10 barreres (tecnològiques) per a la gent gran

La por d’equivocar-se en el número de compte al fer una transferència és paralitzant. Molts avis manifesten la inseguretat que se sent al no saber si els teus diners viatgen a la seva destinació correctament.

L’‘app’ de la Meva Salut és una trampa per a molts si la decideixen utilitzar. Massa sovint, es troben en dificultats a l’hora d’escriure i sintetitzar els problemes de salut que tenen. 

Molts avis es troben que per fer qualsevol tràmit es necessita una cita prèvia. Si fer-ho per internet és un galimaties, per telèfon xoquen amb el desconegut idioma del robot.

La Núria va comprar a la seva mare un assistent de veu perquè cada dia li recordés les pastilles que s’havia de prendre. La senyora s’oblidava del nom de l’assistent. O no el pronunciava correctament.

L’atenció telefònica tampoc és un tema senzill. Primer s’ha de tenir el número a què trucar, salvar el laberint del «premi 1, premi 2...» i el més exasperant per a molts, sintetitzar el problema i que la màquina no els entengui.

Molts es troben que per comprar entrades per a espectacles ho han de fer ‘online’, una cosa que els exclou de la cultura i l’oci o els fa dependents. I si pensen a acudir a la taquilla, es poden quedar sense lloc.

Hi ha un món nou d’oci en ‘streaming’ que veuen de molt lluny. No només per donar-te d’alta a les plataformes, sinó que navegar-hi amb el comandament a distància del televisor requereix completar un sudoku impossible.

Encara que acudeixis a fer un tràmit de manera presencial, en molts llocs has d’obtenir un número en una màquina per reservar lloc en una cua virtual. Una cosa senzilla per a molts, és un mal de cap per a d’altres. 

Qualsevol que tingui telèfon pot comprovar la quantitat d’estafes que un rep al seu dispositiu. En aquest sentit, el col·lectiu de gent gran és especialment vulnerable.