‘Dexter: New blood’: la tornada de l’assassí més estimat

Fa ara una dècada i mitja, l’escalpel de Dexter Morgan, forense especialitzat en patrons de sang i assassinats sense màcula, va obrir una fissura en la nostra moralitat: ¿es podia admirar un assassí en sèrie? ¿És menys assassí el que només assassina veritables assassins, a beneficiaris dels errors de la justícia? ¿Per què vull Dexter com a amic si al veure’l al carrer canviaria de vorera? 

Després de la marxa del ‘showrunner’ Clyde Phillips, després d’una quarta temporada de final impactant (l’assassinat de Rita en mans de Trinity), molts vam començar a fer-nos una pregunta diferent: ¿per què continuo veient ‘Dexter’? La sèrie va ser regularment nominada a l’Emmy a millor drama entre la seva segona i cinquena temporades, però no és clar que l’última nominació fos merescuda. I tampoc és que el millor quedés per al final: tot va acabar amb el trasllat de Dexter a Oregon per fer vida com a llenyataire.

En conversa amb alguns periodistes de diferents parts del globus, Michael C. Hall, Dexter ‘himself’, admet que aquell «no va ser el final més satisfactori». De fet, a molts gairebé ens hauria agradat més un gir tan boig com el proposat per Jeff Lindsay a ‘Dexter en la oscuridad’, tercer llibre de la saga original: en aquest «experiment», segons Lindsay, es revelava que Dexter estava posseït per una entitat sobrenatural amb alguna relació amb l’antic déu Moloch. No, no va colar: les següents novel·les van obviar aquesta explicació. Però millor aquesta bogeria religiosa que el prosaic desenllaç de la sèrie.

«Jo tampoc en vaig quedar content», afirma Hall. «Per això tenia el desig de visitar Dexter i descobrir què havia passat amb ell». De la insatisfacció ha nascut ‘Dexter: New blood’ (Movistar+, a partir de dilluns, dia 8), sèrie-esdeveniment de deu episodis que arriba i es desenvolupa gairebé una dècada després del final original. Dexter Morgan es diu ara Jim Lindsay (en homenatge a l’autor dels llibres) i viu a la petita ciutat ficcional d’Iron Lake (Nova York). Ja no carrega troncs: ara treballa en una botiga de caça i pesca. Tampoc s’ha dedicat a matar gent: durant tot aquest temps ha sabut apaivagar la seva bèstia interior, en part gràcies al constant diàleg intern amb la seva assassinada germana Debra (Jennifer Carpenter), malparlada veu de la seva consciència. «Dexter viu en una espècie de penitència», comenta Hall. «Caure bé a Deb és una recompensa per la seva abstinència. No només parla amb la seva germana; es pot dir que viu internament amb ella. En certa manera, continua tan boig com sempre, però la seva bogeria s’expressa ara d’una altra manera. Tot i que, bé, aquesta seria una altra conversa, si realment Dexter és boig o no».

El despertar del fosc passatger

El despertar del fosc passatgerEstimat en la seva comunitat i nou nòvio de la xèrifa local, Angela Bishop (Julia Jones, Kohana de ‘Westworld’), Dexter s’ho ha arreglat per tenir una vida decent durant bastant temps. Però certs esdeveniments (un nou enemic, un fill ara adolescent) desperten el fosc passatger que batega dins seu. «Crèiem que aquest era un bon moment per al ‘revival’, perquè havia passat bastant temps. En el món real i també en el ficcional. Ha passat prou temps perquè el seu fill Harrison [Jack Alcott] reaparegui en una edat important per al seu desenvolupament i la seva relació amb el seu pare». Segons Debra, Dexter s’hauria d’allunyar del noi: «Tota la gent que s’acosta a tu acaba morint», li recorda. Dexter té altres plans.

¿Es poden establir paral·lelismes entre la relació de Dexter amb Harry (James Remar), el seu pare adoptiu, i la que estableix ara amb Harrison? «Harry va exercir sobre Dexter una influència singular i encara podríem continuar debatent sobre si ensenyar el teu fill a matar, o cap a on dirigir els seus impulsos homicides, és abús infantil. En el cas de Dexter i Harrison, el nexe biològic dona lloc a noves complicacions. Dexter està lidiant amb forces oposades: anhela que Harrison sigui normal i no tingui la mateixa aflicció, però alhora desitja amb tota la seva ànima que sigui igual que ell».

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

Per posar ordre en aquestes complicacions ha tornat a la cleda Clyde Phillips, segons Hall l’únic ‘showrunner’ possible per a aquesta resurrecció: «Hi va haver altres moments en què es va plantejar la tornada. I sempre m’hi vaig negar. Havia de ser Clyde. Ell va ser qui va portar les regnes durant les quatre primeres temporades. La quarta acabava amb l’assassinat de Rita [Julie Benz], que va fer Dexter trontollar per complet; no ha deixat de trontollar, de fet. Clyde em semblava l’única persona que sabria ressituar la història sense que es perdés l’ADN de la vella ‘Dexter’. Crear un món on es donessin les dues coses».

¿Confia Hall que el final d’aquesta (en principi) temporada única serà més satisfactori? Els finals mai acontenten tothom (bàsicament, per ser finals), però el preparat per a aquest ‘revival’ sembla, a més, atrevit. Per bé o per mal. «Crec que en general la resposta a la història que expliquem serà variada», afirma Hall. I llavors ens ofereix un somriure propi de Dexter, mig encantador, mig capaç de congelar-te la sang.