Entre eleccions i diputacions: les dues possibles sorpreses del juliol polític

4

Es llegeix en minuts

Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per què confiar en El Periódico

01 de de juliol del 2023. 20:57

0 Comentaris

Entre Trancas i Barrancas ha transcorregut l’última setmana de precampanya electoral. Es podria dir que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo han aprovat l’himenòpter examen de Pablo Motos. Almenys no n’han sortit esquilats i als quarters generals del PSOE i del PP estan convençuts que el seu pas per les formigues televisives els ha anat bé per als seus interessos. Però el més bo comença amb l’estrena d’aquest nou mes. El juliol políticament més explosiu dels últims anys resoldrà dos enigmes que poden fer saltar pels aires totes les peces del tauler en els pròxims mesos: les eleccions generals i la Diputació de Barcelona. Està clar que els dos envits no tenen la mateixa càrrega elèctrica ni el mateix potencial nociu, però hi ha una cosa que els uneix: tot està més obert del que sembla. Enquestes i prediccions alerten que no tot està escrit en el guió del 23J, igual que és imprevisible el pols pel botí provincial a Barcelona.

Cita amb les urnes

¿Qui guanyarà les eleccions generals a Espanya 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

¿I el PP? Xavier García Albiol, que lidera les negociacions a la diputació, no descarta per ara cap via. Després de l’operació que va desembocar en l’alcaldia de Jaume Collboni a Barcelona, sembla clar que el mal menor per als populars seria una altra vegada el PSC, però aquesta vegada necessita alguna cosa més a canvi d’ajudar els socialistes en plena campanya de les generals. I perquè els socialistes no donin res per fet, Albiol també s’ha reunit en els últims dies amb alts dirigents de Junts i no deixa de repetir que la diputació «no va d’ideologia, sinó de gestió». Inversions i vicepresidències formen part del tempteig. Gairebé quatre milions d’euros en sous i un centenar de càrrecs de confiança expliquen tant interès per controlar la diputació. Per a Junts, perdre aquest govern li costaria dos milions en sous nou mesos després de quedar-se sense els 23 milions que representaven els gairebé 300 càrrecs que tenia a la Generalitat.