¿Cedirà Puigdemont al ‘pressing Junts’ i avalarà el nou finançament al Congrés?

A Junts coneixien els detalls de la proposta acordada per boca del gerent d’ERC, Lluís Salvadó, abans que es presentés públicament divendres passat i ja li van indicar que no complia les seves ambicions perquè no avançava en la recaptació d’impostos. La proposta de màxims sempre ha sigut arribar a un concert econòmic, i a aquest relat s’aferrarà el partit fins que es voti. Si és que arriba a sotmetre’s a votació, matisen fonts de la formació, convençudes que ni el BNG ni Chunta Aragonesista es mouran del ‘no’ o que el president del Govern, Pedro Sánchez, avançarà les generals i l’acord quedarà en res.

Hi ha tres aspectes fonamentals en el seu argumentari. Un, que el model no atorga un rang especial a Catalunya perquè les ‘singularitats’ són ‘generalitzables’ i ‘voluntàries’ per a altres autonomies. Dos, que el principi d’ordinalitat no queda garantit –així ho va reconèixer la mateixa ministra María Jesús Montero– i tampoc es contempla un fons compensatori perquè així sigui. I tres, que el càlcul d’ingressos es fa sobre la població ajustada i no sobre la població real.

Això porta Junts a la conclusió que el sistema vigent, amb una injecció de recursos més gran que l’actual, tindria la mateixa repercussió que aquesta reforma i que, per tant, és una simple ‘actualització’ per la qual no és possible ni tan sols reformar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).

Però, malgrat aquest relat, Junts no vol quedar fora del focus ni ser titllat d’un actor que es margina en el córner del ‘no a tot’ davant un acord que preveu 4.700 milions més per a Catalunya. Seria molt impopular deixar-los perdre. Per això, malgrat que a alguns dirigents de les files els va costar convèncer el conjunt de la direcció, han trobat una via d’escapament que és la presentació d’una esmena a la totalitat amb text alternatiu. I aquesta obre la porta a negociar tant amb ERC com amb el PSOE, malgrat el divorci anunciat a so de bombo i platerets.

Això implica dues coses: la primera, que el partit posa sobre la taula una proposta –tot i que no sigui ni de bon tros majoritària en l’arc parlamentari del Congrés– i la segona, més rellevant quant als gestos, que aquesta esmena la votarien ERC i Junts, però no el PP. Serà, doncs, entreveuen a Junts, una maniobra que els permetrà evitar rius de tinta que els assenyalin com a socis dels populars contra el nou model de finançament i amb la qual pretenen exhibir que un front comú és possible, però que Esquerra no ho vol.

Per a altres veus del partit, amb això no n’hi ha prou, i creuen que han de demanar que els facin un espai a la taula entre el Govern, la Generalitat i ERC perquè en la segona part de la negociació, la dels ingressos per competències específiques, es tingui en compte el cost de la vida a Catalunya, més alt que en altres territoris. Només ho expliciten públicament aquells que tenen les mans lliures, com és l’exconseller Jaume Giró, l’exalcalde de BarcelonaXavier Trias, o l’expresident Artur Mas, qui en una conferència va emplaçar la direcció a asseure’s a negociar i a influir per millorar-lo. Hi va haver qui va prendre nota, literalment, de les seves paraules. Però la clau rau a saber què opina l’expresident Carles Puigdemont, que públicament ha optat fins ara per un silenci eixordador.

Notícies relacionades

Diosdado Cabello va intentar ‘enganyar’ l’Audiència Nacional perquè extradís una opositora a la qual acusa d’armar mercenaris

Cuenca declara que va extraviar un mòbil després de comparèixer al Congrés

A Waterloo hi ha malestar amb Oriol Junqueras per les formes. Va anunciar en una entrevista a Catalunya Ràdio que havia demanat cita a Puigdemont, i segons Junts es referia només a un missatge en el qual li proposava reunir-se a Bèlgica perquè viatjaria a Brussel·les al febrer per altres assumptes, sense esmentar el finançament. Hi ha ferides entre els dos impulsors del referèndum de l’1-O que continuen obertes, però cap de les parts descarta que es produeixi aquesta trobada en les pròximes setmanes. Hi ha contactes perquè així sigui, però Junts no vol que la cita sigui interpretada com un recolzament a la reforma del model que encapçala ERC. Caldrà incloure altres assumptes a la cita, com ho és la possible tornada de Puigdemont a Catalunya.

L’excap del Govern ja ha ordenat al partit que es posi en marxa i planifiqui la seva tornada. La idea és que sigui abans de l’estiu, però les files postconvergents no volen agafar-se a una data per evitar frustracions. El calendari del finançament al Congrés pot fer-lo coincidir amb aquesta tornada. Hi ha qui veu en aquesta coincidència una oportunitat perquè Junts avali el finançament. Però abans caldrà negociar. El que és clar és que, quan Puigdemont trepitgi l’Estat, voldrà passar a cobrar la seva amnistia política, aquella fotografia tan anhelada amb un Sánchez que va prometre «portar-lo de tornada a Espanya i que reti comptes davant la justícia».