Els 10 finals de sèrie més xocants de la història

1. ‘La casa de la pradera’ (1974-1983)

1. ‘La casa de la pradera’ (1974-1983)

Tot i que sovint vista com a epítom de la tovor, la sèrie familiar dels setanta va tenir els seus trams durs, incloent trames sobre violació o addicció a la morfina. I el seu desenllaç en forma de telefilm (‘El último adiós’, de 1984) va ser una rematada literalment explosiva. Després que el malvat miner Nathan Lassiter (James Karen) aprofiti un buit legal per comprar Walnut Grove i desterrar els seus veïns, aquests prenen una decisió expeditiva: fer esclatar les seves pròpies cases una per una amb dinamita. Quedava dempeus la dels mítics Ingalls, envoltada de conills en un estrany, gairebé tel·lúric pla final. 

2. ‘Dallas’ (1978-1991)

2. ‘Dallas’ (1978-1991)

Amb permís de l’episodi d’abducció alienígena de ‘Santa Barbara’, el doble capítol final de ‘Dallas’ deu ser el triple salt mortal més insà de l’era daurada de la ‘soap opera’ nord-americana. En aquest ‘remake’ recargolat de ‘¡Que bonic que és viure!’ un destronat J.R. (Larry Hagman) descobria la vida dels Ewing sense ell gràcies a les arts sobrenaturals d’Adam (Joel Grey, mestre de cerimònies de ‘Cabaret’), esperit arribat de l’Infern que acaba instant-lo a volar-se el cap. El tret succeïa fora de pla, però l’expressió espantada de Bobby (Patrick Duffy) ens feia imaginar el pitjor. I van passar cinc llargs anys fins al telefilm ‘El regreso de J.R.’. 

3. ‘A cor obert’ (1982-1988)

3. ‘A cor obert’ (1982-1988)

Quan parlem de ‘Los Soprano’ com la sèrie que va establir la reputació d’HBO i va canviar la televisió, se’ns oblida que abans va haver-hi, per exemple, ‘Oz’, ambiciós drama carcerari de Tom Fontana, abans productor d’‘Homicidio’ o ‘A cor obert’, per a la qual va dissenyar un dels finals més memorables mai vistos. Tommy (Chad Allen), el fill autista del Dr. Westphall (Ed Flanders), sacsejava una bola de neu i la deixava sobre una televisió mentre anava a rentar-se les mans. La càmera s’acostava i vèiem què allotjava aquesta bola: ¡una rèplica del St. Eligius, l’hospital en el centre de l’acció! «El que volia dir era que aquesta sèrie va tenir lloc en la ment d’un xaval autista», ha declarat Fontana sense cap problema. 

4. ‘Misterio’ (1984)

4. ‘Misterio’ (1984)

¿Compta el final d’un episodi autoconclusiu com a final de sèrie? Potser no, però les regles estan per trencar-les i seria injust no retre homenatge als girs finals de les millors sèries antològiques. Per a molts crescuts en els vuitanta, l’elecció havia de ser ‘Juego de niños’, episodi de l’efímera ‘Misterio’ que va marcar a foc els xavals que el caçàvem d’esquitllentes un dissabte a la nit. Dirigit per l’artesà Val Guest a partir d’un guió de Graham Wassell, explicava l’odissea d’una família atrapada a la seva pròpia casa: finestres i portes tancades per làmines d’acer; rellotges que no funcionen; un estrany símbol omnipresent; cada vegada més calor. Aquesta vegada no direm el final, per si algú vol rastrejar la perla.

5. ‘David el Gnomo’ (1985-1987)

5. ‘David el Gnomo’ (1985-1987)

D’acord, el David ja es presentava en la cançó principal com «el més ancià del lloc», però no pensàvem que hauríem d’assistir als últims moments dels seus 400 anys de vida. En l’últim episodi de la sèrie, el David i la seva dona Lisa s’acomiadaven d’una plorosa guineu Swift per dirigir-se a les Muntanyes del Més Enllà, o dit d’una altra manera, dinyar-la i convertir-se en arbres. Tot això coronat per un sintetitzador melancòlic amb canvis d’acord propis de Badalamenti.

