¿Què han aportat els 50 anys de monarquia parlamentària a Espanya i els espanyols?

«Inevitablement he de matisar la pregunta. Espanya no compleix 50 anys de monarquia parlamentària. Franco va nomenar el seu successor, en la persona del rei emèrit, per formar una monarquia autoritària i continuadora del règim. El poble espanyol no va participar mai en aquesta decisió.

La monarquia parlamentaria apareix inclosa en un dels articles de la Constitució (el 1.3) que es va aprovar el 1978. Aquesta és la data que hem de celebrar com el naixement de la monarquia parlamentària, sense oblidar com hi hem arribat.

Humilment, m’hauria agradat que als ciutadans se’ns hagués consultat específicament sota quin règim democràtic volíem ser governats. Però el més important és que la democràcia espanyola va ser real i això és una cosa que hem de continuar celebrant. L’accés a tota mena de llibertats. Jo no hauria pogut fer una sola de les meves pel·lícules amb el règim anterior. També vull dir, orgullós, que avui dia la democràcia espanyola és la més avançada del món en el reconeixement dels drets humans i en la lluita per la seva defensa».

«Els últims 50 anys han sigut, sens dubte, el període més brillant de la història d’Espanya i d’Europa. Espanya és un exemple de progrés i d’èxit des de l’arribada de la democràcia. I Europa ha tingut molt a veure en aquest camí. Avui és un país pròsper i obert, amb un teixit productiu modern i un estat de benestar dels més avançats del món. També és un país més igualitari. Espanya ha deixat enrere l’aïllament i és avui un país obert al món, solidari, amb una veu forta i un gran respecte per la seva capacitat d’acollida i integració i el compromís amb els drets humans».

«La monarquia parlamentària ha garantit a Espanya mig segle de llibertat, estabilitat i prosperitat. La Corona ha sigut un pilar d’unitat i de confiança democràtica per a tots els espanyols».

«Espanya ha afrontat una transformació exemplar en aquests 50 anys que han permès arribar a altes cotes de benestar social gràcies a la implantació i aliment dels serveis públics. En aquest temps actual tan controvertit en l’àmbit internacional per segons quins discursos regressius, és bo parar un moment per posar en valor els 50 anys de sistema democràtic i veure com continuar avançant els pròxims 50».

«La Corona és el paraigua institucional i constitucional de la nostra democràcia. Símbol de la unitat i dels drets de tots els espanyols. A més, és àncora de moderació davant interessos partidistes i el millor ambaixador internacional de les nostres empreses».

«Espanya és una democràcia consolidada, de les més robustes del món. Amb una progressió aquests últims 50 anys molt positiva, plenament ubicada en l’àmbit geopolític europeu, una societat moderna, oberta, una economia que avui genera prosperitat, que està funcionant bé. El repte de la reducció de desigualtats és un repte important, però veig un país modern de valors europeus i l’evolució aquests 50 anys ha estat amb caràcter general positiva. Catalunya ha contribuït de manera decisiva a la convivència democràtica, a la pluralitat, a la recuperació de les institucions i a generar prosperitat. I vol continuar fent-ho amb un lideratge solidari».

«La monarquia parlamentària és un pilar bàsic i irrenunciable de la nostra democràcia, la garantia de la llibertat que disfrutem i de la millor etapa de la història recent d’Espanya. Els reis Joan Carles I i Felip VI van demostrar la nit del 23-F i després de l’1-O el paper essencial d’una Corona al servei de la llei de lleis, que ens representa a tots els espanyols en la unitat i l’estabilitat nacional»

«Salta a la vista que han suposat 50 anys de democràcia: el període més llarg de democràcia que hem conegut i, amb moltíssims problemes, el millor de la història moderna d’Espanya. Això no és triomfalisme, una actitud que em repugna; tampoc és una opinió: és un fet. Aquí és on som, i, si no saps on ets, no pots anar enlloc».

«Un avenç per a la societat que ho serà encara més, ja que la pròxima monarca serà una dona, la que ens representi tots els espanyols».

