El Govern frena el decret dels VTC i demana negociar sense xantatges

Els alpinistes tenen clar que una expedició no acaba al coronar. S’ha de baixar, i és al refugi o al campament on pots relaxar-te i deixar anar tota la tensió. En el conflicte del taxi, l’agresta ruta inclou una complicada cordada en la qual cada un va per la seva banda. I així, tensant el filament en direccions oposades, és impossible avançar. La metàfora muntanyenca col·locaria el Govern al capdavant, obrint traçada, amb els taxistes i els VTC donant batzegades i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’ajuntament d’Ada Colau comentant la jugada des de la base amb el walkie, animant i dient alhora que el millor hauria sigut atacar el cim pel pendent est. Penjant de la corda, els usuaris d’un i altre transport, lligats, de peus i mans i donant-se cops amb cada pedra del camí. El tema, quan falten quatre mesos per a les eleccions municipals i les europees, ha derivat en una tempesta perfecta. Amb aquesta postal, el decret llei que ha de regular el negocid’Uber i Cabify a Catalunya no s’aprovarà en el termini d’un mes, com va prometre la Generalitat. No serà un tornar a començar, però, sí, un ‘reset’ en els aspectes clau. L’única cosa bona, que tots volen unes regles de joc clares. ¿Però quines? ¿I per quan?

Aquesta és una guerra dialèctica, però ho és, sobretot, de gestos i símbols. El taxi brandeix la batalla de la ciutadania contra la societat de consum i “les màquines que volen deixar-nos a tots sense feina”.Per això són viscerals en la paraula i nerviosos en l’acció, fins al punt de posar en joc i fins i tot perdre la fidelitat de molts clients. Els empresaris dels VTC juguen al poli bo, assegurant que qualsevol intent d’obligar els seus abonats a reservar els seus serveis amb temps suposarà “el final” de la seva activitat i l’acomiadament de més de 2.000 persones. Diuen que són les víctimes (afirmen que aquest cap de setmana els han destrossat 80 vehicles) i que volen negociar d’igual a igual. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, continua interpretant el paper més complicat, aquest difícil equilibri entre garantir la competència, acontentar la resta del Govern i evitar que una professió centenària sigui engolida per invents de l’última dècada. Un gremi, per cert, del qual no pensa acceptar "el xantatge ni la violència" a l’hora de dialogar. Completa el relat Ada Colau, alcaldessa, però aquí, per sobre de tot, presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, reclamant més protecció per a un sector que sempre ha sentit i volgut a prop.

Una altra cadira a la taula

Dilluns s’ha desenvolupat dins del previsible. Tot i que més al carrer que als despatxos. Els taxistes han exhibit múscul per la ciutat, amb els seus vehicles encara ocupant el tronc central de la Gran Via sense que el consistori hagi posat el crit al cel. Estan convocats dimarts a la tarda a Territori per continuar negociant. Sobre la taula, la possibilitat que els 15 minuts de precontractació d’Uber i Cabify que vol imposar la Generalitat es puguin ampliar. Allà és on s’evidencien les picabaralles entre els governs de Quim Torra i el de Colau. El primer no anirà més enllà del quart d’hora després d’una sàvia anàlisi jurídica dels límits legals de la proposta. La segona vol que sigui de “com a mínim una hora”. Ja siguin 15 o 60 els minuts, Eduardo Martín, presidentd’Unauto, la patronal dels VTC, assegura que suposaria la mort del seu negociat. Aquesta patronal, per cert, s’ha vist aquest dilluns per primera vegada amb Calvet. Han sortit contents i han aconseguit entrar a la roda de les negociacions, que de moment es faran per separat per no posar en perill els fonaments de la Conselleria.

