‘Australia: Faraway Downs’, a Disney+: una remescla allargada amb final no tan feliç

Al seu dia, la crítica no va quedar gaire convençuda del resultat: Peter Travers va parlar a ‘Rolling Stone’ de «sentimentalisme desvergonyit», mentre que el generós Peter Bradshaw de ‘The Guardian’ li va donar només una (miserable) estrella de cinc possibles. El públic va acudir igualment a les sales, sobretot a la mateixa Austràlia, on encara és la segona producció nacional més taquillera de la història (només al darrere de Cocodrilo Dundee) i Europa, incloent-hi Espanya, on va acabar vorejant els dos milions d’espectadors, igual que la bastant més recordada ‘Moulin Rouge’. 

Quan el rodatge d’’Elvis’ va quedar paralitzat per la pandèmia, Lurhmann va decidir marcar-se una remescla de la seva pel·lícula amb pitjor reputació. El que abans era una pel·lícula de gairebé tres hores (166 minuts) és ara una minisèrie de gairebé quatre (222 minuts), ’Australia: Faraway Downs’ (Disney+), amb sis episodis de durada variable. Segons va explicar el director en un comunicat, «hi havia una altra manera d’explicar aquesta història; una amb capes i matisos diferents i fins i tot girs alternatius de la trama que vam poder explorar gràcies al format episòdic», aquell que Luhrmann ja va temptejar el 2016 amb la saga hip-hop de curta vida ‘The Get Down’. 

Rosa anglesa i traginer australià 

Rosa anglesa i traginer australià La història acaba resultant bàsicament la mateixa, tot i que amb matisos, com veurem. El 1939, al caire de la Segona Guerra Mundial, una aristòcrata anglesa, Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman), viatja a Austràlia amb intenció de convèncer el seu marit que vengui la finca ramadera Faraway Downs. Poc després d’arribar, una notícia xocant l’obliga a canviar de plans; la bellesa del lloc i d’alguns personatges, com el petit Nullah o el traginer encarnat per Hugh Jackman, acaben de convèncer-la de canviar el seu curs vital. L’odissea de diversos anys posterior, barreja d’aventura, idil·li i guerra (el bombardeig de Darwin pels japonesos), està explicada a través de la mirada mística i innocent del Nullah. 

Entre el nou metratge trobem, per exemple, una escena de pols còmic estil Hepburn/Tracy en què Drover, el traginer, mira de convèncer la rosa anglesa per quedar-se almenys una primera nit a la finca. O la demostració pràctica (no vista en cines) que seguia una frase de Nicole a Hugh: «Sr. Drover, quan vulgui li dono una lliçó de muntar a cavall». També aprenem alguna cosa més sobre les circumstàncies anteriors a aquell gairebé tràgic trànsit pel ficcional desert Kuraman. 

Alguns personatges secundaris tenen ara més participació, com el capità de l’armada Dutton (un menys popular llavors Ben Mendelsohn), aquella amiga de Sarah anomenada Cath (Essie Davis, una mica després protagonista de ‘The Babadook’) o el brivall Neil Fletcher (David Wenham), amb una sociopatia que queda clara en el comiat al personatge de King Carney (Bryan Brown), l’empresari ramader propietari de la majoria de terres del nord d’Austràlia.

Un altre so, un altre sentiment

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Un altre so, un altre sentimentEn l’apartat musical, Luhrmann ha sigut dràstic i ha pres la decisió de canviar la banda sonora de David Hirschfelder (nominat a l’Oscar per ‘Shine’ i ‘Elizabeth’) per una de menys grandiloqüent que firma Kara Talve (’Planeta prehistórico’). En els crèdits inicials, ara una peça d’animació firmada per artistes indígenes, sona una cançó de l’ascendent astre pop/R&B Budjerah, originari del poble Bundjalung. Ni rastre en la sèrie d’aquella balada sobre Drover que cantava Elton John.

I ni rastre d’esperança, o gairebé, en un final alternatiu que Luhrmann va desestimar en el seu moment per, segons ha dit, ser «massa tràgic», sobretot en un any com el 2008, enmig de la crisi financera més greu des de la Gran Depressió. Tampoc és que el 2023 estigui tot gaire millor, però algun gir important havia de tenir aquesta ‘Baz’s version’ d’’Austràlia’.