«A Espanya i en aquells països on també n’hi ha, la monarquia parlamentària s’ha acreditat com un referent d’estabilitat i excel·lència democràtica. Els reis han deixat de ser senyors absoluts per convertir-se en símbols de tot allò que ens agermana i ens convida a actuar amb l’exigència ètica més gran. Als espanyols ens ha anat molt bé amb la institució monàrquica; si Joan Carles va saber liderar al seu dia el canvi que Espanya anhelava cap a una societat plenament democràtica, Felip ha sabut donar resposta a la demanda d’exemplaritat pública que els espanyols demanaven en el moment del seu accés al tron. Per damunt de tot i davant l’epidèmia de populisme i radicalitat que patim, la figura de Felip VI es perfila com el mirall on mirar quan els ciutadans busquen respecte i neutralitat institucional, exemple de compromís amb el servei públic i un comportament personal i familiar irreprotxable».

«És important valorar els 50 anys de democràcia en el marc d’una monarquia parlamentària, especialment tenint en compte que la Constitució estableix per a la Corona un paper estrictament representatiu, sense competències executives. Els avenços socials i drets de què avui disfrutem han sigut conquerits gràcies a l’esforç de les classes populars i a la participació ciutadana. Drets com l’avortament i el divorci, el reconeixement i la lluita contra la violència masclista, així com l’accés universal a la sanitat i a l’educació, són fruit directe de l’exercici democràtic, del poder del vot i de la capacitat d’organització de la societat. 

La reforma laboral ha suposat una fita en la recuperació dels drets de les persones treballadores, així com la reforma de pensions, que garanteix tant el present com el futur d’un sistema públic i just.

L’arribada de les 40 hores de feina a la setmana va ser una lluita en què UGT va exercir un paper clau. Aquest èxit, resultat d’una llarga lluita sindical, es va consagrar com un dels avenços més importants en matèria de conciliació laboral, i ha marcat el camí d’altres grans canvis. Per exemple, els salaris, que són pilar per a aquest sindicat, no han cessat en la seva pujada. L’SMI n’ha sigut una prova, que ara se situa en 1.184 euros bruts mensuals.

Tot i que encara queda camí per recórrer, aquests assoliments reflecteixen la fortalesa i maduresa de la nostra democràcia».

 «La monarquia encarna la unitat i la permanència d’Espanya. Aquesta ha de ser la seva única missió. Ni menys, ni més».

«Més enllà de les legítimes discrepàncies sobre dimensions concretes del balanç d’aquest mig segle, potser exagerades per l’aspra confrontació política dels últims temps, hi ha una àmplia coincidència en què s’ha produït un clar progrés econòmic i social, i d’avenç en drets per a la ciutadania del nostre país. I això és el més rellevant per extreure la voluntat que la democràcia espanyola continuï sent un promesa oberta a nous valors i desenvolupaments que enriqueixin el nostre projecte comú de convivència».

Joan Carles I va jugar un paper fonamental en el cop d’estat del 23-F, tot i que anys més tard va defraudar amb els seus escàndols personals i financers. Ha sigut una monarquia filada a la rebotiga per noms que quedaran per a la història com Sabino Fernández Campos, Fernando de Almansa, Alberto Aza, Rafael Spottorno, Jaime Alfonsín...

Després de l’abdicació el 2014, el rei Felip i la reina Letícia han fet de la transparència, els valors i la professionalitat la seva bandera, representant Espanya com els millors ambaixadors del nostre país. No es pot comprendre la història recent d’Espanya sense el paper que ha desenvolupat la monarquia en els bons, però també en els mals moments.

«Els 50 anys han aportat prou perspectiva per qüestionar si és la forma d’Estat més adequada. La figura de Joan Carles I, controvertida, ha sigut determinant per a la institució, sumida en una profunda crisi durant anys. Les malifetes de l’emèrit i les seves suposades corrupteles, impossibles de jutjar per una interpretació al nostre judici equivocada de la inviolabilitat que li confereix la Constitució, van evidenciar les costures d’un sistema que protegia en excés el seu cap d’Estat i que, d’altra banda, va abdicar molt abans de la seva funció d’arbitrar i moderar. El futur continua sent incert per a la institució malgrat els esforços de modernització que ha fet Felip VI, que més enllà del salt generacional no ha aportat grans novetats, com va demostrar en el discurs pronunciat el 3 d’octubre del 2017».

«La monarquia parlamentària ha impulsat l’estabilitat institucional, l’obertura i el progrés d’Espanya, consolidant un sistema democràtic sòlid i reforçant la qualitat de les nostres institucions. Ha sigut un temps transformador que ens ha convertit en un país modern, cohesionat en la nostra pluralitat i plenament integrat en el context internacional, amb una clara vocació europeista. En aquest camí, el sector bancari, com un dels pilars del sistema econòmic, ha acompanyat i facilitat aquesta evolució, contribuint activament al desenvolupament econòmic, la cohesió social i la formació, sempre al costat de famílies i empreses. Avui el sector bancari espanyol és una referència mundial que contribueix també a ampliar la presència d’Espanya en l’esfera internacional».

