10 d’abr 2020

Anar al contingut

ELS EFECTES DE LA CRISI CLIMÀTICA AL PARC AGRARI

El delta del Llobregat demana auxili

Els agricultors denuncien la falta d'infraestructures per incrementar el bombatge de l'aigua cap al mar

Els pagesos de Gavà i Viladecans calculen que han perdut 1,5 milions d'euros amb el temporal 'Gloria'

Carlos Márquez Daniel

El delta del Llobregat demana auxili

Va ser precisament la creació de canals, com el de la Infanta Carlota, de Molins de Rei fins al mar, o el de la Dreta, de Sant Vicenç al delta, afegit a la construcció de carreteres en direcció a Madrid i l’expansió del ferrocarril, el que va permetre que el parc agrari del Llobregat anés guanyant més presència i múscul. I és precisament això, les infraestructures, en concret les que permeten treure aigua, el que està posant contra les cordes les zones més baixes d’aquest pulmó de cultius, sobretot a Gavà i Viladecans, en un delta que també demana auxili, com a les Terres de l’Ebre. No perquè la zona no tingui mitjans, sinó perquè els reptes de la crisi climàtica obliguen, asseguren els agricultors, a una renovació i ampliació de tota la maquinària que intenta evitar que els camps quedin inundats per les pluges. El pas del Gloria, afirmen, els ha fet perdre 1,5 milions d’euros de producte que ha quedat ofegat per la tempesta. Calculen que la cosa es resoldria amb una inversió de dos milions d’euros. ¿Però qui l’ha d’assumir?

Josep Pañella, aquest dimecres, intentant salvar calçots entre el fang / ANNA MAS

Els camperols de la zona han portat la premsa a passejar perquè expliqui la situació. Ha tingut lloc aquest dimecres, un dia assolellat, gairebé primaveral, amb els camps plens de bledes, raves, julivert i els preuats calçots, però també, en les 1.000 hectàrees d’aquests dos municipis, un fangar que s’ha carregat bona part de la sembra. Josep Pañella, president de la cooperativa agrària de Gavà, ha arrencat un mostrari del seu producte per exhibir els efectes de l’aigua, que ho va tapar tot durant la setmana de després del Gloria i ara segueix buscant el seu camí, filtrant-se per la terra. Patates podrides i calçots que segur que estaran molt bons però que tindran complicat passar el filtre contemporani del rebost familiar: la mania de comprar amb els ulls. «El problema és que les fulles han quedat grogues, i no verdes, i això li treu presència». O el que és el mateix, no quedarà bonic a la lleixa de les verdures de la botiga de la cantonada. 

Més Arquimedes, sisplau

Els agricultors consideren que la situació és «insostenible i molt greu». El problema és que l’aigua no drena. I si es té en compte que els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, tal com ha demostrat la ciència, disposar d’un sistema del segle passat potser sigui poc hàbil. La zona expulsa aigua a través d’incomptables canals que connecten amb corredors més amples, sovint transitables quan no hi ha cabal, que desemboquen al mar. Les coses de la naturalesa, però amb l’afegit que, quan els elements es descontrolen, cal una mica d’ajuda mecànica. I aquí és on es flaqueja. Els punts més crítics són l’estany de la Murtra i la riera de Sant Climent. En el primer hi ha un cargol d’Arquimedes, una hèlix que fa goig veure com aixeca l’aigua i la despatxa a una gran velocitat cap al mar per sota de l’autovia de Castelldefels. En el segon n’hi ha dos més, d’una mida més petita, que funcionen amb gasoil, com si això fos la calefacció de la granja San Francisco. Per a cada punt demanen la instal·lació d’una altra màquina que permeti treure aigua a més velocitat, cosa que generaria més pressió, necessària en els casos en què el mar empeny amb força des de l’altra banda. 

Espinacs que ja no valen res, a la zona de Gavà / ANNA MAS

Una altra de les claus és la neteja de les canalitzacions. És aquesta una reivindicació molt similar a la dels agricultors afectats per la crescuda del Tordera, que durant el ‘Gloria’ es va carregar desenes de camps situats a les faldes del riu. O el clam dels veïns de l’Espluga de Francolí, l’octubre passat, que van veure com l’aigua arrossegava tota mena de sediments que, segons el seu parer, no havien de ser en el curs del riu. A tot arreu reben una resposta similar per part de l’Administració: no es pot tocar la flora i la fauna autòctona de les zones humides. La riera dels Canyars és un altre bon exemple. Els camperols expliquen que ells mateixos van treure la brossa fa alguns anys. Però poc queda d’aquella neteja i l’aigua, quan baixa, es troba al seu pas tota mena de vegetació i fang. I si no pot avançar, es desvia, ¡‘voilà’!, cap als camps. 

Cotxes circulant per la riera dels Canyars, encara plena d’aigua / Anna mas

Carles Faura, president de la cooperativa agrària de Viladecans, ha recordat que l’Agència Catalana de l’Aigua va elaborar un estudi el 2008 «en què ja es posava de manifest la necessitat d’actuar». Per què han esperat tant temps per queixar-se potser s’explica per l’oportunitat que ha donat el temporal ‘Gloria’ i el cada vegada més recurrent debat sobre la crisi climàtica. I per què no els recolzen explícitament els pagesos del Prat de Llobregat, Sant Boi o Sant Vicenç dels Horts pot ser que sigui un símptoma del molt camí que té per recórrer el parc agrari i els que el formen en matèria de lluita laboral. No diguem ja pel que incumbeix a la comercialització... Ha de ser part de l’herència del treball solitari del camp. Aquests municipis no pateixen el jou de l’aigua, però potser un dia tinguin a sobre una plaga i també trobin a faltar l’alè i les mans calloses dels seus companys del sud. «No es cosa seva, no tenen aquest problema», resumeix Pañella. 

L’ocàs de la riera de Sant Climent, plena de sediments / ANNA MAS

Tot això no s’entendria sense citar la febre pel producte de proximitat, o com sol anomenar-se, de quilòmetre 0. «No té sentit que es reivindiqui tant l’agricultura de casa i que d’altra banda no es disposi dels mitjans mínims perquè es mantingui en condicions», s’ha queixat Salvador Barri, vicepresident dels pagesos de Gavà. Els dos municipis afectats traginen prop de 1.000 hectàrees, una tercera part del parc agrari. Són prop de 50 explotacions que donen feina a unes 200 persones i que ara treuen fum perquè tothom pugui tenir la seva calçotada en pau

Els pagesos demanen col·laboració a l’aeroport

L’aeroport i les seves ampliacions també han afectat la vida de l’aigua al parc agrari del Llobregat. La creació de la T1 va obligar, després de diverses inundacions a la zona en què aparquen els taxis, a crear un sistema de drenatge que ja el voldrien els camperols. L’aeròdrom disposa de nou cargols d’Arquímedes, quatre per a la zona sud de la llacuna del Remolar i uns altres cinc que desemboquen directament al mar a l’altura de la platja del Prat. Les cooperatives reclamen a Aena una implicació més gran en el problema que pateix el delta a causa que, precisament, per tota l’aigua que buida cap al Remolar perquè no s’inundi la infraestructura, als camps els és més difícil drenar.