Cònsols honoraris: funcions, sou i privilegis

Diplomàcia a l’ombra

Cònsols honoraris: funcions, sou i privilegis

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

L’última investigació Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) i ProPública, en la qual ha participat EL PERIÓDICO junt amb ‘El País’ i La Sexta, ha posat el focus en els cònsols honoraris, una figura a la qual recorren nombrosos països per representar els seus interessos a l’estranger. El treball periodístic va revelar que centenars d’aquests cònsols honoraris s’han vist implicats en diferents casos de corrupció arreu del món. Les seves funcions i comeses, però, continuen sent bastant desconegudes per al gran públic.

1

¿Què és un cònsol honorari?

Els cònsols honoraris no són diplomàtics de carrera, sinó ciutadans particulars escollits per un país per representar de manera voluntària els seus interessos a l’estranger. Alguns tenen la nacionalitat del país que representen, però no sol ser la norma. Més aviat es tendeix a optar per ciutadans del país on serveixen. A Espanya tendeixen a ser persones ben posicionades, com empresaris, advocats, metges i personalitats de renom a la ciutat o la regió assignada. Només són competents per exercir un nombre limitat i secundari de funcions consulars, una activitat que complementen sovint fomentant les relacions econòmiques, culturals i científiques entre els dos estats. La seva comesa està regulada per la Convenció de Viena sobre les Relacions Consulars, en vigor als països signants (Espanya inclòs) des de l’any 1967, un tractat internacional que solen complementar altres lleis nacionals.

2

¿A què es dediquen?

D’acord amb la llei espanyola, els cònsols honoraris actuen com a «auxiliars» o «delegats» de la missió diplomàtica o oficina consular de carrera de què depenen. Poden exercir funcions consulars, però amb caràcter limitat i en funció de les instruccions que rebin. En termes generals s’encarreguen de prestar assistència i protecció consular als nacionals espanyols a les ciutats on serveixen. Sempre que tinguin autorització del Ministeri d’Exteriors, podran visar certificats d’origen i facilitar les inscripcions en el Registre de Matrícula de Nacionals del consolat o missió diplomàtica de què depenguin, així com tramitar els passaports i visats sol·licitats. En tot moment, les seves atribucions podran ampliar-se o reduir-se en funció de les necessitats del servei. No podran, en canvi, actuar en qualitat de funcionaris encarregats del Registre Civil ni exercir la fe pública tret d’en determinades condicions detallades al Reglament del Notariat.

3

¿Quant cobren?

Els cònsols honoraris no cobren per l’exercici de les seves funcions. No obstant, Exteriors, prèvia proposta de l’oficina consular de carrera o ambaixada de què depenguin, podrà compensar les despeses que genera el desenvolupament de la seva activitat. Concretament podrà sufragar les despeses ordinàries de funcionament, des del material a la comunicació o la seguretat, quan les circumstàncies del país ho aconsellin. En alguns casos justificats pel volum de treball o mida de la colònia espanyola, també es contempla l’assignació d’un empleat que exercirà funcions administratives o tècniques per ajudar el cònsol honorari.

4

¿Quins privilegis tenen?

Estan detallats en la Convenció de Viena. Aquests privilegis inclouen la inviolabilitat de les seves comunicacions i correspondència; llibertat de moviment al territori de l’Estat on serveixen, tret d’en zones acotades per motius de seguretat; exempcions fiscals per a l’edifici consular; i protecció de la valisa diplomàtica. Per valisa diplomàtica s’entén una cartera tancada i precintada que conté la correspondència oficial de la missió diplomàtica, que no pot ser oberta per l’Estat receptor llevat que hi hagi sospites fundades. Quan l’intercanvi de valises es produeix entre oficines consulars situades en diferents països, es requereix el consentiment dels dos Estats. Quant als seus deures, un dels més significatius és l’obligació de no interferir en els assumptes interns del país receptor.