Escola Nova 21 aplana el camí cap a una altra educació

Escola Nova 21 naixia l’abril del 2016 amb vocació de «crear un ecosistema que propiciï que les escoles i instituts catalans vagin incorporant noves metodologies a les seves aules». Era una definició molt genèrica, potser perquè els impulsors eren conscients que l’empresa era prou complicada: revertir un model educatiu centrat més en els coneixements que en les competències, més en elsllibres de text que en les experiències. I en un entorn laboral, el dels mestres, que no sempre marida bé amb els canvis radicals. El projecte arriba ara a la seva fi i és moment de treure conclusions. La trentena de centres que es van prestar per posar en pràctica aquest nou paradigma formatiu han modificat els seus hàbits d’ensenyament, la relació entre alumne i professor és ara més pròxima i el mètode se centra més en el camí que en la meta final. Aquest dimecres s’ha presentat el balanç d’aquests tres anys de treball. EL PERIÓDICO, per acarar aquests resultats sobre la pràctica, va passar un matí en una d’aquestes escoles.

L’Antoni Botey  està situada a Llefià, un barri complex de Badalona. L’escola està envoltada d’immensos edificis bessons, resultat del desenvolupisme local dels anys 60 i 70. Res convida a pensar que allà s’ha produït un tsunami educatiu, perquè es tendeix a vincular la innovació amb l’acabalat. I no. L’experiència d’aquests tres anys d’Escola Nova 21 demostra que n’hi ha prou amb la voluntat i una mica de seguiment per part dels experts. Míriam Garcia és la directora del centre, càrrec oficial que a la pràctica comparteix amb Aina Deulofeu i Sara Chinchilla. Aquest trident té a càrrec seu 35 docents i prop de 450 xavals, molts dels quals provenen de països com el Pakistan, el Marroc o la Xina. També d’Amèrica Central. En aquest gresol de nacionalitats s’ha construït un nou marc d’ensenyament en el qual s’han abandonat els llibres de text, s’ha canviatl’orografia de les aules i s’han modificat els horaris. «Ara –resumeix la Míriam– som molt més flexibles, treballem per projectes i fugim de les eines clàssiques». Això inclou, per exemple, l’eliminació de les pilotes de futbol al pati del matí. Cada classe va decidir què volia fer amb aquella mitja hora, i un representant de cada una es va reunir amb la direcció amb una llista de demandes. «Ens van demanar pilotes de bàsquet, raquetes, jocs de taula..., i coses més complicades, com una piscina, gespa o un teatre».

Resolució de conflictes

Però al marge del model, l’Antoni Botey ha aconseguit modificar una dinàmica de conflictes que generava almenys «una baralla forta cada dia». Diuen les professores que ara se’n registra a tot estirar una cada 15 dies. «Es nota un ambient molt més tranquil, potser perquè la relació entre ells és més directa, i amb els professors també s’ha trencat aquest esquema jeràrquic de ‘jo mano i tu fas el que jo et digui’ que no ajuda que se sentin còmodes». La Míriam explica que en els últims temps «s’ha treballat molt el respecte, també amb les famílies, perquè si a l’escola veuen una cosa i a casa una altra de diferent, no entendran res». També han tret la biblioteca als passadissos, amb llibres a totes les cantonades; el laboratori és ara l’aula de color; han creat un‘espai de la calma’on abans hi havia una classe d’educació especial, i els grans treballen partint de caixes temàtiques que van dels escacs al teatre, dels mitjans de comunicació a l’arquitectura, i a través dels quals es marquen una sèrie de reptes que van impregnant-los de noves capacitats.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El camí no ha sigut senzill. No només perquè Llefià és un repte educatiu en tota regla, sinó perquè el canvi exigia als professors abandonar unacerta zona de confort que incloïa una sèried’hàbits adquirits. «El claustre està ara més unit –relata Sara– perquè hi ha mestres intercicles i hi ha molta més comunicació». El més complicat, admet la Patricia, una de les docents veteranes de l’Antoni Botey, ha sigut «l’eliminació dels llibres de text». «Nosaltres vam aprendre així i el canvi ha sigut difícil, però ara notes més motivació en els nens. Però falten els resultats...». Encara caldrà esperar un temps per valorar acadèmicament els plantejaments d’Escola Nova 21. Però el que és ja un fet és que els xavals estan més motivats. Una alumna de secundària explica que aprendre partint dels interessos propis «ajuda a venir amb més ganes a l’escola». Ha fet treballs sobre teatre, medi ambient i ara ha ullat la caixa d’Arquitectura.  Al seu costat, dues noies de 6è acaben un treball durant l’hora del pati. Podrien baixar a jugar, però han optat per acabar el seu mural sobre tot el que han après del Japó. 

Encàrrec per a Educació

L’avaluació externa ha demostrat que la majoria dels centres han fet modificacions beneficioses a les aules. S’ha potenciat el pensament crític i s’ha despertat la creativitat, entre moltes altres coses. Però s’ha de veure què passarà ara amb l’herència i el pòsit que deixa Escola Nova 21. Tot i que el Departament d’Educació va fer seva la filosofia fa un any, el cert és que poc o gens s’ha mogut en aquests 12 mesos. Eduard Vallory, director del programa, lamenta que no s’hagi complert «cap dels acords tot i que sí que hi ha hagut molt ‘feedback’ tècnic». «El gran repte és que l’Administració es convenci que els canvis no es donen sols, ni amb una llei o una circular.» Al marge dels 30 centres que han dut a terme aquest viatge cap a l’educació innovadora, 494 més s’han integrat a xarxes locals que han intercanviat experiències per a, de manera més tímida, també fer aquest trànsit cap a un nou ensenyament. Però el total d’escoles d’infantil, primària i secundària sumen gairebé 5.000 centres (entre públics, concertats i privats), i allà només pot arribar el Govern. Escola Nova 21 ha demostrat que sí que es pot. Ara falta saber si es vol.