Atendre el denominador comú

És el candidat del PSC, però va quedar clar que busca complicitats més àmplies. Per això va comparèixer sol davant un fons en blanc amb un eslògan, en lletra petita i informal, que deia "Unir i servir". Al seu costat cap signe de partit, només la bandera catalana, l’espanyola i l’europea. No va citar ni un moment el procés, però sí que va criticar –sever, però sense fer sang– la gestió dels últims deu anys dels presidents Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès. Teníem el 15% d’energia renovable i seguim en el 15% mentre Espanya ha saltat al 45%. I en renda per capita també hem empitjorat respecte a Espanya.

Vol girar full i com que amb el procés tampoc va citar l’amnistia. Infereix que és el punt final d’un temps d’enfrontament. Creu que "hi ha un denominador comú" que permet superar una etapa en què "gairebé de manera obsessiva, s’ha posat més l’accent en el que ens separa que en el que ens uneix". Catalunya és diversa i plural "per sort, com correspon a una societat europea i madura". I per això, si guanya les eleccions, "hi haurà un govern en què hi haurà un partit, però que estarà per sobre d’ideologies. Amb actitud de col·laboració, no de confrontació".

Illa va partir que vivim un canvi d’època, com va dir el canceller Scholz després de la invasió d’Ucraïna, i els catalans som 8 milions en una Europa de 450 milions que, malgrat els seus defectes, és una illa de prosperitat (sobretot pels qui no la tenen), de democràcia i d’Estat del benestar. I som en aquesta Europa –que necessita una unitat més gran– en un món de 8.000 milions a través d’una Espanya de 45 milions. Venia a dir (sense explicitar-ho) que aquesta és la realitat, la resta literatura.

I Espanya creix més que la UE, té ja més de 21 milions de llocs de treball amb una reforma laboral pactada i allarga la mà a Catalunya. Elogi de la difícil Espanya del 2024, però sense citar tampoc ni el PSOE ni Sánchez. Defuig la conflictivitat.

Per a Illa, Catalunya va superar bé la transició i l’inici de l’autogovern –va citar Tarradellas i Pujol- implicant-se Espanya amb els Jocs Olímpics del 92. Amb menció a Juan Antonio Samaranch (no excloure). Va venir després l’etapa de Maragall i Montilla amb tres norts: Mossos (seguretat), Mestres (educació), i Metges (sanitat) i la Llei de barris. I ara ell s’ofereix per liderar una tercera etapa de Catalunya en què la prioritat (socialdemocràcia sense complexos) sigui desenvolupar els serveis públics per aconseguir més benestar, més igualtat i menys pobresa, indiciant amb l’IPC les rendes mínimes. I reformant l’administració catalana que –sever– va jutjar burocràtica ("torni vostè que falta un document").

Però liderar –va dir– implica "marcar el camí i l’orientació en col·laboració amb els estaments de la societat catalana".

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

¿Com? Desenvolupant totes les competències de l’Estatut que s’han volgut deixar de banda i pactant amb Madrid. Formació del, previst a l’Estatut, Consorci Tributari al fifty-fifty, amb Hisenda que recaptaria tots els impostos de Catalunya i negociant un nou sistema de finançament en què Catalunya no sigui la quarta en aportar recursos a Espanya i la desena a rebre’ls. Cal corregir-ho i no serà fàcil, però si insistim en l’impossible no en traurem res.

Governar pactant. I sense vetos. Aquest va ser el missatge. Va ser rebut per 1.200 persones molt diverses, bastantes d’alienes al PSC. Entre elles, Camil Ros (secretari d’UGT) i Matías Carnero (comitè d’empresa de Seat), Francina Alsina (Tercer Sector), Josep Sánchez-Llibre (Foment), Antoni Cañete (Pimec), Elena Guardans (Fira), Isabel Vidal (Focus), el ministre Hereu, López Burniol (Fundació La Caixa), Ciril Rozman (Agbar) i Miquel Roca Junyent, pare de la Constitució. Tots atents. Illa encapçala les enquestes.