Els 10 pronòstics errats sobre el coronavirus

En són una desena, però en podrien ser més. Són els pronòstics i opinions sobre la Covid-19 que han envellit pitjor en aquests sis mesos de pandèmia. En alguns casos hi ha la disculpa del «no es podia saber», al tractar-se d’un nou virus; en d’altres, s’ha trigat massa a rectificar en vista de l’evidència científica.

1 – «Només és una grip, un refredat o, a tot estirar, una pneumònia»

Si parlem dels que diuen que només és una grip, no només cal recordar la ‘gripezinha’ de Bolsonaro i del periodista de TVE Lorenzo Milá, que el 25 de febrer, des de Milà, posava la Covid-19 a l’altura d’una grip comuna. «S’estén més l’alarmisme que les dades», es queixava. El cert és que també hi havia experts que llavors afirmaven una cosa similar, com José Antonio López Guerrero, directiu de la Societat Espanyola de Virologia, que el 27 de febrer va firmar un article amb l’eloqüent títol de «Covid-19, més que un refredat, menys que una grip». Avui sabem que la Covid-19 és molt més que un refredat, una grip i fins i tot una pneumònia: el virus pot afectar no només el sistema respiratori, també el cervell, el cor, les artèries i altres parts de l’organisme.

2 – «Només hi haurà uns quants casos a Espanya»

«Espanya no tindrà, a tot estirar, més enllà d’algun cas diagnosticat». La frase, pronunciada el 31 de gener, perseguirà sempre Fernando Simón, que continua sent el rostre visible –i molt rialler– de la comunicació científica del Govern en aquesta crisi. No fa falta recordar que Espanya lidera la llista de països amb més casos (566.000) a tot Europa, només per darrere de Rússia, i també les morts per milió d’habitants (635) a tot el continent.

3 – «Només afecta els avis»

Així que avançava la pandèmia quedava més clar que la malaltia no només afecta majors de 65 anys. El risc de mort augmenta considerablement a partir dels 50 anys, però un estudi realitzat per la ciutat de Nova York al maig assenyalava que s’havien produït gairebé tantes morts entre els pacients entre 45 i 64 anys d’edat (22,4%) que entre els 66 i els 74 (24,9%). Fins als 18 anys el percentatge de morts és ínfim (0,06%), i molt petit entre els 18 i els 44 anys (3,9%).

4 – «Les mascaretes no serveixen per a la població general»

«No s’han d’adoptar mecanismes de protecció innecessaris, com per exemple les mascaretes». No és una frase d’un conspiranoic antimascaretes, sinó un tuit oficial del Ministeri de Sanitat emès el 26 de febrer. El ministre Illa demanava llavors «no caure en alarmismes» i desaconsellava «anar amb mascaretes pel carrer». El 10 d’abril el Govern començava a recomanar el seu ús en el transport públic, i el 29 d’abril, Fernando Simón ja parlava de «recomanació forta». Finalment, Sanitat va admetre que no es van recomanar abans perquè el personal sanitari no se’n quedés sense.

5 – «Cal tancar les escoles»

S’ha passat de tancar totes les aules a obrir-les a gairebé tothom, tot i que entre els científics hi ha el consens d’avaluar, abans que res, la incidència de la Covid-19 abans de reobrir l’educació presencial. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Harvard, només amb una incidència acumulada menor de 14 s’ha de realitzar una obertura lliure. Entre 14 i 140, hauria de ser esglaonada. Entre 141 i 350, només a Primària amb mesures de seguretat. I amb una incidència més gran de 350, escoles tancades. La incidència acumulada a Galícia és de 53,4, i Madrid té la més elevada: 267,3 (a 6 de setembre).

6 – «La calor aturarà els contagis»

Cap científic coincidia amb Trump, que va dir que a l’abril el virus desapareixeria «miraculosament», però sí molts experts van pronosticar que els contagis es reduïrien de manera dràstica a l’estiu. A la primavera, les morts registrades a Manaus, capital de l’Amazones brasiler, amb altes temperatures i humitat, va fer que molts es gratessin el cap. L’ocorregut a Espanya al juliol i l’agost ha acabat per confirmar que aquest virus, tot i que la seva temperatura ideal de transmissió està entorn de 8°C, dista molt de ser estacional.

7 – «No es transmet per aerosols»

Un dels aspectes més polèmics de la pandèmia. Al juliol l’OMS va anunciar que revisaria la importància d’aquest contagi per partícules més petites que 5 micres després que 239 científics els ho preguessin per carta. El professor Jose Luis Jiménez, de la Universitat de Colorado, i el viguès Antonio Figueras, del CSIC, han sigut dos dels grans defensors de la gran importància de la transmissió per aerosols. L’últim a adoptar aquesta teoria ha sigut Anthony Fauci, el científic de referència de la Casa Blanca per a la Covid-19. La conseqüència és que la ventilació dels espais interiors és fonamental.

8 – «¿Reinfeccions? ¡Impossible!»

Els casos de reinfeccions són rars, de moment. Un grapat entre 28 milions de casos. Però els científics no descarten en absolut que els anticossos per al SARS-CoV-2 durin uns mesos, com passa amb els quatre coronavirus que produeixen refredats. Per a alguns científics, com l’expert en vacunes gallec Federico Martinón, les reinfeccions són una bona notícia, ja que no estan causant quadros greus. «El subjecte que ha estat prèviament infectat ha tingut una resposta defensiva suficient que quan es torna a trobar amb el virus el gestiona correctament i no té simptomatologia», ha explicat Martinón.

9 – «L’Àfrica patirà una gran incidència»

Era el temor de molts experts al principi de la pandèmia, per la precarietat dels sistemes de salut del continent africà. De moment –toquem ferro–, només Sud-àfrica, amb 15.000 morts en un país de 58 milions d’habitants, pateix una incidència considerable. Potser hi ha un subregistre de casos, o potser la baixa mitjana d’edat del continent juga al seu favor a l’hora d’esquivar la pandèmia.

10 – «Grip més Covid-19, el malson de l’hivern»

Cal veure si es compleix la gran amenaça. De moment, l’escassa incidència de grip en països australs com Austràlia i l’Argentina dona esperances que les mascaretes i la distància apaguin també la grip estacional a l’hemisferi nord. Potser, com ha dit el viròleg Raúl Ortiz de Lejarazu, entre virus no «es trepitjaran la manguera». Hi ha altres virus –rhinovirus, parainfluença, respiratori sincital...– que podrien saturar els serveis d’atenció primària. Ho sabrem en uns mesos, però les mesures contra la Covid-19 podrien frenar-los també.