‘Chucky’, aliat LGBT en una sèrie sorprenent

El que significa que ‘Chucky’, la nova sèrie (SYFY, des de dilluns, dia 10) sobre les barbàries del malparlat pèl-roig de plàstic, és seqüela més o menys directa de ‘Cult of Chucky’, del 2017, encara que tampoc fa falta ser un expert a la saga per disfrutar-la. Els que sí que ho siguin, d’altra banda, disfrutaran el doble: la sèrie té totes les referències, tots els cameos i (auto)homenatges que s’esperen en una nova explotació d’una propietat intel·lectual amb més de tres dècades d’història. 

Freddy Krueger a mida reduïda

Freddy Krueger a mida reduïdaMancini va crear Chucky sota la influència d’altres ninots diabòlics: el guerrer tribal de ‘Trilogía del terror’ o la xerraire Tina de ‘La dimensión desconocida’. Però a la primera entrega cinematogràfica es van fondre també influències tan diverses com els monstres animatrònics de ‘Gremlins’ o la llengua viperina de Freddy Krueger. Per posar una veu malparlada a la criatura es va escollir Brad Dourif, un dels actors més sol·licitats per fer de psicòpata: ho va ser en pel·lícules tan diferents com a ‘Ragtime’, ‘Arde Mississippi’ o ‘El exorcista III’, i, segons es diu, per poc no va arribar a ser-ho a ‘El cabo del miedo’ a les ordres de Martin Scorsese. Dourif s’ha apuntat també a la sèrie, igual que la seva filla Fiona Dourif, heroïna paraplègica de les dues últimes pel·lícules.

Totes les apostes van funcionar i, partint d’un pressupost de nou milions de dòlars, ‘Muñeco diabólico’ en va acabar recaptant més de quaranta-quatre a tot el món. Havia nascut una franquícia. Per moments, d’accidentat recorregut: la tercera entrega va ser objecte de controvèrsia al Regne Unit el 1993 després de ser citada pels mitjans (en realitat, mai es va arribar a emprovar la connexió) com a influència per als assassinats de James Bulger i Suzanne Capper. 

Cinc anys després, l’humor guanyava el terror a ‘La novia de Chucky’, en què Jennifer Tilly s’afegia a la saga posant veu a la Tiffany, una nina posseïda per la nòvia d’un assassí en sèrie: mitja taronja (sanguínia) ideal per al nostre brivall favorit. Va ser la millor pel·lícula del 1998 segons John Waters, qui després es va marcar un cameo a ‘La semilla de Chucky’, metaficció amb Tilly fent de si mateixa, atabalada per treballar en una seqüela de Chucky després d’haver sigut nominada a l’Oscar (per ‘Balas sobre Broadway’).

Heroi adolescent homosexual

Heroi adolescent homosexualDe la llavor de Chucky va néixer un fill, com ens recorda la sèrie, ‘queer’ i de gènere no binari. Per a desconcert i aparent virulència dels fans més retrògrads, Mancini, gai més que declarat, ha anat introduint cada vegada més ‘queerness’ a la saga. El protagonista de la sèrie ‘Chucky’ és, directament, un adolescent homosexual que pateix abusos fins i tot a casa, un malson que és reconeixible per a Mancini. 

A la sèrie, el Jake (Zackary Arthur), jove aspirant a artista d’Hackensack (Nova Jersey), aconsegueix un ninot Good Guy (Chucky, sense que ell ho sàpiga) en un rasclet per utilitzar-lo a la pròxima escultura. El Jake està colat pel Devon (Björgvin Arnarson), un company de classe que té un pódcast sobre crims reals i la seva mare, la policia Kim (Rachelle Casseus), acaba investigant la reguera de sang deixada per Chucky, qui protegeix el Jake del ‘bullying’ a la seva manera singular i mira d’instal·lar-li la seva passió per l’assassinat.

Notícies relacionades

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

¿33 anys després, una nova iteració de Chucky pot sorprendre? Pot, i a més, agradablement: ’Chucky’ té elements d’innecessari ‘fanservice’ (tots aquests ‘flashbacks’ sobre la infància de Charles Lee Ray), però s’eleva per sobre del simple rescalfat per la serietat amb què aborda l’angoixa i l’amor adolescents o la imaginació invertida a tornar a l’acció, sense gairebé inferències digitals, a Chucky, aquest inesperat aliat LGBT. 

Res d’això ens hauria de sorprendre si llegim els crèdits: a més de Mancini, entre els seus guionistes i productors figuren Harley Peyton, qui es va adobar a la tele amb ‘Twin Peaks’ en persona, o el gran valor del terror actual Nick Antosca, qui havia comptat amb Mancini per a la sala de guionistes de la seva mítica ‘Channel Zero’. Vells i joves talents del terror en feliç unió.