Xina contra el fenomen fan: últim assalt

Fenomen fora de control

I amb gairebé 300.000 cartrons de llet pel desaigüe, segons alguns càlculs, Pequín va manar parar. Algunes dosis d’histèria es donen per descomptades en amuntegaments preadolescents, però el quadro s’havia escapat del control del Govern més obsessionat per l’estabilitat. «La cultura dels clubs de fans ha assolit un punt crític i necessita ser corregida», va argumentar l’Administració del Ciberespai de la Xina.

S’ha presentat un full de ruta amb 10 punts que prohibeixen la informació nociva, com rumors o xafarderies, les classificacions de popularitat d’ídols, cobrar als seguidors per votar-los en programes televisius i animar-los que comprin els productes que publiciten.

QQ i Tencent, les principals plataformes musicals d’internet, només permeten ara que cada internauta compri una còpia d’un àlbum per evitar les habituals distorsions de la classificació de vendes que mesura la popularitat dels artistes. 

Més de 150.000 publicacions van ser retirades de les xarxes i 4.000 comptes relacionats amb clubs de fans van ser castigats en pocs dies, segons l’agència oficial de Xinhua. La suspensió d’una vintena de comptes de grups de K-pop, majoritàriament de Corea del Sud, va motivar els laments de la seva ambaixada a Pequín i la posterior explicació xinesa que la seva campanya no perseguia cap país en concret sinó l’«enèrgica promoció de la cultura tradicional, revolucionària i socialista».  

Assetjament i boicots

Fa temps que als clubs conviu la sana admiració per artistes amb pulsions tòxiques i facineroses. No escasseja l’assetjament cibernètic, les difamacions ni els boicots a les marques associades al grup rival. Els fragorosos xocs d’exèrcits a les xarxes ridiculitzen aquelles britàniques rivalitats dels Rolling Stones i els Beatles o els Blur i Oasi.

És encara recordada la tempesta que va desencadenar la publicació de relats homoeròtics sobre el cantant i actor Xiao Zhan. La furibunda resposta de la seva afició va tombar la plataforma digital que els havia allotjat, a la qual cosa va respondre una amalgama d’activistes LGBT i seguidors d’altres artistes per atacar Estée Lauder, Piaget i altres marques relacionades amb Xiao, i va seguir una dinàmica de boicots i controboicots en què era complicat orientar-se. No havien obert la boca Xiao ni les marques, però el primer va perdre la reputació i les segones van retallar els ingressos.  

Treballadors gratuïts

Els clubs de fans publicaven revistes, organitzaven reunions i altres actes raonables abans que la irrupció d’internet a principis del mil·lenni enterbolís el clima. També va assentar la relació bidireccional que els distancia dels occidentals. Aquí, a la Xina, els seguidors no només són passius, sinó que influeixen en l’èxit de les carreres. La compra dels seus productes eleva el valor comercial de l’ídol de la mateixa manera que els seus vots en les classificacions de celebritats engreixen el seu estatus i tarifa sense atendre a mèrits artístics. També recapten per comprar publicitat en tanques o revistes, defensen els seus ídols d’insídies i altres accions que corresponien a les agències de representació.

Aquests estudiants que nodreixen els clubs de fans són, com definia la premsa nacional recentment, els treballadors gratuïts o les vaques que muny la indústria. Hi ha 500 milions de seguidors disposats a invertir en els seus ídols, segons alguns càlculs, i un de cada tres gasta entre 13 i 63 euros mensuals a canvi de la seva satisfacció emocional. La indústria movia l’any passat 15.000 milions de dòlars i es pronosticaven 21.000 milions per al pròxim amb un creixement anual sostingut del 60%.  

La neteja al sector cobreix les estrelles. S’assumeix a Occident que destrossin habitacions d’hotel, perseverin en la toxicomania o presumeixin d’una vida sexual desordenada, però la Xina espera que guiïn la joventut. Els escarments venen de lluny: Fan Bingbing, l’actriu xinesa més cèlebre, va emergir després de mesos desapareguda amb una declaració de penediment per regatejar el fisc, i de la campanya antidroga no es va salvar ni tan sols el fill de Jackie Chang, trobador entusiasta del Partit Comunista.

Però mai s’havia arribat tan lluny, conclouen els analistes.

Notícies relacionades

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

10 anys sense Nora Ephron, far de la comèdia romàntica

Costa trobar el rastre a internet de Zheng Shuang i Zhao Wei, actrius rutilants, amb les seves pàgines oficials a Weibo (la rèplica xinesa de Twitter) cancel·lades i les seves pel·lícules desaparegudes de les plataformes televisives. De la primera, se’n saben els seus problemes d’impostos; de la segona, no hi ha més que elucubracions.

Dotzenes de celebritats xineses van assistir recentment a un «entrenament ètic» gestionat per l’organisme regulador nacional de la televisió després de l’escàndol de les violacions de Kris Wu.