SÈRIE A DISNEY+

‘Willow’: la sorprenent tornada d’una icona dels vuitanta

‘Willow’: la sorprenent tornada d’una icona dels vuitanta

Disney +

  • Parlem amb Warwick Davis, àlies ‘Willow’, i el creador i el repartiment més jove de la sèrie que revitalitza un univers de fantasia de culte

5
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En els llibres es parla de ‘Willow’ com una decepció comercial, malgrat haver arribat al número 1 en la seva estrena el maig de 1988 als Estats Units. I també com una pel·lícula que no va agradar als crítics. «Una ‘Star Wars’ sense qualitat d’estrella», van dir a ‘Time’. I a ‘Newsweek’ van voler batejar irònicament l’autor de la seva història i productor, George Lucas, com ‘El Gran Regurgitador’, com si no hi hagués cap mèrit a crear una cosa nova a partir d’influències antigues, en aquest cas ‘La bíblia’, Tolkien i ‘El màgic d’Oz’. Com si es pogués crear des del no-res.

Aquest cronista es posa lleugerament a la defensiva perquè certes pel·lícules, les que vam disfrutar de petits, bàsicament, escapen a qualsevol judici crític. Per als qui vam créixer en els vuitanta, ‘Willow’ és sinònim de feliç escapisme, de dies en què, com diria Nick Hornby, no hi havia pel·lícules bones i dolentes, sinó les que et venia de gust veure i les que no. ‘Willow’ va venir de gust en el cine. I les poques vegades que va estar lliure al videoclub.

Jonathan Kasdan, fill del gran Lawrence Kasdan (entre altres coses, veterà guionista de ‘Star Wars’) i home de confiança de Lucasfilm, va ser un d’aquests nanos enlluernats a finals dels vuitanta per la història de Willow (Warwick Davis), aquell granger nelwyn (raça de dimensions reduïdes) que, ajudat per l’espadatxí Madmartigan (Val Kilmer) i la princesa rebel Sorsha (Joanne Whalley), protegia una nadó destinada a acabar amb la tirania de la reina Bavmorda (terrorífica Jean Marsh). 

¿Com hauria reaccionat el seu jo de vuit anys si li haguessin dit que tres dècades després s’encarregaria de posar en marxa una seqüela homònima en forma de sèrie (Disney+, des de dimecres, dia 30)? «En primer lloc s’hauria desmaiat», diu el guionista entre rialles. «Després hauria preguntat per què no hi hauria seqüeles el 1994 o el 2003. Només ara tenim l’oportunitat de revisitar aquesta història i d’anar a llocs on mai crèiem que tornaríem». Només ara, o fa uns quants anys, quan la fam de continguts per a Disney+ va fer possible l’extensió de propietats intel·lectuals a priori menors.

«Tot era enorme tret de mi»

«Tot era enorme tret de mi»Fa ara deu anys, Warwick Davis, gran actor afectat de nanisme acondroplàstic, feia broma sobre una futura seqüela de ‘Willow’ en un episodi especial de la seva telecomèdia autoficcional ‘Life’s too short’. «En aquest capítol –ens recorda–, Val Kilmer buscava finançament per a una presumpta segona part de la pel·lícula i es quedava els diners. No és així com es va reunir el pressupost per a la sèrie. No vaig haver de posar res. Disney+ ho va pagar tot». 

Així en la pantalla com en les entrevistes, Davis no sap respirar sense fer broma, una cosa que ha portat problemes als seus joves companys de repartiment a ‘Willow’: la improvisació regnava. «Però és que Kasdan volia que ho fes», s’excusa somrient. «Ens animava a trencar el guió i passar-ho bé. Una cosa bastant rara. A mi se’m feia difícil perquè, seriosament, soc respectuós amb els guions». Tampoc era qüestió de posar en perill una producció tan fastuosa, ¿oi? «Tot era enorme menys jo», diu fent broma de nou.

Segons explica, Davis amb prou feines ha vist diferència entre aquest rodatge i el de la primera ‘Willow’, o les moltes pel·lícules de ‘Star Wars’ en què ha aparegut, començant per ‘El retorn del Jedi’: era el combatiu ewok Wicket. «Només va ser una altra oportunitat de sentir-se part de la família Lucasfilm». 

Els problemes creixen 

Els problemes creixen Però ¿com ha justificat Kasdan la tornada de Willow a les nostres vides? «Sempre vam saber que seria una sèrie sobre què passaria quan la nena Elora creixés; i que volíem explicar la seva amistat amb altres dones. Al centre hi hauria Warwick i tres actrius joves, cada una d’elles amb un personatge que s’enfronta a l’aventura de forma diferent». 

Ruby Cruz (vista a ‘Mare of Easttown’) és la princesa espadatxí Kit, filla de la reina Sorsha (Joanne Whalley una altra vegada), que després de l’alliberament del regne de Tir Asleen va decidir ocultar a Elora la seva identitat. «Per construir el meu paper vaig pensar quina influència va poder tenir Sorsha sobre la seva filla i com hauria volgut aquesta distanciar-se de la seva mare. Tots som així amb els pares: els admirem però els rebutgem». La millor amiga i entrenadora de combat de Kit és Jade, interpretada per Erin Kellyman (Karli Morgenthau de ‘Falcon i el Soldado de Invierno’), que la defineix com «una jove valenta, honorable, digna de confiança... Jo crec que també soc això últim. En el que som diferents, preferiria ser com ella».

Després del rapte del príncep faldiller Airk (Dempsey Bryk), germà de Kit, es forma una quadrilla de rescat a la qual s’afegeix secretament la cuinera anomenada Palomita (Ellie Bamber, d’‘Orgullo + prejuicio + zombis’), «una jove d’esperit fort», diu Bamber, «que no sap ben bé qui és i només arribarà a saber-ho al llarg del camí». La màgia necessària la posarà l’únic bruixot que queda als voltants: Willow Ufgood. 

La llum i la lleugeresa

Notícies relacionades

La llum i la lleugeresaEn temps de solemnitat massa estesa en la fantasia, ‘Willow’ és una aposta gairebé radical per la llum i la lleugeresa. Segons Kasdan, és una cosa «que era a la pel·lícula original i que forma part també del director d’aquella, Ron Howard, o de la meva pròpia personalitat». Al còctel final d’influències s’hi han colat picades d’ullet al cine ‘teen’ de John Hughes o la sèrie de culte ‘Es mi vida’, la que va revelar Claire Danes: això també va de gent jove obrint-se camí. 

Sense por del sacrilegi, aquest cronista s’atreveix a afirmar que ‘Willow’, la sèrie, fins i tot supera ‘Willow’, la pel·lícula. La vivacitat dels seus personatges i les seves relacions, els girs argumentals o potser, sobretot, la seva política de gènere resulten sorprenents. Com diu Ellie Bamber, àlies ‘Palomita’ (i no es deixin enganyar per aquest àlies): «M’hauria encantat tenir aquesta sèrie quan era petita. La seva manera d’abordar la política de gènere, el fet que hi hagi no una, sinó tres dones protagonistes, totes tan fortes com complicades, és realment important». 

Temes:

Disney+