La primera crisi de l’era de l’‘streaming’: la vaga de guionistes en vuit claus

Els guionistes busquen augments salarials, a més de canvis estructurals en el model comercial que sustenta els programes i les pel·lícules per als quals escriuen. Segons les estadístiques del WGA, el salari mitjà dels escriptors i productors ha disminuït un 4%, o un 23% quan s’ajusta a la inflació, durant l’última dècada. L’associació reclama uns 600 milions de dòlars en augments salarials i millores en els ‘residuals’, les compensacions que reben cada vegada que el seu producte es torna a emetre. També volen un ‘residual’ basat en l’audiència per recompensar els programes més vistos, i per això es requereix transparència en els números, un apartat en què les plataformes de ‘streaming’ són molt opaques. Entre els punts més conflictius, rebutjats de ple pels estudis, hi ha les propostes sindicals d’assignar un nombre fix de guionistes a les sèries (entre 6 i 12, segons el nombre d’episodis) i garantir una quantitat mínima de setmanes d’ocupació per temporada (entre 10 i 52). També s’exigeix la regulació de l’ús de la intel·ligència artificial, perquè no s’utilitzi com a guió de base o per reescriure material.

En els bons vells temps, un guionista podia cobrar ‘residuals’ cada vegada que una sèrie es tornava a vendre: per a la seva emissió en canals diferents de l’original, cadenes d’altres països o la seva explotació en DVD (tot i que durant la vaga del 2007-2008 es va lluitar, entre altres motius, per un millor repartiment dels beneficis d’aquestes edicions físiques). Aquest avantatge s’ha esfumat per la reticència dels ‘streamers’ a distribuir el seu material més enllà de les seves parets virtuals. En un recent ‘post’ en el seu recomanable Tumblr, el director Mike Flanagan (‘La maldición de Hill House’, ‘Misa de medianoche’) explicava que mentre va treballar per a Netflix va lluitar sense treva perquè llancessin el seu treball en Blu-ray i DVD i que van rebutjar la idea sense parar. «Tot i que tenien algunes obligacions amb certs títols, o tenien ‘partners’ que apreciaven les edicions físiques, i fins i tot havien flirtejat amb la idea de llançar ‘Stranger things’, no era en absolut la seva prioritat. De fet, estaven mirant activament d’eliminar tota mena de llançaments del seu model de negoci». La seva prioritat són les subscripcions.

«Netflix posa el contingut per sobre dels costos, però ¿és sostenible aquesta política?», deia un titular de ‘The Guardian’ en el llunyà, gairebé ingenu, maig del 2018. Fa temps que els analistes i, segurament, accionistes es fan aquesta pregunta, però va ser només al 2022 –quan va perdre 200.000 subscriptors en el primer trimestre i gairebé un milió en el següent– que la plataforma va començar a calmar una mica la seva compulsió gastadora: va invertir 16.700 milions de dòlars en continguts, un 4,6% menys que el 2021. En un gir dels esdeveniments, va decidir mantenir un pressupost de prop de 17.000 milions per al 2023, però l’any passat va demanar als seus treballadors que «gastessin sàviament els diners dels seus subscriptors» i va començar una destacada onada de cancel·lacions, una cosa a què s’ha afegit Warner Bros. Discovery amb un procés de depuració del catàleg d’HBO Max que inclou renovacions anul·lades o extraccions de títols abans emblemàtics com ‘Westworld’ o ‘Raised by wolves’. Fins i tot Apple, generalment generosa i acurada amb les seves produccions, ha començat a cancel·lar sèries prematurament: ‘Un lugar en el cielo’ no tindrà segona temporada.

