26 maig 2020

Anar al contingut
Coronavirus: mapa dels hospitals de campanya de Catalunya

Coronavirus: mapa dels hospitals de campanya de Catalunya

Roger Pascual | 05 d’abril 2020

Imatges que havíem vist per la televisió amb pavellons plens de llits per atendre gent afectada per catàstrofes ara formen part del paisatge català. A la portada, el pavelló de les Comes d'Igualada (foto de Marc vila)

L’emergència a què la pandèmia del coronavirus està sotmetent la xarxa sanitària catalana ha obligat a desplegar una sèrie d’hospitals de campanya amb què es pretén oxigenar la col·lapsada xarxa assistencial tradicional. Barcelona, Girona i Sabadell allotgen o allotjaran aquest tipus de recintes per poder atendre malalts de Covid-19. En aquesta primera fase hi haurà 1.350 llits a cinc hospitals de campanya, que s’afegiran als 16.000 que hi ha en els convencionals. La malaltia colpeja amb tanta força que també s’han posat a disposició una sèrie d’hotels medicalitzats o que allotgen personal sanitari.

Distribució territorial 

Barcelona i l’àrea de metropolitana congreguen gairebé la meitat de la població de Catalunya i s’hi concentren també la majoria dels recursos extraordinaris, començant per Fira Barcelona Salut, l’estendard d’aquest desplegament d’hospitals de campanya, i el Vallès Salut de Sabadell. S’han habilitat pavellons a Badalona, Girona, Igualada i Sant Andreu de la Barca. Pel que fa als hotels, ja s’han readaptat establiments a Barcelona, Badalona, Sant Joan Despí, Mataró, Sitges, Sabadell, Viella, Terrassa, Granollers, Sant Pere de Ribes, Martorell, Vilafranca, Girona, Lleida, Terrassa, Tremp, Palamós, Lloret i Calella. La Generalitat, a més, ha rebut oferiments de pavellons i hotels. «No podem obrir un hotel a cada municipi perquè després s’han d’equipar amb professionals sanitaris», adverteixen fonts de la Conselleria de Salut.

El Macrohospital de FIRA BARCELONA SALUT

El principal pulmó nou per al sistema serà el Fira Barcelona Salut, que arrenca amb 300 llits però s’espera augmentar la capacitat fins als 2.000 en una segona fase.  La idea, com apunta Assumpta Ricart, cap de la Gerència de Processos Integrats de Salut del CatSalut, és que ajudi a descongestionar els hospitals convencionals en aquestes setmanes més crítiques, però que es mantingui també més enllà del final de la pandèmia fins que els centres sanitaris hagin pogut recuperar el seu ritme normal, amb les cites i intervencions no urgents que s’han ara per ara s’han ajornat pel coronavirus.

EXTENSIONS AL VALLÈS, OSONA, BADALONA...

L’altra gran aposta estratègica ha sigut el Vallès Salut de Sabadell, situat a la pista municipal d’atletisme de la ciutat vallesana, que d’inici tindrà una capacitat de 210 llits. La seva construcció no ha estat exempta de polèmica. L’alcaldessa de la ciutat, Marta Farrés, va aixecar la veu al veure que es paralitzaven els treballs d’adequació, després que la conselleria al·legués motius tècnics per no posar tendes de l’Exèrcit espanyol al recinte. També ha sigut polèmic l’hopital de campanya de Sant Andreu de la Barca, fet per la Guàrdia Civil a petició de l’ajuntament. «Si es posen a disposició recursos que es necessiten, s’han d’utilitzar sense mirar si venen de la Guàrdia Civil o de l’UME. Cal lluitar contra un enemic comú com el coronavirus», sentencia l’alcalde Enric Llorca. Tot i que ha posat aquest equipament a disposició de Salut, de moment no s’està utilitzant. De moment, tampoc està encara en funcionament el pavelló les Comes d’Igualada, amb una capacitat inicial per a 100 persones però ampliable, que pretén ajudar una de les zones més afectades pel coronavirus.  «Volem que no sigui necessari», expressa l’alcalde Marc Castells. L’objectiu d’aquests equipaments reconvertits és que, en cas de necessitat, siguin una extensió o antena de l’hospital de la ciutat. Amb la mateixa lògica s’ha adaptat a Badalona el pavelló de l’Institut Guttman i a Barcelona s’han creat satèl·lits de l’Hospital del Mar, la Vall d’Hebron, Sant Pau i el ClínicGirona està habilitant el pavelló Fontajau, que tindrà una capacitat de 200 persones.

 lOS Recursos humans i LA capacitat

La idea amb què treballa la conselleria és que els nous equipaments siguin segons la demanda. Al Fira Salut destinaran 615 professionals per assistir els pacients: 15 procediran de diferents especialitats mèdiques; 120 d’atenció primària, 120 infermeres, 120 zeladors i 240 auxiliars. Treballaran en cinc torns per tenir atenció les 24 hores. Els pavellons de la Vall d’Hebron i els del Claror Marítim i el CEM Guinardó sumen 600 llits a l’Hospital del Mar, la Vall d’Hebron i Sant Pau. I l’hotel Catalonia Plaza ja té ocupat el 25% de les seves 500 places ocupades per donar aire al Clínic, que la setmana que ve tindrà el seu pavelló antena al recinte de l’INEFC, amb capacitat per a 200 persones. A Sabadell s’han habilitat 668 llits per reforçar l’Hospital Parc Taulí: 223 al centre hospitalari, 250 al pavelló municipal d’atletisme i 195 en un hotel. Salut ha incorporat més de 1.200 professionals des que va esclatar la crisi sanitària. Recursos humans i materials a preu fet per fer front a un enemic invisible.

La Xina, Itàlia i Metges sense Fronteras COM A EXEMPLE

«Es tracta d’agafar un sistema que funciona per al dia a dia i adaptar els recursos a una situació d’emergència», reflexiona David Noguera. President de Metges sense Fronteres a Espanya i coordinador de l’actuació a Catalunya, celebra que el «full de ruta» que han plantejat a la Generalitat hagi sigut «molt ben rebut». «Estan passant moltes coses i per això en aquestes situacions cal moure’s molt ràpid amb pavellons, hospitals, hotels per adaptar-se a un escenari desconegut aquí».
 

«Estem aprofitant l’experiència de Metges sense Fronteres però també la d’altres països que fa temps que fan front al Covid-19, com la Xina i Itàlia, amb els quals estem en contacte», apunta Assumpta Ricart. La cap de la Gerència de Processos Integrats de Salut del CatSalut explica que han treballat amb un sistema de pulmons. «Primer hem augmentat la capacitat pulmonar dels hospitals existents, arribant a doblar-la en alguns casos». I li han afegit alguns pulmons extres com els hospitals de campanya i també els hotels medicalitzats.

Hotels medicalitzats

Els hotels, ara sense turistes, passen a tenir un nou rol en aquesta crisi. Alguns com a hospitals medicalitzats i d’altres com a ‘hotel staff’. Els primers són per als malalts lleus per poder alliberar llits hospitalaris per a qui està més greu, que augmenten cada dia. Altres hotels passen a estar dedicats al personal sanitari per garantir la qualitat del seu descans. El seu objectiu és que rere les maratonianes jornades laborals puguin descansar en un hotel pròxim a l’hospital, sense haver de preocupar-se per fer-se el dinar o el sopar i sense el risc d’encomanar els seus familiars o companys de pis.