¿Hi va haver una ‘apagada política’ a Catalunya? Tot el que va fallar (i el que no) després del zero elèctric

Illa va demanar a cada conseller que, de camí a Palau, contactés amb el seu homòleg a Madrid perquè la reunió a la Generalitat pogués començar amb informació actualitzada proporcionada pels ministeris. Els responsables de Red Eléctrica i d’Endesa a Catalunya van acudir a la seu del Govern amb el mateix encàrrec.

La primera reunió del comitè de crisi es va convocar a les dues de la tarda de dilluns i la consellera d’Interior, Núria Parlon, va ser designada com a portaveu. Es va partir la guàrdia nocturna amb Dalmau, que va arribar a Interior a les tres de la matinada i mitja hora després va enviar un missatge als presidents dels grups parlamentaris per comunicar-los que les connexions estaven pràcticament restablertes a Catalunya. A les 07.30 hores, el Govern va constatar que tot tornava a la normalitat, tret del ja malmès servei de Rodalies.

Al Palau estan satisfets de la seva gestió, però l’oposició critica que Illa comparegués a les 20.30 hores de dilluns, i no abans, i que Parlon no fes el mateix fins a tres hores i mitja després de l’apagada, i que no acceptés preguntes en les primeres intervencions públiques. El Govern argumenta que preferia esperar a tenir més informació. Però, ¿què va passar durant aquelles hores? ¿Què va fallar i que no? ¿Quins plans té el Govern per si hi ha una nova crisi?

El principal problema de dilluns passat, a diferència d’altres emergències, és que no hi havia comunicacions estables, de manera que els costava rebre informació sobre les causes de l’apagada i una radiografia completa de les afectacions. Per això Illa va ordenar que tots els alts càrrecs de l’Administració acudissin presencialment al Palau de la Generalitat. «La presa de decisions havia de ser diligent», raonen fonts del Govern.

El comitè de crisi tenia redactat un decret per requisar combustible a les 14.30 hores, ja que el pronòstic de Red Eléctrica era que l’apagada es podia allargar fins a 10 hores. Els serveis d’atenció bàsica estaven garantits pels generadors –van reforçar l’atenció enviant ambulàncies davant dels centres d’atenció primària– i els telèfons d’emergència estaven actius gràcies a la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya (Rescat), que és la que dona cobertura als cossos implicats en la seguretat i les emergències.

Els trens van ser un maldecap, perquè la falta de cobertura dels maquinistes impedia conèixer la ubicació exacta dels combois i dificultava el rescat dels passatgers. La informació proporcionada pels alcaldes, que informaven els delegats del Govern, va ser clau en aquest flanc.

El que més va arribar a preocupar el Govern va ser el tall del subministrament elèctric als centres penitenciaris, especialment, a Brians. Endesa va donar prioritat a la connexió d’aquesta presó per temor de quedar-se sense combustible que propulsés els generadors.

La recuperació progressiva de la llum va arribar abans que el combustible dels generadors s’esgotés a les infraestructures clau, i la nit va passar sense incidents greus.

Quan acabava el comitè de crisi, es reunien dos òrgans més. Un de format pels delegats del Govern al territori perquè tinguessin informació fluida que havien de traslladar als alcaldes, i un altre d’integrat pels presidents de les diputacions i representants de les entitats municipalistes. A ells se’ls comunicaven els avenços mentre s’atenia els mitjans de comunicació, si bé inicialment el Govern va remetre la ciutadania a les xarxes oficials del Govern a les quals no es podia accedir per falta de connexió.

L’oposició estava informada dels passos que anava fent el Govern, tot i que alguns dels seus màxims representants patien els efectes del tall i tardaven a poder llegir i respondre els missatges. El conseller Dalmau va contactar amb tots els grups parlamentaris. En una emergència no hi ha vetos, i fins i tot va parlar per telèfon amb la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. El president del Parlament, Josep Rull, es va posar a disposició del Govern quan va detectar la fallada i va estar en contacte permanent amb membres del Consell Executiu.

Precisament, arran de la dificultat de contactar amb alguns dirigents de l’oposició, una de les mesures que estudia ja el Govern és estendre la xarxa Rescat a tots els membres del Govern, els alts càrrecs i els presidents dels grups parlamentaris. Aquesta seria l’única manera de garantir que se’ls pugui informar al minut, malgrat estar sense subministrament elèctric, i de poder emprendre una acció coordinada. També s’explora la creació d’un gabinet específic de crisi centrat en la comunicació, que pugui ser diligent en l’atenció als periodistes.

Notícies relacionades

Gairebé un 60% dels espanyols veuen «insuficient» la informació del Govern durant l’apagada, segons el CIS

L’Exèrcit ensinistra l’elit de la defensa ucraïnesa en una base de l’Empordà

En l’ordre de prioritats de l’Executiu està també la manera de garantir una autonomia de 48 hores a les infraestructures clau, com ho són els hospitals, les escoles, les comissaries i els edificis governamentals, mitjançant el redisseny de la xarxa de telecomunicacions.

Illa compareixerà dimarts al Parlament i defensarà que, a Catalunya, hi va haver una apagada elèctrica, però no política. Cal veure si aconsegueix convèncer l’oposició.