«En la malaltia renal crònica és clau el diagnòstic precoç, si no tot es complica molt»

Els sanitaris coincideixen en el principal missatge al voltant de la malaltia renal crònica (MRC): detectar-la en el seu inici és fonamental per tractar-la a temps i evitar la diàlisi o el trasplantament de ronyó. No obstant, malgrat els esforços dels professionals de la salut per fer ressò de la patologia, hi ha un desconeixement profund entre la població sobre aquesta afecció i, com a conseqüència, hi ha persones que la tenen i no ho saben. A Espanya, el 15% de la població adulta pateix algun tipus d’MRC. És la desena causa de mortalitat a Europa i es preveu que el 2040 sigui la cinquena al món. Per l’excés de sucre a la sang, les persones amb diabetis tipus 2 tenen un alt risc de patir-la. 

La doctora María José Soler, nefròloga i cap de grup de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha parlat amb aquest mitjà per exposar tots els riscos de la malaltia i conscienciar sobre la importància de prevenir-la. 

¿Quan apareix l’MRC?

La malaltia renal crònica apareix quan els ronyons deixen de funcionar correctament. La seva funció principal és filtrar i netejar la sang, i eliminar, a través de l’orina, tot allò que el cos no necessita. Quan el ronyó redueix el filtrat glomerular per sota de 60 mil·lilitres per minut i/o elimina més proteïnes (albúmina) per l’orina de les que hauria d’eliminar, és quan existeix una MRC.

Tal com explica la doctora Soler, les persones amb més risc de patir una MRC són les que tenen diabetis tipus 2, en concret, una de cada quatre. No obstant, no són les úniques. Soler també esmenta persones de més de 60 anys, persones amb hipertensió arterial, amb obesitat, amb problemes cardiovasculars (que hagin tingut un infart o una embòlia) o pacients amb historial familiar d’insuficiència renal. 

«Una persona amb diabetis tipus 2 té un augment de sucre (glucosa) a la sang, cosa que fa que l’estructura principal del ronyó, la nefrona, estigui hipertrofiada i aquesta treballi més del que ho hauria de fer i s’esgoti abans. És llavors quan apareix algun tipus d’MRC», explica la nefròloga. 

Per això, la doctora assegura que hi ha moltes més possibilitats que una persona amb aquesta malaltia desenvolupi algun tipus d’MRC en comparació amb una persona que no té diabetis. 

Una detecció primerenca

La doctora insisteix en la importància de fer-se les proves regularment a totes les persones que són de risc, però en especial a les que tenen diabetis tipus 2. «Només es necessita una anàlisi de sang i una altra d’orina; són tests molt senzills i barats», remarca Soler. 

«Si es diagnostica a temps, és més fàcil tractar-la i disminuir el risc de mortalitat», afirma. 

En cas que la malaltia s’hagi detectat ràpid, el tractament serà a través de fàrmacs que, des del 2015, han demostrat la seva eficàcia per alentir el progrés de la patologia. D’aquesta manera, s’aconsegueix evitar la diàlisi i el trasplantament de ronyó, dos recursos molt agressius tant per a la salut física com l’emocional del pacient. 

 Indicis molt lleus  

Soler alerta que els símptomes de patir algun tipus d’MRC arriben quan la malaltia està molt avançada i són exageradament lleus i inexactes. 

«Cansament, ganes d’orinar a mitjanit, nàusees, anèmia o algun vòmit, en poden ser els símptomes. Són tan inexactes que és molt difícil associar-los a l’MRC, de manera que la persona acudeix tard a fer-se les proves», lamenta. 

La doctora també ha destacat algunes de les accions que poden portar a terme les persones de risc per intentar prevenir l’MRC. En primer lloc, un control estricte del pes i evitar en tot moment l’obesitat, ja que és la causa de moltes malalties. Controlar la pressió arterial, el sucre, fer exercici, seguir una dieta sana i no fumar. 

Notícies relacionades

Avenç quirúrgic: L’Hospital de Bellvitge desenvolupa una tècnica inèdita per extirpar càncers de pàncrees inoperables

Nou avenç sobre càncer de còlon: un estudi espanyol conclou que l’escassetat d’una proteïna desencadena els tumors

Segons Soler, si la població és més conscient del poder d’aquesta malaltia i s’esforça a prevenir-la i se sotmet a les revisions regulars, les probabilitats que sigui mortal disminueixen molt. 

L’MRC té cada vegada més fàrmacs que ajuden a frenar el seu avanç, la qual cosa és esperançadora. No obstant, encara hi ha desconeixement per part de la societat. Una societat més conscient és capaç de parar el creixement de l’MRC.