Espanya prioritzarà el català i relega l’eusquera i el gallec per superar els dubtes de la UE

Els dubtes i reserves de la resta d’estats membres sobre la viabilitat de la iniciativa espanyola de modificar el reglament 1/58 del Consell, que regula el règim lingüístic de la UE, per incloure-hi les tres llengües cooficials –català, eusquera i gallec– ha portat el ministre d’Exteriors en funcions, José Manuel Albares, a fer un nou pas de rosca més a la proposta de l’oficialitat i apostar per donar prioritat al català i introduir-hi després l’eusquera i el gallec. «La decisió final no canvia en absolut però davant el plantejament de dubtes d’estats membres que deien que tres llengües d’una sola vegada era una cosa més difícil, que potser era necessari una gradualitat, hem prioritzat el català respecte a l’eusquera i el gallec», ha anunciat durant una breu intervenció davant la premsa després de presentar davant els Vint-i-set la iniciativa. 

Albares ha insistit que l’objectiu no canvia, que continua sent que les tres llengües siguin oficials a la UE. «La finalitat de la proposta espanyola és clara, que el català, l’eusquera i el gallec formin part del règim lingüístic de la Unió en la reforma». Però justifica la discriminació en el fet que alguns estats membres han plantejat que «tres llengües d’una sola vegada era una cosa més difícil» d’aconseguir i per això «ens hem obert al fet que l’idioma els representants del qual han sol·licitat amb més insistència la inclusió dins de la modificació del reglament, i que és parlat per més de 10 milions de persones, sigui el primer en el seu desplegament», ha precisat després de presentar la iniciativa durant una discussió inicial breu, d’entre 35 i 40 minuts, en la qual han pres la paraula un total de 21 delegacions. 

Segons Albares, amb la presentació de la iniciativa el Govern de Pedro Sánchez ha complert. «El Govern espanyol ha complert avui el seu compromís. Tal com vaig demanar per carta a la presidència i la secretària general del Consell, avui hem posat en marxa aquí a Brussel·les la reforma del reglament 1 sobre el règim lingüístic de la UE», ha dit. No obstant, la conclusió de la jornada és que ni el català, ni l’eusquera ni el gallec han aconseguit superar aquest dimarts l’examen per convertir-se en llengües oficials de la Unió Europea. Ningú esperava una decisió positiva després d’aquesta primera presentació i discussió, i la presidència de la UE, que ostenta aquest semestre Espanya, ha anunciat que les negociacions hauran de continuar

«Més temps»

Malgrat aquest desenllaç, el representant espanyol s’ha mostrat satisfet. «La presidència ha pogut constatar que ningú ha manifestat un veto contra la nostra proposta. Cap Estat membre ha exercit el seu veto contra la nostra proposta». El que sí que han fet la resta de socis europeus és demanar «més temps» per analitzar el desenvolupament i la implantació de la proposta. «Per aquesta raó hem acordat continuar treballant per donar resposta i canalitzar els comentaris dels estats a aquesta proposta», ha explicat sobre un treball que continuarà en els grups de treball del Consell i en el Comitè de Representants Permanents (Coreper). Malgrat la urgència amb què ha plantejat Espanya el debat en el si de les institucions europees, Albares no ha donat terminis. «Intentarem canalitzar tan ràpid com puguem els comentaris i dubtes». Tampoc ha aclarit si els serveis jurídics del Consell elaboraran un informe.

En la seva intervenció davant la resta de governs europeus, Albares ha volgut recordar que la proposta espanyola no es refereix a llengües minoritàries. «El nombre de parlants del català supera diversos idiomes ja oficials de la UE. En concret el parlen més de 10 milions, cosa que suposa estar entre els 15 primers idiomes de la Unió en nombre de parlants», ha justificat sobre els motius de donar prioritat a aquesta llengua. Un argument que ha rebut el suport explícit d’Eslovènia. «Eslovènia recolza la proposta. Eslovènia és un dels estats membres més petits. La llengua eslovena la parlen dos milions de persones i entenem el desig de tot el que parla una llengua oficialment reconeguda en un Estat membre que sigui oficial a la Unió Europea», ha secundat Marko Stucin, secretari d’Estat d’Assumptes Europeus.

La carta de Zapatero

Albares no només ha jugat la carta del pes d’aquestes tres llengües respecte a la resta de llengües europees. També ha incidit que són idiomes que es poden utilitzar al Parlament espanyol i que no es tracta d’una «proposta nova o inèdita». La iniciativa per aconseguir l’oficialitat de les tres llengües va ser llançada fa 20 anys amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. Llavors la seva proposta també va ser la d’aconseguir la plena oficialitat de les tres llengües, una cosa que no va ser possible davant les reserves de la resta de delegacions. 

Espanya sí que va aconseguir, en canvi, firmar acords administratius amb la majoria de les institucions europees –totes excepte el Parlament Europeu–, fet que ha permès als ciutadans dirigir-se en aquests idiomes a les institucions europees gràcies a un sistema costejat pel Govern espanyol. A l’arribar-hi Albares ha recordat que fa un any ja va enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, sol·licitant el reconeixement de les tres llengües i que Espanya és un dels dos països –juntament amb Holanda– que ha fet ús de la possibilitat que ofereix l’article 55.2 del Tractat de Lisboa i que és entregar traduccions certificades del tractat en català, eusquera i gallec al Consell.

Més temps

La majoria de les delegacions que han manifestat la seva postura a la seva arribada han expressat la disposició a examinar la proposta espanyola però han avisat que abans de prendre decisions hi ha qüestions administratives, financeres, jurídiques i polítiques que s’han d’examinar. «Soc un gran amic de les llengües d’Espanya. Soc un gran amic de la llengua catalana», ha dit en català a l’arribar a la reunió el ministre finlandès d’Assumptes Europeus, Anders Adlercreutz, que com molts altres col·legues ha defensat la diversitat lingüística. «Pensem que és important reforçar la diversitat cultural i lingüística dins de la UE però pensem que encara és aviat per prendre una decisió», ha resumit.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

A aquests arguments Espanya hi va sumar un quart element durant la primera discussió preparatòria celebrada divendres pels 27 ambaixadors de la UE tot i que no figura al document remès a la resta de governs: la disposició de Madrid a assumir el cost que generi la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic oficial. Un compromís que podria, segons algunes de les fonts diplomàtiques consultades, suavitzar les objeccions d’algunes delegacions però que de moment no ha sigut sustentada per xifres ni estimacions concretes. En el seu dia, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va xifrar en mig milió el cost anual per a cada una de les tres llengües.

El règim lingüístic de la UE reconeix actualment 24 llengües oficials –alemany, francès, italià, neerlandès, danès, anglès, grec, espanyol, portuguès, finlandès, suec, txec, eslovac, eslovè, estonià, hongarès, letó, lituà, maltès, polonès, búlgar, irlandès, romanès i croat– els costos de les quals són sufragats pel pressupost de la UE.