6. ‘Alf’ (1986-1990)

6. ‘Alf’ (1986-1990)

Això havia d’acabar una mica com ‘E.T., l’extraterrestre’, és a dir, amb Alf acomiadant-se dels Tanner i sent recollit en una nau per uns paisans de Melmac. Però va acabar com un fosc capítol d’‘Expedient X’: el simpàtic menjagats era sorprès i atrapat pels militars d’una divisió antialienígena del govern, la mateixa que al principi de la sèrie va amenaçar de torturar el nostre heroi. Només havia de ser un final de temporada, però problemes d’audiència i pressupost el van convertir en final total. Sis anys després, un telefilm enterament ignorat (‘Proyecto Alf’) mirava en va de curar la ferida d’aquell trauma. 

7. ‘Dinosaurios’ (1991-1994)

7. ‘Dinosaurios’ (1991-1994)

Els guionistes de ‘Dinosaurios’ van saber per endavant que la seva sèrie seria cancel·lada i van voler sortir per la porta gran, o dit d’una altra manera, la porta dels mites. De manera que van armar el final més tristament lògic per a una sèrie sobre aquestes criatures prehistòriques, antropomòrfiques o no: l’extinció. En l’últim episodi, l’Earl, el capitost de la família Sinclair, contribuïa per feina a l’aniquilació de la vida vegetal del planeta i la seva pròpia família. Els minuts finals no donaven peu a cap esperança. Només vèiem com aquella llar començava a quedar coberta per la neu i sentíem una sinistra informació meteorològica. Al·lucinant. 

8. ‘Los Soprano’ (1999-2007)

8. ‘Los Soprano’ (1999-2007)

No, no, la tele no s’havia trencat: ‘Los Soprano’ acabava així. Amb un abrupte tall a negre en el qual no quedava clar si Tony (James Gandolfini) seria o no finalment eliminat en aquell ‘diner’. Durant els anys posteriors, els fans ens vam dedicar a debatre les opcions mentre el creador de la sèrie, David Chase, ens prenia per tontos. «¿La sèrie té 86 episodis i només penseu en això?», es preguntava en veu alta a ‘The New York Times’ el 2019. Gairebé com desitjant deixar de sentir-nos d’una vegada, aquell mateix any i el 2021 va fer declaracions que suggerien que el Tony va morir. Però és millor no saber-ho. 

9. ‘A dos metros bajo tierra’ (2001-2005)

9. ‘A dos metros bajo tierra’ (2001-2005)

¿Com hauria d’acabar una sèrie sobre, en essència, la mort? L’únic camí és cap avall, seguint el rastre del títol. Per això quan Claire Fisher (Lauren Ambrose) sortia de ‘road trip’ al so del ‘Breathe em’ de Sia, se succeïen davant els nostres ulls els últims moments de la seva mare Ruth (Frances Conroy), el seu cunyat Keith (Mathew St. Patrick), el seu germà David (Michael C. Hall), l’empleat familiar Rico (Freddy Rodriguez), la seva cunyada Brenda (Rachel Griffiths) i, bé, la mateixa Claire, que almenys moria tard, amb 102 anys, en el futur 2085.

10. ‘Los Serrano’ (2003-2008)

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

10. ‘Los Serrano’ (2003-2008)

Més de tres milions i mig d’espectadors van seguir ‘Desmontando a Diego’, l’episodi en el qual, recordem, per si algú ha sigut capaç d’oblidar-lo, el patriarca dels Serrano (Antonio Resines) semblava estar a punt de deixar orfes els seus fills tirant-se des d’un pont. Per sort i per a l’al·lucinament generalitzat, no sabem si instal·lat en alguna classe de llimbs, el Diego despertava envoltat per gairebé tot el clan, incloent la dona que va perdre quaranta episodis enrere. Foto de família que semblava idíl·lica però va resultar francament pertorbadora.