La pandèmia de la salut mental

Les lesions medul·lars per intent de suïcidi es quadrupliquen

Les lesions medul·lars per intent de suïcidi es quadrupliquen

Institut Guttmann

La unitat de la Vall d’Hebron, de referència a Catalunya, va atendre el 2020 nou pacients amb temptatives autolítiques davant els dos d’anys anteriors

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Els casos de lesions medul·lars en persones que s’han intentat suïcidar s’han disparat l’últim any. Això està directament relacionat amb l’augment de les temptatives de suïcidi i els suïcidis consumats que ha implicat la crisi de la covid-19. I també està associat a l’empitjorament de la salut mental de la població.

A l’Hospital Vall d’Hebron, les lesions medul·lars per intent de suïcidi es van quadruplicar el 2020 respecte d’anys anteriors. El 2018, la Unitat de Lesionats Medul·lars de la Vall d’Hebron, un dels centres de referència de tot Catalunya, va atendre dos pacients que van intentar suïcidar-se. El 2019, uns altres dos. Però el 2020 van ser nou. I, en la primera meitat d’aquest 2021, en va atendre cinc.

Així, les temptatives autolítiques dels ingressats en aquesta unitat han passat de representar l’1,75% al 7%. «El tractament de la conducta suïcida és multidisciplinari», explica la psicòloga clínica de la unitat, Anna Beneria. «Identifiquem si ha tingut intents previs. Busquem un maneig de la crisi des de l’afrontament de què s’ha viscut i tractem els símptomes de malestar emocional associats, a més de la clínica psicopatològica existent», diu.

La lesió medul·lar és una patologia amb «seqüeles molt variables». «Algunes persones poden tornar a treballar, d’altres no es poden moure. Però alguna mena de seqüela normalment sol quedar», diu per la seva banda la coordinadora de la Unitat de Lesionats Medul·lars del Vall d’Hebron, Lluïsa Montesinos. En aquesta unitat ingressen pacients a partir dels 16 anys. El 36% dels pacients ingressats que han viscut alguna temptativa suïcida tenen «trastorns afectius» i, d’aquest percentatge, un 28% tenia un «diagnòstic previ de trastorn depressiu».

Rere aquest augment de lesionats medul·lars per intent de suïcidi hi ha la pandèmia de salut mental causada per la covid-19. La crisi econòmica, que ha deixat molta gent sense feina, i la crisi social, que ha generat encara més soledat, augmenten el dolor emocional. «La desesperança, l’aïllament i la impulsivitat són altres factors de risc», assenyala Beneria.

Segons xifres de la Conselleria de Justícia, a Catalunya, fins a l’octubre, es van suïcidar un total de 496 persones. El 2020, ho van fer unes 551, 22 més que el 2019, quan es van treure la vida 529. Segons va alertar aquest dijous el Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, la temptativa de suïcidi i autolesió en la població infantil i juvenil ha augmentat un 250% a causa de la pandèmia.

L’Institut Guttmann, centre de referència de neurorehabilitació de lesions neurològiques greus, ha atès l’última dècada unes 61 persones que han intentat suïcidar-se i que van quedar amb algun tipus de seqüela (lesions medul·lars, traumatismes cranioencefàlics, etcètera). Guttmann percep un «lleuger repunt» de lesionats medul·lars per temptatives de suïcidi l’últim any.

D’aquestes 61 persones, el 74% no tenien parella (el 64% eren solters i el 10%, separats). A més, el 42% eren persones sense feina, de què el 16% estaven en l’atur laboral. Segons xifres de l’Institut Guttmann, 11 d’aquests pacients (el 18%) es van precipitar sota els efectes de substàncies tòxiques que, en ordre de freqüència, van ser l’alcohol, el cànnabis i la cocaïna. Del total de pacients, només tres (un 4,9%) havien consultat abans via urgències, els dies previs a la precipitació.

Més factors de risc

No obstant, el que més estan veient els metges són intents de suïcidi. «Estem veient un augment de les temptatives de suïcidi, les lesions derivades d’això i més suïcidis consumats. Va molt en la línia que s’ha vist sempre després de grans crisis com aquesta: augmenten els factors de risc», assenyala la presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Gemma Parramon.

Parramon explica que les seqüeles dels suïcidis frustrats, segons el mètode que s’ha utilitzat, són «molt variades». «Hi ha lesionats medul·lars, intoxicacions farmacològiques i fins i tot pacients cremats», assenyala Parramon. Segons diu, entre un 90% i un 95% de les persones que intenten suïcidar-se tenen un problema de salut mental. «La crisi econòmica i social empitjora la salut mental. Tot redunda en més patiment», assegura. El suïcidi, recorda aquesta psiquiatra, és la primera causa de mort no natural en persones joves.

Com certifica l’associació Després del Suïcidi, la pandèmia ha implicat més temptatives de suïcidi (sobretot en joves i dones) i un «clar augment de les morts a causa del suïcidi», segons el seu vicepresident i portaveu, Carles Alastuey. «El nivell d’alarma és molt important. La pandèmia ha donat visibilitat a la salut mental», assegura.

De fet, l’associació, que atén els familiars i l’entorn més pròxim de la persona que s’ha suïcidat, està tenint un «creixement de l’atenció de casos per pèrdua». «A més, ens arriben amb molt menys temps entre la pèrdua i el primer contacte. Això vol dir que la gent s’està atrevint a posar sobre la taula aquesta problemàtica», diu Alastuey.

Notícies relacionades

Després del Suïcidi va començar a experimentar un augment de l’atenció de casos el 2020 respecte a l’any anterior. Tot i que no dona xifres, sí constata que «aquest any també estan creixent», una cosa que, segons Alastuey, té a veure també amb què la població coneix els recursos més que abans.

Tot i que la conducta suïcida és «múltiple i diversa», les persones que se suïciden i els casos que arriben a l’associació solen tenir un «trastorn mental» i, en alguns casos, «molta pressió a la feina».

Temes:

Suïcidi