«Una societat propietària del seu present i que només es deu a si mateixa, autocrítica i capaç de jutjar l’acompliment de totes les institucions, inclosa la monarquia. La idea d’Espanya com a suma d’identitats, la represa del projecte de país que va veure la llum el 31 i la recuperació de la nostra condició europea, amb els valors i les llibertats que a Europa li són pròpies».

«Un canvi per a la nostra societat, encara relativament nou, que ha propiciat una normalització i un gran avenç per a Espanya».

«L’arribada de la monarquia constitucional a Espanya va ser un punt clau per avançar cap a la democràcia i les llibertats que tenim avui. Va ajudar a deixar enrere etapes fosques i va establir les bases d’un sistema polític més obert, plural i respectuós amb els drets de tots, amb dret a tenir futur. La monarquia va ser essencial per construir la convivència democràtica actual».

«La monarquia parlamentària ha aportat estabilitat i ha contribuït a enfortir les institucions democràtiques. Com a institució, la Corona ha complert escrupolosament la seva funció constitucional de neutralitat, donant exemple de com una institució ha de ser permanent fidel al mandat constitucional. 

Els 50 anys representen una clara ruptura amb els clarobscurs (o, directament, les ombres) de la història de la monarquia a Espanya, i ens han situat en el temps històric dels països democràtics que tenen, com nosaltres, monarquies com a direccions d’Estat».

«El 22 de novembre de 1975 no va tenir lloc una simple successió a la Direcció de l’Estat; la proclamació del senyor Joan Carles va iniciar la Transició, és a dir, la restitució de la sobirania al seu legítim amo, el poble espanyol. La Corona va ser decisiva a l’hora de tornar Espanya als espanyols i establir les bases de la democràcia. A Espanya convivència democràtica i monarquia són i seran realitats sinònimes». 

«No hi ha cap dubte que la monarquia va jugar, durant la Transició i especialment en els primers anys, un paper clau com a aglutinador de forces polítiques, des d’Aliança Popular al Partit Comunista. A més crec que Espanya va aconseguir més rellevància i un respecte internacional més gran gràcies a la monarquia».

«Es compleixen 50 anys des que es va reinstaurar la monarquia de la mà de Joan Carles I, que va possibilitar l’arribada de la democràcia a Espanya. Es va obrir així un període de modernitat i prosperitat a què van contribuir, de manera decisiva i generosa, polítics, dirigents i altres sectors de la societat. Tots units per aconseguir un clar objectiu: la consolidació del sistema democràtic, així com dels drets i llibertats recollits a la Constitució Espanyola de 1978.

En aquestes cinc dècades, Espanya, en un clar afany de superació, ha pogut avançar de manera excel·lent, arribant a les quotes de modernitat i progrés que mai abans havia conegut en la història. Avui, amb una monarquia assentada i exemplar al capdavant de què hi ha el rei Felip VI, Espanya és una de les grans potències econòmiques, socials, culturals i democràtiques del món. I estic segur que aquest camí el continuarà en el futur, amb gran encert i determinació, la Princesa d’Astúries».

«Segons el meu parer, la monarquia parlamentària ha aportat estabilitat i neutralitat al llarg dels anys i els successius governs. Ha sigut una eina útil i eficaç en moments difícils. Ara, la figura de Felip VI enrobusteix la institució i garanteix, segons la meva opinió, la continuïtat d’una forma d’Estat que, en un país com el nostre, ens vacuna de certes vel·leïtats partidistes que només aprofundeixen en la polarització».

«En 50 anys de democràcia Espanya ha modernitzat notablement la seva estructura social, és un país més lliure i més igualitari.

La previsió constitucional de l’estat social ha cristal·litzat en uns nivells de benestar desconeguts, si bé el model ha de ser reforçat en un moment en què l’amenaça civilitzadora als estats de dret és patent.