Els primers afectats per aquesta vaga són els xous nocturns de les grans cadenes, com ‘The Tonight Show starring Jimmy Fallon’ (NBC), ‘Late Night with Seth Meyers’ i ‘Late Show with Stephen Colbert’ (CBS) i ‘Jimmy Kimmel live! (ABC), en què els guionistes nodreixen els presentadors d’acudits sobre l’actualitat. De moment, ja han començat a emetre reposicions. El mític ‘Saturday night live’, de l’NBC, també podria tancar aquesta setmana. Les pròximes ‘víctimes’ serien les telenovel·les, que se solen escriure amb sis setmanes d’antelació i que podrien veure escurçada la seva temporada o retardada la seva filmació, com ja va passar amb la pandèmia. Si la vaga continués a l’estiu, la temporada de tardor de la televisió en obert també es retardaria. Però és probable que el públic no noti l’aturada fins a la tardor, perquè els projectes que es llancen a partir del setembre es comencen a preparar al maig o al juny. Fins aleshores, es podria anar fent amb el que ja hi ha rodat. L’impacte seria més a llarg termini en el cine, ja que treballen amb més antelació: les estrenes no es veurien afectades fins a l’últim trimestre del 2023 o principis del 2024.

La resposta sembla evident: més ‘realities’. No requereixen (amb prou feines) guió i la majoria de productors que conceben les seves línies narratives no estan afiliats a cap sindicat. Segurament caurien més especials en directe de ‘Love is blind’ (malgrat el desastre tècnic del primer), retrats de ‘celebrities’ a l’estil de ‘Soy Georgina’ i variacions de la franquícia ‘Mujeres ricas de...’. D’altra banda, costa creure que a qualsevol fan de la ficció guionitzada li hagin de faltar títols per veure durant uns mesos. Els excessos de l’era de la ‘Peak TV’ han creat un fons de catàleg impossible d’esgotar. Si se li pot veure un punt positiu a aquesta crisi de l’entreteniment, és l’oportunitat que ens ofereix aquesta vaga per posar-nos al dia amb les nombroses sèries ‘de prestigi’ de què només arribem a veure un capítol o potser fins i tot cap.

De moment és indefinida, així que depèn de com avancin en un futur les negociacions entre la WGA i l’AMPTP. Hi ha experts que vaticinen uns quatre mesos de conflicte. L’última vegada que els guionistes de Hollywood van aturar la seva activitat, el novembre del 2007, la vaga va durar gairebé 100 dies i li va costar al sector 2.100 milions de dòlars, així com l’acomiadament de 37.000 professionals. Sèries molt seguides en aquell moment, com ‘Breaking bad’, ‘Mujeres desesperadas’ i ‘The office’, van ser algunes de les afectades. Abans hi va haver aturades similars el 1988 (cinc mesos), el 1985 (dues setmanes), ek 1981 (tres mesos), el 1973 (tres mesos i mig) i el 1960 (gairebé cinc mesos), però aquesta és la primera vaga en l’era de l’‘streaming’.

Tot i que les conseqüències de la vaga ja s’estan veient a curt termini als EUA, sobretot en la televisió en obert, al ser la primera que té lloc en l’era de l’‘streaming’ les regles del joc són molt diferents. Està clar que la producció ‘made in USA’ és encara predominant, però hi ha mercats a l’alça, com el coreà, que estan proveint d’un assortiment material en aquest paisatge audiovisual globalitzat que han propiciat les plataformes. Només s’ha de recordar el boom d’’El joc del calamar’ o, escombrant cap a casa, la repercussió que ha tingut internacionalment ‘La casa de papel’. «Tenim una àmplia base de sèries i pel·lícules per estrenar d’arreu del món, així que probablement puguem servir els nostres membres millor que la majoria», va comentar Ted Sarandos, co CEO de Netflix. Així que per a les plataformes de ‘streaming’ serà clau si han recolzat o no la producció local en altres països que no siguin els EUA, a banda de si compten amb un bon ‘fons d’armari’.

De moment no s’ha convocat cap reunió. L’AMPTP va abandonar la taula de diàleg al considerar que la WGA estava sent poc raonable, més o menys el mateix que la WGA pensava de l’AMPTP. No hi haurà més converses fins que les dues parts en vulguin tenir realment. De moment, els guionistes semblen decidits a fer-se sentir només amb els piquets i els executius es concentren a desenvolupar plans de contingència. Si la situació de bloqueig s’allarga, podria entrar en joc la figura d’un mediador federal, però aquest recurs ha resultat poc eficaç en altres vagues recents de Hollywood.