerables

Notícies relacionades

La meitat dels sèniors de 65 a 74 anys fan esport de manera habitual

La policia expulsa de Catalunya més de 100 multireincidents

Les propostes no són noves. Però sí que ho és, alerta Palacín, «el moment». «Ara el canvi és més important que mai perquè la pandèmia ha sigut especialment cruel amb les famílies més vulnerables, i això es tradueix en més bretxa educativa». Ja s’ha vist en l’àmbit tecnològic, amb totes aquelles llars que no han pogut seguir les classes a distància perquè no disposen dels mitjans necessaris. Les seves línies d’actuació són les següents: un país sense escoles segregades, recolzament educatiu perquè cap alumne es quedi enrere, modernitzar el sistema educatiu, combatre l’abandonament escolar i l’absentisme, eliminar les desigualtats educatives vinculades a les extraescolars i un ensenyament 0-3 de qualitat. «És urgent un gir en les polítiques educatives i per això plantegem una inversió estratègica destinada als estudiants i els centres en què la necessitat és més gran, com també ho és l’oportunitat que millorin», ha resumit el director de la Bofill.

Aquests 650 milions no es plantegen obligatòriament com un afegit al pressupost. El Govern ha invertit aquest any més que mai en educació, una xifra, no obstant, inferior a la mitjana europea respecte al PIB de la regió. Són uns 5.700 milions que, a més, en temps de Covid, s’han vist summament alterats en la seva funcionalitat. Insten a invertir més, però sobretot el que volen és que es gasti millor. Entre les mesures concretes, planificar millor la matriculació per evitar que determinades escoles es converteixin en guetos, avançar cap a la gratuïtat real de l’escola pública, sense sorpreses; enfortir la figura del tutor, convertit en un mentor de l’estudiant; augmentar la dotació dels departaments d’orientació dels centres públics; accelerar la transformació educativa a través d’eines com la rúbrica, o accelerar la digitalització dels centres. Segons la Bofill, la meitat de les seves propostes podrien començar a fer efecte en tan sols quatre anys. Ara només falta confiar... «Seria un error –admet Palacín– caure en la ingenuïtat, però per algun lloc cal començar».