Arnau Baulenas: "Res justifica massacres i tampoc la seva impunitat"

Arnau Baulenas (Vic, 1991) era el nen que volia ser jutge. «Mama, ¿això que ha passat és just o injust?», solia dir-li a la seva mare. De moment, ja és advocat. Becat per les seves brillants notes durant els seus quatre anys de carrera i dos màsters (en Advocacia i en Dret Internacional dels Negocis) -tot a ESADE-, Baulenas va posar a la balança del seu futur la seva vida en dos mons possibles. En un, l'estabilitat en la seva àrea de confort a Catalunya, amb feina al prestigiós despatx Cuatrecasas, la seva família a Caldes de Montbui, amics, parella... En l'altre, el seu suport professional a víctimes del conflicte armat al Salvador, on va triar viure.

-¿Per què el Salvador? Va ser gràcies a un programa d'ESADE, el Servei Universitari al Desenvolupament (SUD), que permet fer pràctiques jurídiques solidàries. Jo no vaig triar el país, sinó el projecte de col·laboració que oferia l'Institut dels Drets Humans de l'UCA (Universitat Centreamericana) José Simeón Cañas del Salvador: podia acompanyar processos de justícia per a víctimes del conflicte armat.

-¿Quina és la situació actual allà? Es produeixen uns 35 homicidis diaris. És una situació realment molt greu.

-¿Qui mata qui? Al Salvador, el delicte és ser pobre. S'empresona o assassina ciutadans, molts d'ells joves estudiants. La policia nacional, acompanyada per l'exèrcit, els acusa de pertànyer a bandes criminals. És la seva manera de justificar les ajudes que els envien els EUA per lluitar contra la violència.

-Però de grups criminals entre la població civil, ¿n'hi ha? Sí, a les comunitats hi ha les anomenades maras i bandes. Els grups criminals neixen en resposta a l'abandonament de l'Estat. Roben per menjar. Però és allò que deia monsenyor Óscar Romero, a qui també van assassinar: la justícia és com les serps, només mossega els descalços. Romero va morir el 24 de març de 1980 i des de fa vuit anys, aquest dia, se celebra un tribunal de justícia restaurativa.

-¿Què és? Aquest dia les famílies de morts o desapareguts en massacres que es van donar en el conflicte -la guerra civil va durar del 79 al 92- expliquen els casos davant jutges internacionals, espanyols, brasilers, xilens... Des de l'Institut de Drets Humans de l'UCA (IDHUCA), durant l'any ens reunim amb les famílies i preparem la documentació del dictamen pericial.

-¿Com es repara el mal a aquesta gent? En lloc de buscar culpables, ens centrem en el dany. Trobar els cossos dels seus familiars morts o desapareguts és part de la justícia reparativa. Sense enterrament, ¿com es pot fer el dol? L'objectiu és arribar a la veritat, només a partir d'ella es pot construir un procés de pau. No hi ha canvi possible sense apoderar la gent informant-la. En aquest sentit, el Salvador té oberta ara una porta cap a la veritat.

-¿A què es refereix? El 15 de juliol es va declarar la inconstitucionalitat de la llei d'amnistia que el Govern salvadorenc va crear el 1993 perquè no transcendís l'informe de la comissió de la veritat que recollia els principals crims del conflicte armat. Aquella llei d'amnistia pretenia perpetuar la impunitat dels crims. Però, de la mateixa manera que res justifica les massacres, tampoc la seva impunitat. Almenys ara hi ha una esperança d'aclarir què va passar.

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

-¿Quin tipus de casos porta vostè? Per exemple, el d'un jove que va morir amb 21 anys després d'anar tres vegades a un hospital públic on li deien que no tenia res. Es posa de manifest que els metges no treballen amb la perícia requerida.

-¿Sent que va valer la pena renunciar al seu estatus a Catalunya? Molt. La meva cadira a Barcelona sempre hi haurà qui l'ocupi, en canvi, el meu lloc al Salvador... Potser serà aquesta la meva principal contribució, demostrar a la gent d'allà que no està tan sola, perquè, com jo, hi ha gent capaç de deixar-ho tot, i escoltar-la.