Històries de superació

Les vides rere el karate transformador de Santa Coloma: «Soc una persona nova»

  • Tres alumnes del cinturó negre Lee Redondo expliquen a EL PERIÓDICO la seva experiència en primera persona en el projecte esportiu de la ciutat catalana

Les vides rere el karate transformador de Santa Coloma: «Soc una persona nova»

Elisenda Pons

3
Es llegeix en minuts

Fa més d’una dècada que el projecte Karate Kyokushin de Santa Coloma de Gramenet dona oportunitats a nois en risc d’exclusió social de les ciutats situades a la perifèria de Barcelona. Ara, el projecte fa el salt a la Fundació Esportiva Grama, entitat esportiva de referència metropolitana. Aquestes tres històries de superació posen cara i ulls a les vides que dignifica el mestre cinturó negre Lee Redondo a través del karate colomenc.

Faysal Boujghal (29 anys, Santa Coloma)

El Faysal és un dels veterans que van conèixer el senpai Lee Redondo a la Biblioteca de Can Peixauet. «Jo vaig pensar: ‘Que m’ensenyi karate, així em poso més fort i faig coses pitjor’», explica Boujghal. Tot i que per al Tito, el nom amb què el coneixen a la ciutat i que li recorda que hi va haver un temps en què es «buscava la vida al carrer», el karate el va fer tornar a néixer.

A casa passaven una «mala ratxa»: diversos desnonaments havien deixat el Tito sense l’atenció dels adults que li diguessin que el camí per on anava li «arruïnaria la vida». Per al Faysal, aquest algú va ser Lee Redondo.

«El karate ara és el meu estil de vida: gràcies a ell soc on soc», diu el karateka, que recorda la figura del senpai com la d’un pare. «Va tenir un paper molt important en la meva vida, el que no van saber fer els meus pares», explica recordant entre rialles el Faysal, que creia que el karate l’ajudaria a continuar delinquint.

«Parlant malament, enviaria a prendre pel cul aquell Faysal; ara puc anar amb el cap ben alt per Santa Coloma: m’he fet estimar», argumenta el noi. El karateka, actualment campió de la Spanish Cup IKO Spain, encara creu que «no ha tornat» tot el que el karate li ha donat i, sobretot, el vot de confiança de Redondo, que el va canviar per sempre: «Gràcies al karate soc aquí; si no, seria mort o a la presó».

Steven Buitrago (19 anys, Badalona)

Algú que coincideix amb el Faysal que el karate li ha salvat la vida és Steven Buitrago. Fa quatre anys que va arribar sol a Espanya des de Bogotà (Colòmbia), per viure amb la seva tieta, la mateixa que el va ajudar presentant-li el Karate Kyokushin.

«Vaig arribar aquí molt pujat; no feia més que ficar-me en problemes: ni estudiava, ni treballava, ni feia res», explica Buitrago. Va ser l’esport el que «em va ensenyar a ser humil, a tenir disciplina i objectius en la vida».

«No tinc papers, és molt complicat que algú confiï en mi per treballar i la burocràcia va molt lenta», es lamenta Buitrago, per qui el karate és la seva única seguretat: «No sé què faré demà, si hauré trobat feina o ja tindré papers, però el karate sempre estarà en la meva vida».

Nabila Boussouf (45 anys, Santa Coloma)

Nabila Boussouf també va conèixer Lee Redondo a la biblioteca, durant els primers anys del projecte. Feia classes d’informàtica allà i ja fa gairebé una dècada que és la ‘mare’ dels seus companys karatekes.

Així recorda els seus primers anys: «Estava molt malament; havia passat per un divorci molt lleig i tenia molts problemes». Ara, gràcies a l’esport, és «una persona nova».

Notícies relacionades

«Al Marroc no podia fer karate; el feia com podia al carrer perquè som molts germans i els meus pares no tenien diners. Ara soc feliç gràcies a ell», diu. La Nabila acaba dient una cosa que es repeteix al tatami del poliesportiu on entrenen amb Redondo: «Soc viva gràcies al karate; venir aquí i veure els meus companys, fer karate m’ha salvat»

Llegeix totes les notícies de Santa Coloma de Gramenet a EL PERIÓDICO Santa Coloma