L'EDUCACIÓ QUE VE

Barcelona sondeja un centenar d'equipaments per esponjar les escoles de cara al curs 2020-2021

L'ajuntament tempteja centres cívics, biblioteques, fàbriques de creació i museus que puguin utilitzar-se com a aula

El Govern analitzarà l'espai que necessiten les escoles abans de començar a parlar de contractar més mestres

Barcelona sondeja un centenar d'equipaments per esponjar les escoles de cara al curs 2020-2021

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El curs escolar 2020-2021 va agafant forma. A un ritme molt inferior al que s’estan readaptant molts altres àmbits de la vida social, laboral i econòmica, però, com a mínim, comencen a dissipar-se alguns dubtes raonables, tant dels mestres com de les famílies. Se sap que la intenció del Govern, tot i que no era així fa un mes, és que les classes, en la mesura possible, siguin presencials. Es té una mica més d’informació sobre el protocol de protecció i distàncies entre estudiants. Però falta per concretar el detall de cada escola, de cada aula. I això, en el cas de Catalunya, no es coneixerà fins al juliol, quan tots els centres educatius, amb les noves matriculacions tancades i l’aforament establert, sàpiguen quina necessitat d’espai tenen per complir la separació entre alumnes. Barcelona, per exemple, ja té identificats més d’un centenar d’equipaments de caràcter cívic i cultural. L’ajuntament els està sondejant per conèixer la seva disponibilitat d’espais. Matemàtiques en un centre cívic, socials en un museu, física en una fàbrica de creació, història de l’art en una biblioteca.

El Departament d’Educació, tal com va avançar el conseller Josep Bargalló en una entrevista concedida a aquest diari fa un parell de setmanes, ja té mobilitzats tots els municipis i equips directius de les escoles per determinar les necessitats i alternatives de cada cas. Entre finals d’aquest mes i principis de juliol es tindrà el mapa definitiu. D’allà, dels requeriments d’espai de les escoles i de la predisposició dels edificis de l’entorn (públics, majoritàriament, tot i que algun de privat també s’ha deixat), és d’on sortirà la xifra de docents de més que hauran de ser contractats per complir les normes del nou curs. Tan clar té el seu full de ruta, que al Govern català no li ha agradat gens que l’Executiu de Pedro Sánchez informés la premsa de les seves intencions un dia abans de compartir el seu pla amb les autonomies. La conselleria ha compartit el seu «radical malestar pel comportament de l’Estat a l’hora de filtrar a través de notes de premsa temes que encara no s’han debatut, i més encara quan qui té les competències fora de l’estat d’alarma és la Generalitat». En qualsevol cas, i més enllà de la batalla de poders, seran els equips directius de les escoles els que tindran l’última paraula.

Cadena d’esdeveniments

Notícies relacionades

El Consorci d’Educació de Barcelona ja s’ha posat en contacte amb les escoles i també ha localitzat els equipaments públics que podrien allotjar, si és necessari, alumnes d’escoles de la seva zona d’influència. Tot, sota la premissa, tal com va dir l’alcaldessa Ada Colau dilluns a Betevé, de «fer l’impossible perquè l’educació en el pròxim curs sigui presencial». Per això la idea del consistori és posar a disposició del Govern tots els edificis públics que puguin utilitzar-se com a aula improvisada. En resum, una successió de fets que van del diagnòstic inicial fins al moment en què els xavals facin classe en una biblioteca situada a l’altra vorera, passant per l’acord amb la localització i disponibilitat d’aquests espais i la contractació de més professors per poder atendre aquesta diàspora d’alumnes forçada pel coronavirus.  

Mentre s’intenten establir les bases del pròxim curs, les escoles continuen rebent alumnes aquests dies. En alguns casos, amb hora prèvia; en la majoria, amb una presència molt minoritària d’estudiants. Sobre el paper dels docents, molt criticats en segons quins àmbits, Lidón Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), lamenta que el Govern català hagi llançat els mestres als lleons, ja que, segons el seu parer, ha derivat la responsabilitat de la reobertura en els centres educatius. «Crec que ens equivoquem centrant-nos en els professors. Hauríem de centrar-nos en Educació, ja que la responsabilitat última del que pugui passar és seva».