Preguntat per l’actitud de l’ajuntament barceloní, Calvet ha compartit la seva“sorpresa”i ha reclamat a l’alcaldessa que assumeixi “les seves responsabilitats i no s’amagui darrere del Govern”.És a dir: deixin que aprovem el nostre decret i després vostès ja l’ampliaran sota el paraigua de l’AMB. Això, no obstant, amaga un as a la màniga, ja que d’aquesta manera, les demandes li caurien a l’administració municipalista. "Si tenen les competències per incrementar la tarifa del taxi en un 5,2%, també la tenen per a aquestes coses”, ha defensat el conseller, que no s’ha rabejat en excés en la baralla entre veïns de Sant Jaume. No s’ha d’oblidar que els VTC tenen preparada una demanda en la qual reclamaran 1.100 milions d’euros a qui gosi alterar tot el que consideren drets adquirits. Colau, per la seva banda, l’ha acusat de“provocar un incendi”amb una proposta “que sabia que seria polèmica” i ha insistit en la necessitat d’“establir una diferència real”entre taxis i vehicles de lloguer amb conductor. Jaume Collboni (PSC), en un intent de calmar les aigües, ha escrit una carta a l’alcaldessa en la qual reclama que lideri la petició d’una setmana de treva que permeti avançar en la negociació i recuperar la normalitat a nivell de circulació.

Compte amb la competència

En l’assumpte de les impugnacions se sumarà, sense cap dubte, l’Autoritat Catalana de la Competència  (ACCO), que aquest mateix dilluns, com ja va fer la setmana passada, ha recordat que precontractar el servei amb un anticipació determinada “suposa la introducció d’ineficiències artificials i injustificades que, en darrer terme, perjudiquen els usuaris”. Mateixa opinió els mereix que es pretengui que Uber i Cabify eliminin la geolocalització dels seus cotxes abans de realitzar la reserva. El regulador va a més i s’atreveix amb l’històric funcionament de les llicències de taxi. Cita tots aquells taxistes que han comprat credencials en els últims anys. Per a tots ells, i en un marc de“més llibertat i competència”,recepta un període que reconegui “uns costos de transició per compensar inversions raonables i decidides en un context regulatori diferent”.L’ACCO, a través d’un comunicat, arremet contra l’AMB per haver demanat “adoptar mesures a fi d’evitar la competència entre els taxis i els VTC”. A la seva manera de veure, això seria“contrari al benestar dels usuaris i als principis de regulació econòmica eficient, que han de guiar les actuacions dels poders públics”. I per si la cabina no fos ja prou plena, l’ens reclama una cadira en la negociació“per vetllar pel benestar”dels ciutadans.

Notícies relacionades

El govern de Colau reclama a la Generalitat una proposta "acceptable" en el conflicte del taxi

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Aquest dilluns, Calvet ha tingut dues reunions importants més amb la mobilització del taxi com a teló de fons. A primera hora s’ha reunit amb tots els operadors metropolitans de transport públic per veure de quina manera es pot respondre a la vaga. El responsable de Territori ha assenyalat que, en el cas que sigui necessari, les diferents empreses incrementaran els seus efectius per fer front a la demanda. Tot això, per un cost que ha xifrat en un milió d’euros diari. La segona trobada del dia, abans de rebre Unauto, ha concentrat en una mateixa sala els principals agents econòmics de la ciutat. A saber: comerciants, hotelers, patronals, sindicats, port, aeroport, Fira de Barcelona. Només faltava John Hoffman, patró del Mobile World Congress. Tots han coincidit en el fet que aquesta no és la imatge que Barcelona ha de projectar a la resta del món, que les pèrdues econòmiques són per posar-se a plorar i que les escenes violentes protagonitzades per grups marginals de taxistes “poden posar fre a l’atractiu de Barcelona com a focus d’activitat econòmica”.

Després d’un dia en què el consellerha quedat xop de realitat, la jornada acabarà a la Generalitat amb una reunió amb el seu col·lega d’Interior, Miquel Buch, i el president Torra. Serà a les 20 hores, quan la reforma horària dicta que ja hauríem d’haver sopat. Que sigui amb el cap dels Mossos i no amb el responsable d’Economia, el republicà Pere Aragonès, dona alguna pista d’una trobada que versarà més sobre seguretat que sobre les possibilitats reals i comptables de fer front al decret i als efectes que pugui generar. Sense terminis i sense acord, la tempesta perfecta no fa pinta de ser passatgera.