‘Sex education’: noves lliçons de sexualitat, aquesta difícil assignatura

Davant les carències en educació sexual i afectiva dels programes educatius, la jove guionista Laurie Nunn ha tingut la bona idea d’armar una sèrie que ensenya mentre diverteix, que no s’amaga dels tabús i s’erigeix en celebració de la humanitat en tota la seva diversitat sexual i de gènere. Públic, lògicament, de totes les edats ha respost a la proposta amb passió: quan l’abril del 2020 es va anunciar el retard del rodatge per la pandèmia, molts van rebre la notícia com si s’acabés el món.

Aquesta nova entrega ja és gairebé aquí i, amb aquesta nova entrega, el món és una mica millor, entre altres coses perquè suposa una millora respecte a la redundant segona temporada. Nunn i el seu equip tornen a sorprendre i commoure, a treure partit d’una fórmula ‘feelgood’ que arrela en els relats d’institut de l’empàtic John Hughes. 

Façanes esquerdades

Façanes esquerdadesDurant les vacances d’estiu, després de cert brot de clamídia i un musical explícit, Moordale s’ha guanyat el sobrenom de l’‘Institut del Sexe’. És el que ve a solucionar la nova directora, Hope Haddon (Jemima Kirke, Jessa de ‘Girls’), tot i que es presenti com una dona enrotllada i feminista. Els principals enemics de la nostra banda, en qualsevol cas, són ells mateixos i la seva indecisió. Els pardalets Otis (Asa Butterfield) i Maeve (Emma Mackey) continuen sense parlar-se. El primer, ara amb dubtós bigoti, s’ha llançat a un rotllo sexual secret amb la Ruby (Mimi Keene), un personatge que guanya rellevància en els nous capítols. 

En la seva perfecta façana de ‘coolness’ i crueltat, de personatge com sortit de ‘Chicas malas’, es mostren esquerdes de vulnerabilitat. «En aquesta temporada, la Ruby perd la seva enteresa de forma involuntària», comenta Keene en entrevista amb ‘EL PERIÓDICO’. «Podem observar el seu costat més emocional i descobrir que no, no està morta per dins. Per a mi va ser un desafiament trobar l’equilibri entre el costat conegut del personatge i presentar aquests elements nous. No pot deixar de ser ella, però és moltes altres coses». 

També agitada és la temporada per a la Vivienne (Chinenye Ezeudu), en part per haver de seguir (o no) el corrent a un nòvio a distància amb debilitat per les fantasies medievals, en part per les seves responsabilitats com a delegada. La Viv serà la mà dreta de la Hope durant la renovació conservadora de Moordale. «I tindrà dubtes fins al final sobre què és el correcte», explica Ezeudu. «D’una banda, està sota pressió perquè vol anar a Oxford, i per a això ha de ser l’alumna perfecta. De l’altra, sap que el que fa no està bé. El seu camí cap a l’èxit té moltes capes».

Una mica més que els millors amics

Notícies relacionades

Sexe amb educació

‘El problema dels tres cossos’

Una mica més que els millors amicsEn aquests nous capítols, l’Eric (Ncuti Gatwa) i l’Aimee (Aimee Lou Wood) miren de definir-se com alguna cosa més que els millors amics, respectivament, de l’Otis i la Maeve, o les parelles dels seus nòvios. El primer cobreix llacunes sobre la seva identitat quan viatja a Nigèria per al casament d’un cosí. «És perillós per a l’Eric anar allà, on l’homosexualitat és il·legal», explica Gatwa. «Però és una part del seu llegat familiar amb la qual ha de connectar. Al final aprèn que és igual si el món t’estima o no; sempre et queda estimar-te a tu mateix».

Per la seva banda, l’Aimee descobreix el feminisme, o millor, aprèn a expressar el seu esperit feminista. «Jo crec –diu Aimee Lou Wood- que sempre ha tingut aquestes idees, però fins ara no les havia articulat. Ella no ha llegit mil llibres, com ha fet la Maeve. Aquí s’expressa per fi respecte a això i resulta emocionant per a ella». Ho fa, és clar, a la seva manera: fent cupcakes amb forma de vulva. És clar que sí.