Deu coses que s'han de saber de Vicky Luengo, la revelació d''Antidisturbios'

Va néixer un dia de primavera del 1990 a Palma, però quatre anys després la seva mare, Rosa Sáez –amb arrels a Albánchez (Almería)– es va instal·lar amb ella i el seu germà Juanjo a Barcelona. La Rosa, el seu gran suport, viu actualment a l’Ampolla (Tarragona), i l’actriu té un peu a Madrid i un altre a Barcelona.

La seva germanastra Maline era directora d’una botiga de moda a Estocolm quan va conèixer en una festa Patrick Sommerlath, nebot de la reina Sílvia de Suècia. Vicky, que va assistir al casament reial, és tieta política de les bessones Anaïs i Chloé Sommerlath. L’any passat la parella es va separar. 

Va ser una nena amb personalitat (la seva heroïna infantil era Spinelli, de ‘La banda del patio’). Tenia 6 anys quan va veure a l’escola el cartell d’una funció infantil i va germinar la seva vocació. Tres anys després, la seva mare la va apuntar a l’Escola Memory de Barcelona, on va estudiar dansa, cant i interpretació. Als 14 va pujar per primera vegada en un escenari –el del Teatre Regina– i es va jurar que no faria una altra cosa que ser actriu.

Entre els 15 i els 18 anys va actuar a les macrofestes dels súpers del Club Super3. I el seu primer rodatge per a televisió va ser com a extra a ‘Rumors’ (2006). Durant cinc anys va treballar en el culebró de TV3 ‘La riera’ i va fer el salt a ‘Hospital Central’. Ara la veiem a ‘Madres’, de Telecinco.  

El 2013, va saber que anava pel bon camí el dia que, al finalitzar l’obra ‘Una història catalana’, de Jordi Casanova, al Teatre Nacional de Catalunya, va sortir a saludar i va veure la seva mare aplaudint-la d’allò més. «Ho he aconseguit», diu que va pensar. Més tard formaria part de l’elenc d’una quinzena de muntatges.

Sense tenir ni idea de francès, va estudiar vuit hores diàries durant dues setmanes i es va presentar al càsting de ‘Carmen’ (2011), dirigida per Jacques Malaterre. Li van donar el paper protagonista.

Després de rodar ‘La Trinca: biografia no autoritzada’ (2011) i ‘Barcelona, nit d’hivern’ (2015), li van trucar per a ‘Las leyes de la termodinámica’ (2018), dirigida per Mateo Gil i protagonitzada per Chino Darín. El febrer passat va estrenar als EUA ‘I’m being me’, una aposta LGTBI de Laia Foguet i Ian Garrido López, i ara mateix està rodant a Dénia ‘El sustituto’, un ‘thriller’ dirigit per Óscar Aibar.

El 2014 va rebre el premi a la millor actriu en el New York City Inernational Film Festival per ‘Born’, una cinta de Claudio Zulian que mostra la vida dels veïns del Born de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques el 1714.

Té les coses clares. No li agraden els números, detesta el cotó fluix de sucre i no és fan de les pel·lícules de ciència-ficció. «Necessita» la seva gent –la seva ‘best friend’ és la també actriu Susana Abaitua– i donar la cara per causes que considera justes. Dona, medi ambient, cultura.

Laia Urquijo, en el seu paper a ‘Antidisturbios’, l’ha situat a pas lleuger a la ‘pole’ de ‘sèries-que-s’han-de-veure’. Per preparar el paper de la incòmoda i vibrant sèrie de Rodrigo Sorogoyen es va preparar amb «una persona d’Assumptes Interns de la Guàrdia Civil», que li va desfer uns quants prejudicis. Del primer capítol cap endavant, la seva brillantor creix.