Malgrat la millora material de la vida de les majories socials, en aquests 50 anys no hem sigut capaços de resoldre del tot problemes endèmics de la nostra estructura econòmica, cosa que s’ha reflectit en taxes d’atur i baixos salaris. Avui Espanya té una oportunitat inèdita per modificar aquests paràmetres»

«La monarquia ha tingut un paper fonamental en l’estabilitat i la cohesió del nostre país, bases de l’etapa més gran de prosperitat de la nostra història. Un llegat que, a més, perdura amb plena vigència en la figura del rei Felip VI:la ferma defensa del marc constitucional i la convivència democràtica, la vocació de servei públic, la capacitat per connectar amb totes les generacions i sensibilitats, juntament amb el seu impuls a la innovació i la sostenibilitat consoliden la monarquia com una institució clau en un món que encara grans transformacions».

«Si es miren aquests 50 anys amb perspectiva històrica, és impossible deixar de reconèixer el paper fonamental que la monarquia ha exercit en la transformació del nostre país. Durant la Transició es va repetir molt una frase, que crec que va encunyar Areilza, que definia el rei com ‘el motor del canvi’, va ser una frase que responia a la veritat. El protagonista de la Transició, un procés en molts sentits exemplar, va ser el poble espanyol, però el paper de la monarquia i del rei Joan Carles en particular va ser decisiu per al seu èxit. Ja vigent la Constitució del 78, tant el rei Joan Carles com Felip VI han exercit el poder moderador que la Constitució els atribueix de manera impecable, altres poders de l’Estat farien bé a emular-los a l’exercir els seus».

«La monarquia va ser un dels mecanismes que va definir el tipus de transició que vam tenir a Espanya, al simbolitzar la continuïtat de la direcció de l’Estat en la figura que va triar el dictador Franco. La corrupció de la monarquia no va ser una particularitat de Joan Carles sinó una característica definitòria del funcionament de les oligarquies a Espanya. La monarquia continua sent això: un poder no democràtic en què es refereix la gran empresa i el més conservador de l’aparell de l’Estat».

«Cinquanta anys, cinc dècades, donen cabuda a moltes realitats i sensacions. Esperança, optimisme, admiració fins i tot. Estupor i desconcert també. En aquests dies, no obstant, les perspectives tornen a ser favorables, guanyades a pols amb serietat, compromís i sentit comú. El camí es percep lluminós, i això és molt d’agrair».

«En aquests 50 anys, la monarquia espanyola no ha volgut entendre mai la diversitat de l’Estat i ha treballat activament contra el sentir general de Catalunya –com va evidenciar el rei Felip VI amb el seu lamentable discurs del 3 d’octubre–. Que Franco designés com el seu successor al rei Joan Carles, va inhabilitar democràticament la Corona des del mateix dia de la seva restauració, i la condiciona encara avui. Avui, quan la ciutadania exigeix més igualtat i diversitat, més profunditat democràtica i transparència, mantenir una institució hereditària, arcaica, obsoleta i opaca, és incomprensible».

«Crec que la monarquia parlamentària ha sigut extremadament útil durant les primeres dècades de la Transició perquè aportava estabilitat i va permetre al país centrar-se en temes més urgents. Però també crec que fa temps que el sistema monàrquic hauria hagut de ser legitimat (o rebutjat) per mitjà d’un referèndum».

«La monarquia va ajudar a fer possible la Transició i l’establiment d’un sistema democràtic. Això va obrir el període més llarg de la nostra història de pau, llibertat i progrés social. Aquests 50 anys han significat la modernització i descentralització de l’Estat, el desenvolupament dels drets civils, econòmics i socials i la nostra integració a Europa i a la comunitat internacional. Queden encara assignatures pendents».

«El regnat de Joan Carles I ha sigut magnífic per a Espanya. Una altra cosa és que la seva vida particular hagi tingut fallades, com els tenim tots però haver passat de la dictadura a la democràcia, de la concentració que tenia a les seves mans de tots els poders, l’executiu, el legislatiu i el judicial, passar-s’ho tots al poble durant la Constitució del 78 ha sigut importantíssim. A més, ha ajudat molt a internacionalitzar les empreses espanyoles i ha portat la imatge d’Espanya per tot el món. Pel que fa a la vida personal, no hi ha qui aguanti tantíssims anys exposat d’aquesta manera».

