‘Ozark’: arriba el principi del final de la saga sobre família i narcotràfic

Antic periodista musical passat a guionista televisiu, Mundy ha convertit aquesta creació de Bill Dubuque i Mark Williams en veritable fenomen popular i en una font de prestigi per a Netflix. A més de coronar-se com la sèrie original (de qualsevol plataforma) més vista per ‘streaming’ als Estats Units el 2020, ‘Ozark’ acumula més de trenta nominacions als Emmy; l’actriu Julia Garner ja se n’ha emportat dos pel seu paper de Ruth Langmore, la malparlada però commovedora gàngster ‘redneck’.

Igualment celebrat ha sigut el treball de Jason Bateman (qui a més la produeix i de vegades la dirigeix) i Laura Linney com a Marty i Wendy Byrde, el consultor financer i l’agent de relacions públiques que miren de saldar un deute perillós blanquejant diners als Ozark, la regió muntanyosa al sud-oest de Missouri on es desenvolupava ‘Winter’s bone’. Es muden allà des de Chicago amb dos fills, la Charlotte (Sofia Hublitz) i el Jonah (Skylar Gaertner), a qui esperen problemes d’adolescència, però també d’altres classes. En el seu intent de fer les paus amb el càrtel mexicà que els amenaça, els Byrde al complet coneixeran a fons els gàngsters locals, com les famílies Langmore i Snell o la Kansas City Mafia. 

Segons Mundy, la sèrie és, «en primer lloc, un drama de família, i després, un ‘thriller’ de narcotràfic». Creu que aquesta priorització és el secret del seu èxit: «La gent es pot reconèixer en moltes situacions, tot i que de vegades siguin versions extremes de les que puguin tenir en les seves pròpies vides. Per a nosaltres, la part criminal és com el raïl perquè el tren es mogui». Això no vol dir que no inverteixin gaire esforç a fer creïbles les trames de poder, corrupció i mentides: tenen experts per a tot. «Hem treballat amb un agent de l’FBI que s’especialitza en blanqueig de diner. A l’equip de guionistes no tenim ni idea de negocis [rialles], així que tenim gent que ens ajuda amb tot això. Quan, en la segona temporada, vam començar amb les trames dels casinos, vaig parlar amb el Missouri Gaming Commission [l’organisme que regula el joc en aquest estat] i un advocat per no pifiar-la».

Guanyadors i perdedors

Guanyadors i perdedorsEls ja iniciats recordaran com, al final de la tercera temporada, la Ruth s’allunyava dels Byrde per posar-se de la banda de la temible Darlene Snell (Lisa Emery), cosa que significava també reunir-se amb el seu cosí Wyatt Langmore (Charlie Tahan). A l’hora d’enderrocar l’imperi que els Byrde estan construint als Ozark per al càrtel mexicà, el clan Snell se les haurà de veure amb una important nova amenaça: Javi Elizondro (carismàtic Alfonso Herrera), nebot d’Omar Navarro (Felix Solis) sense paciència per al joc lent del seu tiet. 

Els Byrde arrenquen temporada amb doble missió: aturar la Darlene en els seus plans de tornar a produir heroïna i utilitzar la seva influència perquè l’Omar pugui fer un tracte amb l’FBI i retirar-se del negoci sense por de l’arrest o l’assassinat. «Per sort per a ells –explica Mundy–, el Marty i la Wendy estan més a prop l’un de l’altre del que han estat en molt temps. Al final de la tercera temporada hi va haver un acostament. Volíem mantenir-los en el mateix bàndol i explorar una ruptura més paternal que conjugal. Serà el Jonah qui, en certa manera, hi trencarà».

Aquest distanciament del Jonah és producte del dolor per l’assassinat del Ben (enyorat Tom Pelphrey), que la seva pròpia germana, la Wendy, va deixar que passés. ‘Ozark’ continua utilitzant el gènere negre per explorar les insondables dualitats de l’ànima humana: « La Wendy se sent culpable per haver deixat que matessin el Ben, està destrossada per això, però alhora no dubtarà a utilitzar aquest germà assassinat per aconseguir els seus objectius». ¿Aquest és el tema principal de la sèrie? ¿La barreja constant de bé i mal al nostre interior? «Sens dubte, és un dels temes. Però m’agradaria creure que ‘Ozark’ tracta també sobre altres coses, com les mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos, o el fet que, per continuar existint, el capitalisme necessitarà sempre un guanyador i un perdedor».

Dels silencis al ‘groove’

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Dels silencis al ‘groove’Perquè aquest caràcter reflexiu aflori, és necessari que la sèrie respiri. Una cosa que distingeix ‘Ozark’ de moltes sèries actuals (i la connecta amb una obra mestra com ‘Better call Saul’) és la seva fidelitat a un tempo pausat. «En cada episodi passen moltíssimes coses, però ens agrada que les escenes tinguin cert aire i puguis aturar-te en els matisos de les converses i els personatges. Ha de semblar que ets allà. No volem que la sèrie sigui una simple màquina de trama».

En ocasions, la calma absoluta es trenca en els crèdits finals amb algun ‘banger’ hip-hop. «Escollir música és el més divertit de fer la sèrie», diu aquest antic redactor de ‘Rolling Stone’. Em passo el dia intercanviant cançons amb el supervisor musical Gabe Hilfer, que té un gust increïble. Un dia vam decidir que a la Ruth li agradaria el hip-hop de vella escola, aquest és el seu estil. Després, quan algú va amb cotxe, solem posar cançons de radiofórmula dels setanta. Ens agrada el contrast d’aquesta música hortera amb el que sigui que estigui passant en la sèrie en aquell moment, que sol ser, per descomptat, una cosa fosca».