PREN-T’HO EN SÈRIE

’Mythic Quest’, una gran comèdia no només per a ‘gamers’

Parlem amb els creadors i actors d’aquesta sèrie de culte sobre els interiors d’una companyia de videojocs

’Mythic Quest’, una gran comèdia no només per a ‘gamers’
  • Apple TV+ estrena divendres, dia 7, la segona temporada de ‘Mythic Quest’, comèdia laboral que s’ha anat guanyant el favor d’espectadors i crítics

  • Parlem amb dos dels creadors i els actors principals d’aquesta producció estrella de la companyia de la poma

Es llegeix en minuts

Si riure és una cosa tan vital, ¿per què tan sovint la comèdia es considera una cosa tan poc important? Megan Ganz, cocreadora de la telecomèdia de culte creixent ‘Mythic Quest’ (Apple TV+), té la seva teoria al respecte: «A la gent li agrada veure’s com herois i veure les seves vides com tragèdies», explica per videotrucada. «Massa sovint, desconnectem de com de còmica és la vida i com de tontos som de vegades. Jo, com a amant de la comèdia, connecto amb aquest aspecte sense problema. Sé que a la vida hi haurà moments en què em sentiré heroica i altres que em faran semblar el pitjor. Això és una vida ben viscuda, crec».

Qualsevol espai de convivència laboral és terreny fèrtil per a moments que facin sentir ridículs uns o d’altres. Ho sap bé Rob McElhenney, creador/actor de la mítica ‘Colgados en Filadelfia’ i després ‘Mythic Quest’, que tant de bo duri tant com aquella (setze anys de moment): «Entre les nostres referències hi havia la versió britànica de ’The office’, ’Cheers’, ’Juzgado de guardia’, ’Rockefeller Plaza’ ... Sempre he trobat fascinant aquest tipus de comèdia: moltes persones atrapades en un mateix lloc, havent d’aguantar-se les unes a les altres

En el cas de ‘Mythic Quest’, ens endinsem a les oficines de la companyia MQ Studios, marca del videojoc de rol multijugador en línia més famós de la història, el que dona nom a la sèrie. A partir de la segona temporada, que arriba aquest divendres, dia 7, l’equip està coliderat per Ian Grimm (Rob McElhenney), egomaníac creador del joc, i Poppy Li (Charlotte Nicdao), programadora en cap igual de narcisista, o més. «A moltes sèries, quan apareix un personatge com l’Ian, esperes que li doni la rèplica un personatge amable i generós, però la Poppy és una persona tan tòxica com ell», explica Nicdao sense deixar de somriure.

¿Qui ha d’aguantar-los? Doncs, per exemple, el productor executiu David Brittlesbee (David Hornsby), massa dubitatiu i sensible per al seu càrrec; el cap de monetització Brad Bakshi (Danny Pudi, ‘ex Community’), un sociòpata que troba una aliada en la seva nova assistenta Jo (brillant Jessie Ennis), o el guionista en cap C.W. Longbottom (el gran F. Murray Abraham), escriptor de ciència-ficció guardonat el 1973 amb el prestigiós Nebula, guardó que s’obstina a ensenyar a tothom. «Aquest personatge», recorda el guanyador de l’Oscar per ‘Amadeus’, «s’assembla a altres que he fet en el passat: l’homosexual exuberant d’‘El Ritz’ o Bottom a ‘El somni d’una nit d’estiu’. Gent amb ganes de viure, de disfrutar de la feina i del món al seu voltant.»

I no podem oblidar les dues testadores de videojocs, la Rachel (Ashly Burch) i la Dana (Imani Hakim), cor bategant i emocionant de la sèrie: «M’encanten els nostres personatges –diu Burch-. És fantàstic que en una sèrie plena de gent ridícula, nosaltres puguem ser una excepció dolça i sincera; dues persones que es preocupen tant l’una per l’altra».

Episodi autònom amb William Hurt

Notícies relacionades

En aquesta temporada, a més de saber com se les enginya l’equip per fer front a una altra expansió de contingut, aprendrem sobre el passat de C.W. Longbottom. ’Mythic Quest’ ja ha regalat grans episodis autònoms: recordem aquella obra mestra anomenada ‘Muerte silenciosa y oscura’, relat de l’auge i caiguda d’una parella i un videojoc a través dels noranta-dosmils, o l’episodi-frontissa pandèmic ‘Everlight’, narrat per Anthony Hopkins en persona, qui segons McElhenney va acceptar la feina «en una hora». La nova joia autònoma és ‘Backstory’, tornada al passat de C.W. amb la connivència de William Hurt. «Si calia escollir un personatge per a un episodi de ‘flashback’, aquest havia de ser C.W., per ser el que té més passat i un passat més complicat. Amb aquest capítol juguem, de nou, a subvertir les expectatives de l’espectador».

Saber-ne poc de videojocs no és impediment per disfrutar de ‘Mythic Quest’: els seus personatges són reconeixibles; els seus conflictes, fàcils d’entendre. Per desgràcia, la del videojoc no és l’única indústria en la qual les dones han de treballar el doble per cobrar menys. Com tantes altres comèdies, ‘Mythic Quest’ aborda des de la lleugeresa els temes més greus, i com tantes altres comèdies, sobretot dels últims anys, es permet algun dolorós canvi de to. Citem, de nou, l’episodi ‘Muerte silenciosa y oscura’. I insisteixo una altra vegada: 'Muerte silenciosa y oscura'. 

Temes:

Sèries