PEDERÀSTIA A L'ESGLÉSIA

Exalumnes dels Maristes de Mataró: «Els abusos sexuals s'encobrien, les pallisses estaven institucionalitzades"

Dos germans que van estudiar interns en la dècada dels 60 denuncien maltractament sexual, i físic, a l'escola Valldemia

Tots dos han decidit demandar dos germans que elevaran a 14 la xifra de docents denunciats per pederàstia en l'orde religiós

guillem abusos / periodico

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"L’Església redueix la pederàstia a casos aïllats comesos per ovelles negres. Això és mentida: era una cosa estructural, sistèmica". Els germans Germán Vidal (Barcelona, 1948) i Guzmán Vidal (Barcelona, 1951) van ser alumnes "interns" a l’escola marista Valldemia de Mataró durant els cursos escolars 1962-63 i 1963-64. Tots dos han acceptat una entrevista amb aquest diari per deixar clar que els abusos que ara revelen al centre del Maresme formen part de la mateixa trama d’encobriment que EL PERIÓDICO va destapar a les escoles de Barcelona –l’escàndol de pederàstia més gran documentat a Espanya: Una quarantena de denúncies contra una dotzena de professors per delictes perpetrats entre el 1970 i el 2010. El Germán i el Guzmán denunciaran dos germans religiosos, i elevaran, així, la xifra de maristes demandats a 14 i ampliaran el radi espai-temps dels abusos: no es coneixien demandes fora de Barcelona o Badalona ni tampoc tan antigues.  

Quan existien els internats, afegeixen els germans Vidal, la impunitat dels pederastes es multiplicava. Exalumnes interns en els 60 en una altra escola marista, la de Girona, confirmen a aquest diari que els fets descrits a Mataró pel Germán i el Guzmán coincideixen amb la realitat que van patir ells al centre del nucli antic gironí.    

Per als alumnes que vivien internats al Valldemia de Mataró allò "era una presó", un lloc impregnat "de la por" de patir abusos sexuals. Tot i que no només temien que abusessin d’ells, subratllen desplaçant el focus sobre un altre assumpte sobre el qual, opinen, encara no s’ha reparat: les agressions físiques "sàdiques". "Els nostres pares havien sobreviscut a la Guerra Civil, a una època violenta, i havien normalitzat el fet de donar una hòstia. Però allò de l’escola era diferent, eren pallisses", reflexiona el Germán. El seu germà petit, Guzmán, l’escolta i afegeix que abusos sexuals i càstigs físics eren expressions diferents del mateix tipus de maltractament infantil. Tot i que no s’abordaven de la mateixa manera a l’escola. "El càstig corporal estava institucionalitzat, entrava dins del seu mètode educatiu. L’aplicaven arbitràriament i estava acceptat per la cúpula. Els abusos, no obstant, malgrat ser coneguts, s’encobrien. No imagino el director dient als germans: entreu a les cel·les dels interns i abuseu-ne com us doni la gana. Però sabien que ho feien, i els tapaven".

L’ombra al passadís

A l’escola Valldemia de Mataró, a començaments de la dècada dels 60, pernoctaven uns 200 alumnes. Distribuïts en quatre seccions diferents –d’unes 40 o 50 cel·les cada una– vigilades per un germà en funcions de prefecte. Les cel·les eren habitacions individuals, diminutes. S’estenien com cambres adossades als dos costats d’un passadís central que cada nit recorria el germà marista, projectant la silueta de la seva ombra a través del vidre de la porta sobre el llit dels interns. "El que sentíem era terror", recorda el Germán, "pànic que s’aturés davant la teva cel·la. I entrés".

Els alumnes se n’anaven a dormir a les 21.30 hores i el prefecte tancava amb una balda exterior la porta, que no s’obria fins a les 7.00 hores del matí següent. A aquella hora, els despertaven, anaven al bany, es rentaven la cara, es raspallaven les dents i, en dejú, anaven a resar. Si l’"ombra" s’havia aturat davant la porta d’algun d’ells aquella nit, ho mantenien en secret. El germà que vigilava els nois de l’edat del Guzmán, d’11 i 12 anys, es deia Eusebio i s’anomenava 'Masca' (abreviació de "el más cabrón"). El que convivia amb els alumnes com el Germán, de 14 i 15 anys, era el germà Saturnino'Satur'

Els abusos sexuals 

A l’habitació de Guzmán Eusebio va entrar unes "3 o 4 vegades", que recordi. S’asseia al llit i començava a tocar-li les cames, després pujava fins als genitals. 'Satur' va entrar a la cel·la del Germán "en moltes ocasions". Sempre entraven a la mateixa hora, quan els alumnes feia "una o dues hores” que dormien i calculaven que estarien tots adormits. "Saturnino desprenia una olor nauseabunda, de tabac i d’alcohol, estava una estona ficant-me mà, excitat mentre jo adoptava una posició fetal d’autoprotecció, fins que es cansava i se n’anava. Les nits que vaig passar a l’internat eren gairebé en estat de vigília. Estic convençut que molts dels meus companys van patir abusos que van anar molt més enllà", conclou.

Ni el Germán li va explicar res al Guzmán, ni al revés. "Dormíem en seccions diferents. I ell era molt petit, no volia espantar-lo", explica el primer.

Les agressions físiques 

Quan cursava segon de Batxillerat (11 o 12 anys), el Guzmán va ser expulsat del Valldemia. ¿El motiu? Juntament a un amic, es va colar a la cambra del germà Eusebio per comprovar si era cert que havia sigut aquest que havia robat als interns objectes personals desapareguts misteriosament: guants, bufandes, un transistor o un exemplar del llibre de Narracions Extraordinàries d’Edgar Allan Poe. El Guzmán i el seu amic van descobrir que efectivament el germà Eusebio era el lladre. Però algú els va descobrir a ells entrant a la seva cel·la i es va xivar.

"Preparin-se, perquè els faré mal." L’Eusebio no mentia. Els va clavar a cadascun un cop de puny a la cara que els va fer aixecar del terra. El Guzmán va perdre el coneixement durant alguns segons. Després de colpejar-los, els va deixar castigats tota la nit, drets, davant la porta de la seva habitació. Al matí següent els van comunicar que havien sigut expulsats.

Col·legi marista Valldemia de Mataró / ANNA MAS

Notícies relacionades

"Tinc gravades al cap algunes pallisses salvatges", recorda el Germán. "De professors desmuntant criatures a hòsties. Donant-los puntades de peu quan ja eren a terra, deixant-los en estat de semiinconsciència", subratlla. De la pederàstia se’n comença a parlar a poc a poc. "Però alguns dels cops que rebíem eren tan greus com els abusos sexuals", raonen els dos germans. "Dins dels internats estàvem a la seva mercè i ells, esgrimint una impunitat total, l’aprofitaven per fer amb nosaltres el que volien", lamenten.

El Guzmán i el Germán presentaran una denúncia als Mossos d’Esquadra, que ja els han donat cita per a la setmana que ve. Ho faran perquè ningú qüestioni el testimoni que revelen ara. I malgrat que són conscients que les seves demandes quedaran arxivades per la prescripció dels delictes –el Guzmán és advocat–. En realitat, la pràctica totalitat d’aquelles 43 denúncies del 2016 contra docents maristes van quedar arxivades. Només un dels professors, Joaquim Benítez, el primer docent denunciat per Manuel Barbero, arribarà a asseure’s al banc dels acusats. Ho farà aquest dilluns 25 de març.