SENTÈNCIA PECULIAR

Condemnat l'amo d'un gos que va arrencar el llavi a un home

Un jutge civil de Girona fixa el pagament d'una indemnització de 12.000 euros

El gos estava sense lligar i el demandant afirma que no portava morrió

zentauroepp14580831 perro perros peligrosos agresivos raza rottweiler180103093327

zentauroepp14580831 perro perros peligrosos agresivos raza rottweiler180103093327

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

D. N. A. es trobava el 16 d’agost de fa dos anys a la terrassa d’un bar de Girona i en una taula adjacent A. A. S. amb el seu gos rottweiler Thyson. L’animal no estava lligat i, segons un testimoni, tampoc portava morrió. Quan D. N. A. es va acostar a l’animal per acaronar-li el cap, el gos es va abalançar sobre ell i li va arrencar d’una mossegada la part inferior del llavi, deixant-li la boca destrossada. Un jutge de Primera Instància de Girona ha condemnat el propietari del gos i una companyia d’assegurances a pagar gairebé 12.000 euros a la víctima pels danys i les seqüeles que li han quedat.

Després de la mossegada, D. N. A. es va dirigir immediatament a un ambulatori i «arran de la gravetat de les lesions» el van derivar a l’Hospital Universitari de Girona Doctor Trueta, i d’allà a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Els facultatius li van diagnosticar la «pèrdua de substància a nivell de comissura labial dreta». Segons va explicar l’amic que l’acompanyava al bar, ell mateix va haver de recollir el llavi del terra i portar-lo al centre sanitari. La sentència remarca que la raça rotweiller és «potencialment perillosa» i que el gos en poc temps va atacar dues persones.

La demanda recull a l’article 1905 del Codi Civil: «El posseïdor d’un animal o el que se’n serveixi és responsable dels perjudicis que causi, tot i que se li escapi o extraviï. Només cessarà aquesta responsabilitat en el cas que el mal provingués de força major o de culpa de qui l’hagués patit». D’allà que durant el judici el cavall de batalla fos si el ferit, representat pel despatx Vosseler, va ser prudent a l’acostar-se al gos, segons amb ell, amb el consentiment de l’amo. L’amo del gos i la companyia d’assegurances van argumentar que la culpa va ser de D. N. A, al qual se li va advertir que no s’aproximés a l’animal i fent cas omís el va tocar i va fer el gest de fer-li un petó al morro. El lesionat, no obstant, va defensar que això no va ser així.

Culpa o negligència

Notícies relacionades

La sentència al·lega que «l’important» no és avaluar el «caràcter del gos» i si és una raça perillosa, sinó determinar si va existir culpa o negligència del ferit en l’atac que va patir. El jutge dona valor al testimoni de l’amic de D. N. A., que va assegurar que el gos no portava morrió i que no recordava si estava lligat. El propietari de l’animal va proposar per declarar una altra persona i aquesta va culpar el perjudicat de l’acció, però el togat resta credibilitat a la seva versió per les contradiccions en què va incórrer.

La resolució judicial assenyala que «es pot dubtar si el gos portava morrió», però precisa que si el tenia posat «el que és indubtable és que, bé perquè el model no era apropiat, bé perquè estigués mal col·locat o per qualsevol altra circumstància, no va complir la seva funció». Prova d’això, recalca, és que el gos «va mossegar a la cara» la víctima. En conseqüència, «per no haver-se acreditat la culpa exclusiva de la víctima» ni que la reacció del gos precedís d’una provocació, precedeix condemnar l’amo de l’animal i la companyia d’assegurances.