El partit obert contra el 'bullying'

Hi ha fenòmens socials que no es poden entendre a través de les xifres. O no només. Coml’assetjament escolar.  Tothom coneix algú que va passar mals moments durant la seva infància o adolescència. Perquè era massa alt o massa baix, o massa gras o massa prim. El físic, però també la raça o la religió. Passava en els temps de l’EGB i continua passant en el dia d’avui, quan l’educació parla més de projectes i treball en equip. Cada vegada són més les institucions que aborden aquesta problemàtica que transcendeix al món de l’escola. La Fundació Barça és una d’elles i aquest dimarts ha presentat dos estudis sobre l’assumpte. Un parell de ‘spòilers’: el 9% dels nois que formen part d’equips formatius de futbol a Catalunya han sigut víctimes d’assetjament i el 76% del professors confessa no saber com abordar el 'bullying'. 

 En la presentació, celebrada en forma de simposi al’Auditori 1899 del Camp Nou, s’han maridat números, experts i testimonis. De tots ells es treuen dues conclusions immediates: tot nen o nena que pateixi abús escolar ha de tenir la força i les eines necessàries per compartir la seva situació amb algú, ja sigui un familiar, un amic o un docent, i els professors han de rebre la formació adequada per poder prevenir aquesta xacra. Això últim ja s’ha testat a 26 escoles catalanes durant dos anys, i els resultats són esperançadors: el nombre de víctimes s’ha reduït en un 35,8% i el d’agressors ha caigut un 24,3%. Si ho portem al terreny del 'cyberbullying' (assetjament a través de les xarxes socials), el nombre d’afectats ha baixat en un 60%. Tenint en compte que segons les xifres de la Fundació Barça, un de cada quatre alumnes de Primària manifesta haver sigut víctima de 'bullying', és clar que queda molt camí per recórrer; molt per apoderar els xavals en la seva etapa d’adaptació al món.

L’entrenador Oleguer Presas  

També fora de l’horari escolar, en les activitats esportives, es produeixen actituds penoses. El Barça ha estudiat prop de 2.000 jugadors i jugadores de 25 clubs de tot Catalunya i la conclusió és que el 9% han sigut martiritzats en alguna ocasió. Sol succeir quan l’adult no és present, sobretot als vestuaris, però també durant els entrenaments. Hauria anat bé que algun jugador del Barça participés en l’acte per prendre la paraula i donar suport a tots aquests futbolistes ‘amateurs’ en hores baixes. Des de l’empatia, recordant que els més grans també han pogut passar per situacions desagradables davant de companys desaprensius.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Oleguer Presas és l’únic jugador que ha militat al FC Barcelona que ha seguit el simposi. Assegut a l’última fila. Simplement escoltant, com un més dels interessats en la matèria. Una vegada acabades les intervencions, l’exblaugrana s’ha dignat a atendre aquest diari i ha explicat que les grans estrelles del futbol "tenen una responsabilitat extra perquè són altaveus públics i hi ha molta gent que es fixa en el que fan". Presas, per cert, exerceix com a entrenador de 41 nens de famílies desfavorides que fa un temps van ocupar una casa caserna de la Guàrdia Civil abandonada de Sabadell.

Abans de ser el cosí

El matí ha donat per a un parell de testimonis de pell de gallina. Sofía del Prado, exjugadora de bàsquet i Miss Univers Espanya 2017, ha compartit els seus anys d’infern quotidià, quan la seva alçada la va aïllar de la resta. "No eren insults, simplement em deixaven sola". En el seu cas, sí que es va atrevir a explicar-ho, però ni a casa ni a l’escola hi van donar gaire importància. Coses de nens, li deien... L’altre ha sigut Sergio Medialdea, que certes generacions recordaran com 'el primo de Zumosol'.  A la retina, un paio musculat i immens, però no sempre va ser així. "Amb 15 anys em vaig posar a caminar per la via del tren amb la idea de suïcidar-me". Era el resultat d’anys d’assetjament escolar per la seva baixa estatura i les seves ulleres. En una ocasió, a la piscina, li van treure el banyador i va haver d’anar-lo a buscar, despullat, a la part més alta de la grada, "davant de tot l’institut". A tots els que pateixen aquesta xacra els ha donat un consell: "Busqueu algú, qui sigui, però expliqueu el que us passa; no us ho guardeu".