«Durant els últims 50 anys hem viscut una de les etapes més importants de la nostra història: Espanya, un país tan complex i divers, és un país democràtic i garant de les llibertats ciutadanes. És un país europeista, modern i solidari mes enllà de les nostres fronteres. Dir-ho ara és fàcil, aconseguir-ho va ser difícil»

«El camí recorregut des d’una dictadura a una democràcia. Passar de la condició de súbdits a la de ciutadans. Transitar d’un poder centralitzat a un traspàs de part d’aquest poder als diferents territoris que conformen Espanya. Circular sense el fre de mà que va imposar el franquisme als fets diferencials que conviuen a Espanya».

«Han sigut 50 anys de continuïtat en les estructures de poder».

«Des de l’aprovació de la Constitució, en què a l’article 3 es defineix Espanya com una monarquia parlamentària, el nostre país ha viscut la millor etapa de la seva història al segle XX i la millor que portem viscuda al segle XXI. Joan Carles va entendre que la seva supervivència com a rei depenia d’apostar per la posada en marxa d’un Estat democràtic. I va ser el que va fer renunciant a ser un apèndix de Franco».

«La monarquia va suposar a Espanya una garantia de permanència per a amplis sectors de la dictadura, que van veure com el cap d’Estat designat per Francisco Franco, Joan Carles I ocupava el seu lloc a dalt de tot. La impunitat d’aquelles elits s’arrossega fins als nostres dies. Amb la seva abdicació i posterior proclamació de Felip VI, va quedar a més institucionalitzada la prevalença de l’home sobre la dona per ocupar la Corona, en principi la més alta institució espanyola».

«Aquests 50 anys han sigut els millors de l’Espanya moderna. Han suposat la consolidació d’un sistema democràtic, l’estabilitat política i un gran desenvolupament econòmic. I tot això amb una monarquia parlamentària que va ser la condició necessària per transitar des de la tirania a la llibertat sense ira i en pau».

«Els avenços socials i econòmics dels últims 50 anys no haurien sigut possibles sense la consolidació de les nostres institucions democràtiques. La monarquia parlamentària ha sigut durant aquell període la clau de volta del projecte nacional de convivència construït entre tots els espanyols.

La figura del Rei, que segons la Constitució simbolitza la unitat i permanència d’Espanya i arbitra i modera, ha sigut fonamental en la correcta resolució de situacions viscudes en la nostra història recent, vegeu l’intent del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, o la iniciativa secessionista de la Generalitat de Catalunya de l’octubre del 2017».

«Aquests 50 anys van representar, al començament, una gran esperança de normalització, de modernització i de democràcia. Després va venir una fase de consolidació d’aquesta trajectòria, especialment vinculada a la integració d’Espanya a les institucions europees. I finalment, hem viscut i estem vivint, especialment des d’una òptica catalana, una decepció creixent i una percepció de degradació de les principals institucions de l’Estat, de l’estat de dret, i del sistema democràtic».

«Ha sigut una aportació extraordinària, excel·lent. Tots hem comès errors, hi ha hagut situacions difícils però, en conjunt, si als meus 30 anys m’haguessin dit que m’esperaven aquests 50 anys, hauria sigut una satisfacció enorme. Jo no m’esperava que tot anés tan bé».

«Felip VI i Letícia han sabut llegir bé les demandes del país i han deixat serveis importants a la nació, en uns temps molt canviants i complicats. Representen Espanya, són una mena d’alts funcionaris de l’Estat amb l’embolcall propi de la monarquia, però que estan a l’altura de les exigències de la ciutadania i de la política democràtica d’aquest segle».

«La monarquia és una cosa anacrònica, però tenim exemples de monarquies com als països nòrdics, que suposadament són molt avançats, que funcionen bé. No tenim tradició republicana aquí. Les meves expectatives és que tal com està el clima polític els actuals reis donen un cert clima de temprança en aquesta tensió. Per exemple, en el funeral de la dana eren persones de consens i ara mateix es troba a faltar el consens en general. Ens havíem cregut que havíem conquistat les llibertats, però el tema de les llibertats és com la salut. Si no la cuides, es posa dolenta i llavors tenim problemes. M’espanta veure nens de 17 anys cantant el ‘Cara al Sol’ quan no tenien ni idea de què significa aquesta cançó i a mi m’aturaven pel carrer quan tenia aquesta edat».

«Aquests 50 anys han sigut un èxit gràcies a l’esforç de tots: des de la figura principal del rei Joan Carles fins a molts polítics que el van acompanyar en el procés, com Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Felipe González i Miquel Roca. Ells van establir les bases de llibertats per a la democràcia que tenim avui dia».