La xarxa pública de salut mental: infrafinançada i col·lapsada

La Generalitat proposa traslladar més especialistes als CAP per alleujar els trastorns més lleus

La xarxa pública de salut mental: infrafinançada i col·lapsada
Es llegeix en minuts

Fa almenys una dècada que tant el Síndic de Greuges com els professionals adverteixen que la xarxa pública d’atenció a la salut mental a Catalunya és «fràgil» i fa anys que està «saturada». Avui, després dels efectes de la pandèmia i l’augment de casos, el sistema ha col·lapsat. «És desesperant saber que hi ha persones desateses, patint en solitud. Ens falten mans», expliquen els professionals. Conscient de la falta de recursos, la Generalitat vol traslladar especialistes fins als ambulatoris perquè atenguin els casos més lleus amb l’objectiu que, tot i que els serveis especialitzats perdin personal, es quedin amb els casos més severs.

Davant l’aparició d’un trastorn són els metges de capçalera als ambulatoris els que valoren els pacients i recomanen derivar-los als serveis especialitzats. És a dir, als 72 centres de salut mental per a adults (CSMA) o els 58 per a menors (CSMIJ) formats per psiquiatres, psicòlegs, infermeres i treballadors socials. Allà els atenen, tret que les persones necessitin ingressar en hospitals psiquiàtrics per la gravetat del trastorn o la crisi que estiguin patint. 

«Ja fa anys que ho diem: ens falten mans», es queixa Óscar Pino, membre de la junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i coordinador d’un CSMA a l’àrea metropolitana. «Sempre hem sigut el germà pobre de la medicina», afegeix. Això es tradueix, per exemple, que els metges no poden visitar els pacients amb tanta freqüència com voldrien o consideren necessària. «Estem parlant d’un mes o mes i mig entre visites, a part del mes d’espera per a la primera consulta», afegeix Roger Ballescà, també membre de la junta del Col·legi de Psicòlegs i treballador d’un CSMIJ.

Persones desateses

Els treballadors dels CSMA i CSMIJ consultats per aquest diari (que ara fan la majoria de visites per via telemàtica) no veuen un augment espectacular de pacients en les consultes. Això és precisament el que els preocupa. «Els CAP tenen ja una forta pressió assistencial i el que està ocorrent és que no ens poden derivar tots els pacients: hi ha persones desateses patint en solitud», diu Ballescà. «Ens preocupa molt el que vindrà, més enllà de les seqüeles de l’aïllament, sabem que les crisis econòmiques comporten un augment dels trastorns de salut mental, i no sabem si podrem assumir-ho amb els recursos de què disposem», insisteix Pino. 

El problema que assenyalen tant els psicòlegs com els psiquiatres es troba en la ràtio de professionals per a la població que atenen. Segons les dades del 2018, a Catalunya hi havia 4,14 psicòlegs per cada 100.000 adults, i 19 per cada 100.000 menors, quan la mitjana a Europa és de 18. En el cas dels psiquiatres, són 5,9 en els adults, i 9,22 per als menors, tot i que a Europa la mitjana és de 9,22, segons la Societat Catalana de Psiquiatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. «Falta personal dedicat a la salut mental. És un dèficit que existeix des de fa temps, crònic. Els professionals sanitaris també requereixen recolzament emocional», assenyala Narcís Cardoner, president de la Societat Catalana de Psiquiatria.

«No tenim comptabilitzats els professionals que falten. No tenim recursos econòmics per contractar-los. Necessitaríem almenys una trentena de nous psicòlegs per cobrir la necessitat d’ara mateix a l’atenció primària», afegeix Cardoner. Però és que, a més, un dels drames davant la falta de personal és que tampoc hi ha prou graduats que puguin ser contractats. Hi ha més personal que es jubila o deixa la professió que nous graduats, a causa de les poques places per fer aquests estudis a les universitats catalanes.

El pla de salut: dels CSMA a la primària

El pla de la Conselleria de Salut per mirar de resoldre la saturació evident es basa a traslladar especialistes que estan treballant actualment als CSMA o CSMIJ perquè s’incorporin als CAP. «D’aquesta forma al CAP s’atendran casos d’angoixa o malestar emocional que són més lleus, i els centres especialitzats se centren en els trastorns més moderats», avança a El PERIÓDICO el director del Pla de Salut Mental de la Generalitat, Jordi Blanch. El Govern diu que és conscient que aquesta mesura reduirà el nombre de metges que hi ha en aquestes unitats especialitzades, però remarca que el problema de fons és que no hi ha prou graduats per cobrir aquests llocs.

Invertir més enllà de la sanitat

Et pot interesar

No obstant, els problemes per atendre les persones de salut mental van més enllà: «Si volem invertir en salut mental hem d’invertir en altres coses que res tenen a veure amb la sanitat: l’accés a l’oci, al treball, a la vivenda. És bàsic poder formar d’una comunitat on et sents útil i pots participar. Els vincles guareixen», insisteix Fidel Villalonga, cap de projectes i qualitat de la Fundació Els Tres Turons, que es dedica als projectes comunitaris per a les persones amb trastorns de salut mental.

En aquesta línia també creu que caldria invertir la Federació de Salut Mental de Catalunya, que apunta directament a la Conselleria d’Afers Socials. La directora Marta Poll critica la «falta de projectes» d’aquest calibre i el «desequilibri territorial» a Catalunya. I, apunta, és «clau» perquè les persones puguin recuperar-se d’aquestes malalties invisibles, però doloroses.

Temes:

Coronavirus