La justícia reobre la investigació de l'accident de l'Alvia per aclarir els defectes de la via

l’Audiència Provincial de la Corunya ordena en una contundent interlocutòria reobrir la instrucció de l’accident del tren Alvia a Santiago de Compostel·la per aclarir si el gestor de la infraestructura, l’ens públic Adif, va avaluar correctament el risc que comportava el revolt d’Angrois, on es va produir el sinistre.

Amb aquesta decisió, l’Audiència corregeix el jutge Andrés Lago Louro, que va tancar el sumari amb el maquinista Francisco José Garzón Amo com a únic acusat de l’accident que el 24 de juliol del 2013 va causar la mort de 80 persones i va provocar més d’un centenar i mig de ferits.

La interlocuòria es produeix després de tres anys de diligències i després que la mateixa Audiència revoqués per dues vegades la decisió del primer jutge que va instruir la causa d’imputar diversos directius d’Adif. Responsables que ara podrien acabar al banc dels acusats per una nova decisió dels mateixos magistrats, que han estimat diversos recursos d’apel·lació, entre ells els dels representants de les víctimes i del maquinista.

RISC MASSA ELEVAT / Els magistrats de l’Audiència sembla que donen la raó a les víctimes quan sostenen que alguns dels informes pericials revelen l’existència d’indicis que al revolt en què el tren va descarrilar es produïa un risc d’accident per error humà de tal intensitat que, si hagués sigut avaluat, n’hauria imposat la minoració o eliminació. «En l’avaluació del risc s’han produït deficiències tècniques que han determinat que s’autoritzés la circulació de trens sense adoptar les mesures necessàries per evitar o reduir el risc d’error humà per gestionar la reducció de velocitat al revolt», apunten.

La interlocutòria afegeix que «hi ha indicis que el mètode aplicat per Adif, tant com a pauta general com en el cas investigat, presenta carències que van determinar que no s’apreciés el risc realment existent i que es transferís o s’exportés el personal de Renfe sense avaluar-lo ni adoptar mesures per comprovar que el risc es mantenia en nivells tolerables».

Els jutges mostren la seva sorpresa davant d’una de les conclusions d’un dels informes pericials, l’elaborat per Frans Heijnen, designat a proposta de l’asseguradora de Renfe, QBE. Aquest estimava en una cada dos anys la probabilitat que es produís una catàstrofe com la que es va produir. Una probabilitat de descarrilament que si fos certa, diuen els jutges, «causa estupor des del que qualsevol ciutadà mitjà consideraria esperable».

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

CONSENS TÈCNIC / La sala acorda retrotreure la causa a la fase de diligències prèvies i ordena la ratificació i aclariment de dos informes pericials, així com de les proves que es considerin necessàries. Demana, en concret, determinar si «va existir i era normativament i tècnicament necessària una avaluació integral del risc de la línia que tingués en compte la situació de perill concretament existent al revolt on es va produir l’accident».

Una altra de les qüestions que la interlocutòria considera necessari aclarir és si és cert, com afirma també el pèrit Heijnen, que «hi havia un consens entre els tècnics sobre la necessitat» d’instal·lar sistemes automàtics de protecció en «les transicions significatives de velocitat».